Casa de cites

Si ens demanen que dibuixem qualsevol cosa, probablement optarem per una casa, amb un camí que hi dugui, fum a la xemeneia, dos arbres, nú- vols en un cel blau i, lluny, una mica de mar. Així devia ser la casa que voliaSalvat- Papasseiti que cantaLluís Llach.Ens recorda el clàssic que la vivenda ideal és un jardí amb biblioteca i res més.Miguel Hernándezassegurava:"Pintada, no vacía, pintada está mi casa"iJoan Margaritremata: "Trist el que mai no ha perdut per amor una casa".

Quan ens maten al parxís, el càstig és tornar a casa, però també és "casa" --¡ i salvarse!-- tocar amb la mà la paret del pati dels jocs. Al Monopoly podem edificar cases i hotels;Joaquín Sabinacanta que l'un sempre és dolç i l'altra pot tristejar. Malfiem de la Casa Blanca, però no de la Casita. Un pis és una casa sense amor: l'esquerra segueix buscant la seva casa comuna i el lúbric somia cases de nines.

Notícies relacionades

Ara és temps de la infància

No pactaràs

Els balears són generosos de mena; fins i tot qui viu sol diu "ca nostra" per dir "casa meva", com si, fent seva la proclama deSisa,t'obrissin les portes: "Casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d'algú".

Diumenge passat, al Portal de l'Àngel, un ocell jugava amb un tros de cordill que havia trobat per terra. Després de pessigar-lo molt, com tastant si li agradava, el va agafar amb el bec i, es va envolar fins a una cornisa on, en un niu fet de molts trossos de cintes i cordills com aquell, l'esperava la seva família. Molt a prop d'allà, en un caixer de La Caixa, unclochardes feia el seu llit de llençols de cartró. A Montjuïc tancava les portes el Barcelona Meeting Point. Ja s'havia fet fosc. Començava a ser hora d'anar cap a casa.