Tornen els Vespres de la UB en una nova ubicació

Una de les cites clàssiques juvenils de l’estiu solen ser els Vespres de la UB, el cicle de concerts organitzats per la Universitat de Barcelona, que serveixen de presentació perquè es donin a conèixer els artistes emergents i promoure la cultura i la música. Aquesta setzena edició, que se celebra dimarts i dijous des d’avui i fins al 22 de juliol, canvia d’escenari i es trasllada a la finca Agustí Pedro i Pons (a cinc minuts de l’estació de FGC del Peu del Funicular), un espai privilegiat situat als peus de Collserola envoltat per jardins i amb una vista excepcional de Barcelona. També hi haurà servei de restauració i hamburgueses gurmet. L’aforament és limitat i l’entrada continua sent gratuïta, però per assistir als concerts cal reservar anticipadament una consumició amb pica-pica (a partir de 5 euros). Les reserves ja estan disponibles a la seva pàgina web.

Anem ara amb la programació, que recollirà propostes de proximitat, de caràcter independent i que se centra en el rhythm and blues, el pop i el neosoul de caire electrònic. Les portes s’obriran a les 18.30 i, fins a les 20 hores, quan comenci el concert, la tarda estarà amenitzada pels ‘dj’ escollits per Sin Sync DJs, un col·lectiu que investiga sobre les noves identitats des d’una perspectiva feminista i no hegemònica. Els seleccionats són Fardoe (dimarts 13), Kelly Lo (dijous 15), Synthetic Flower (dimarts 20) i La Niña Jacarandá (dijous 22).

Dues joves cantautores

Carlota Flâneur, a la vintena, obrirà el foc aquesta nit. És una jove que ha viscut el món de la música des de petita, ja que als cinc anys ja estava demanant un violí i el va tocar durant deu anys fins que va descobrir la seva vocació de cantant i el va canviar per la guitarra. Acaba d’editar el seu primer epé, ‘Brains’, que ens descobreix el seu apassionant univers pop delicat i emocional a través de quatre cançons en anglès: Generation of the young flesh, Fun, Brains i Thanksgiving song. La seva música ens transporta al seu particular món, en què els sentiments i els pensaments es manifesten sincerament i espontàniament, sense filtres, amb senzillesa i amor, sense voler aparentar res.

El dijous 15 serà el torn de Bikôkô, nom artístic de Neï Lydia, una jove barcelonina de 19 anys que acaba de publicar el seu primer epé, Aura aura, íntegrament en anglès, en què cadascuna de les sis cançons representen una part del dia i el que signifiquen per ella, a més de dues introduccions de la seva tieta, que explica contes de la seva terra. Per fer-lo s’ha inspirat en artistes de rhythm & blues i neosoul com Erykah Badu i D’Angelo, així com en cants de Tanzània i ritmes de l’Àfrica occidental, sobretot de les seves arrels cameruneses. El primer single és Feel like, que va ser el primer que va escriure i que simbolitza la tarda, el moment de més moviment que ha simbolitzat amb la percussió. La seva presència i la seva veu són impactants i és una de les apostes segures del nou col·lectiu artístic barceloní Cutemobb.

Dos grups ascendents

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat

Marialluïsa (dimarts, 20) és un quartet d’Igualada, liderat pel cantant i guitarrista Pau Codina Oliva, que es va consolidar amb el seu pop metafísic amb el seu disc convertit en migmetratge musical És per tu i per mi. Ara espera repetir l’èxit amb una trilogia audiovisual de singles encapçalats per Veig la sort. Les seves noves cançons són senzilles però preciosistes, amb melodies brillants i sons atmosfèrics, reflexions vitals i imatges oníriques. Reconeixen la influència en la seva música de figures del pop canadenc com Mac DeMarco i Timber Timbre, la catalana Núria Graham, el folk de Nick Drake i clàssics com Pau Riba, Pink Floyd o els Beatles més psicodèlics. Una combinació explosiva i sorprenent.

Finalment, Kiwis (dijous, 22) són quatre amics de l’escena barcelonina que fan pop de vers, tornada i vers. Acaben de presentar el seu primer elapé, Vida exterior, un disc de cançons interpretades en català i castellà. Fan un pop lluminós, cuidant les melodies i les guitarres per oferir un so confortable. Els seus temes reflecteixen la vida quotidiana, amb un toc costumista i poètic, ecos de l’indie pop britànic dels 80 o de la Françoise Hardy dels 60. Cançons senzilles, optimistes, positives tot i que també hi ha algun detall crític. Un concert de bon rotllo que acomiadarà aquests Vespres de la UB deixant-nos unes formidables sensacions i molta vitalitat.