'Lapsus linguae'

Misogin i obsessionat amb les geografies genitals,Sigmund Freudpassava consulta a Viena. Atenia una senyora la me- mòria de la qual, repescant un record infantil, es resistia a comunicar quina part de la seva anatomia havia tocat cert subjecte desvergonyit. Imaginem-nos la pacient estirada al divan, amb la faldilla fins als turmells, la brusa de puntes amb un camafeu a la tanca del coll, els cabells recollits en un monyo bollat, el revers de la mà desganada sobre el front... Aquella mateixa tarda, després de la teràpia, la senyora va visitar una amiga; van prendre te i galetes de vainilla i van conversar sobre les seves respectives residències estiuenques. Sense sospitar que entraria en els annals de la psicoanàlisi, la nostra dama va confondre dues paraules molt semblants en alemany i va dir que la seva caseta estava situada a les "natges" de la muntanya (berglende) en lloc del "vessant" (berglehne). ¡Eureka! Allà va emergir el record censurat iFreudva poder teoritzar sobre ellapsus linguae, l'equivocació verbal que oculta motivacions inconscients.

Li pot passar a qualsevol, i això va ser el que li va passar aJoan Closquan va jurar el càrrec de ministre al palau de la Zarzuela. Però, ¿quin era el pensament emboscat que va trair l'exalcalde? Potser va pensar que se li estava fent "justícia". Potser, mirant el verdader titular del ministeri, que va assistir a la presa de possessió en qualitat de notari major del regne, es va dir que hauria preferit la més substanciosa cartera de Justícia en un país on la indústria se'n va en orris i on tots acabarem servint canyes als turistes. O potser va pensar en les natges. En les natges i en una puntada de peu.