Documenta a El Bulli

La Documenta de Kassel, que és per al món de l'art el que els Mundials són per al futbol, ha proposatFerran Adriàcom a convidat d'honor en l'edició del 2007. No hi ha hagut mai un cuiner que hagi arribat tan lluny en la consideració del seu treball com a aportació artística. Hi haurà, segur, qui clami al cel en comprovar que la necessitat (de menjar) es percep com un llegat estètic que no es marceix. No hi ha res de més oposat al que entenem per clàssic que allò que és efímer, i la cuina, per definició ho és. ¿Com combinar, doncs, els contraris? ¿Com aconseguir que romangui el que es volatilitza? La saviesa d'Adriàes defineix per la seva senzillesa: "Si m'hi conviden, hi vaig". Així de clar. I més: "La cuina no serà mai com la pintura, però tenen processos creatius que pot ser que s'assemblin". Es aquí on incideix el geni, en la sintaxi que fa servir, en l'evidència d'estar creant un llenguatge que transmet emocions. A la Documenta,Adriàcuinarà per a quatre comensals que seran gravats per tal que tots descobrim com reacciona l'observador davant de l'objecte observat. Aquest és el secret de l'art: la inducció del plaer. M'agradaria saber com seran escollits. El millor seria que no fossin gens privilegiats i que no sabessin mai que ho són. La reacció seria, així, més pura.

Fa uns anys, a El Bulli, vaig tenir la sort d'assistir a una escena similar. En la cara d'una noia que menjava a la taula del costat, vaig veure com naixia el deliri, com es desplegava i com explotava davant uns raviolis de coco de l'Adrià.La mateixa cara d'orgasme que té l'espectador (si és que això es pot filmar) quan contempla les increïbles pomes, aquelles peres deCézanne.