Set x set // OLGA MERINO
Allà on vaig dir, volia dir...
A la facultat no s'aprenia res de l'ofici; si de cas, a entreveure quant quedava encara per llegir. Era sota els fluorescents de la redacció --llavors encara dormia als arxivadors alguna ampolla de Johnnie Walker per a les guàrdies cardíaques-- on els més veterans, reporters que havien escrit la transició a cop de vetlla i Olivetti, ensenyaven al pipioli que el sentit últim de la professió era la recerca de la veritat. D'un temps ençà, no obstant, el periodisme, distanciat del pols del carrer, sembla haver-se arrepapat en la poltrona funcionarial: el principi de contrastar es relaxa, el que diu el senyor Google adquireix valor de llei i saltar-se alegrement l'off- the-record--silenciar part d'una conversa a petició de la font-- es confon amb la pe- rícia a l'hora d'obtenir una exclusiva.
Un cop cenyit el cilici de la culpa, voldria exposar una pràctica que s'està posant de moda: l'exigència de l'entrevistat a revisar el text abans que surti a la llum. Pot ser que el personatge hi tingui tot el dret, però no ha d'oblidar que, des del mateix moment en què es concerta una entrevista, s'estableix un pacte implícit de confiança, amb la gravadora enmig, entre l'entrevistat i l'entrevistador. Revisar és admissible; allà on vaig dir, volia dir, no.
El Col.legi de Periodistes de Catalunya acaba d'editar elLlibre blancde la professió: el 92,4% dels periodistes creuen necessària l'existència d'un organisme que supervisi el seguiment del codi deontolò- gic i més de la meitat dels professionals afirmen disposar actualment de menys llibertat d'acció que fa una dè- cada. S'imposa, doncs, un pe- ríode de profunda reflexió.
