Excursions rurals de ciutat

Escapeu-vos al poble sense sortir de Barcelona

Hi ha refugis rústics per anar amb metro. Bars i bodegues amb gen rural: tracte familiar, plats de la terra i glops autèntics

Albert Fernández

Els dies de fred demanen abric i escapada interior, cert retir que ens reconciliï amb el pas dels dies. Com que la mobilitat municipal està restringida els caps de setmana, i no tothom gaudeix d’una segona residència amb encant, plantegem una excursió per cellers que evoquin les visites al poble. Un passeig com els que fèiem amb els avis, entre carrerons, arbres i places, fins a acomodar-nos en alguna senzilla taula. 

Bar Roure

Sobretaules perennes

Acostar-se a la cantonada per on surten els finestrals delBar Roure(Luis Antúnez, 7) procura una alegria especial: saps que seràs fabulós quan travessis la placeta i aconsegueixis taula a l’ampli saló. Atenció, perquè sol estar ple, i l’aforament reduït encara ho fa pitjor. El Roure és un bar adust, sense grans floritures més enllà de la seva barra de taulons curvilinis. De fet, l’aspecte una mica desguarnit li dona un veritable aspecte debar autèntic: de poble. El detall el posen els seus encantadors cambrers, que et saluden amb ulls somrients a mitja desfilada de canyes, vinets, calamars, esqueixada o lanova ‘delikatessen’, albergínia fregida amb formatge de cabra i mel. Ull als bocates i el seu menú, que cull incomptables fidels. Passen els anys i allà continua el Roure, tan robust com sempre.

A quatre passes. Per un dels afluents de la placeta de Sant Miquel s’arriba alBar Bodega Quimet(Vic, 23). Creuant Gran de Gràcia, trobes velles glòries com elBar La Violeta(Sant Joaquim, 12) iCasa Pagès(Llibertat, 19).


La Moderna Bodega

Encanteri centenari

És veure l’estilitzat rètol deLa Moderna(Enric Granados, 110) sobre aquest fons de fusta granat, emmarcat en sinuoses motllures de pedra, i alguna cosa se t’encén al pit. Al vidre sobre la porta encara es pot llegir l’antic nom del local,Bodega Esplugas. Un cop dins, l’enamorament sobtat es torna amor veritable: t’embadaleixes contemplant la fila de barrils i les esplèndides rajoles modernistes. Fa un segle que aquest encantador celler encisa el barri a força de vermuts i aperitius que van de conserves a taules de formatges, ibèrics i curats catalans. Tampoc costa emplatar-se a la seva terrassa o dins amb delícies com les tradicionals tripes de la senyora Maria. La propietària, Carmen, i les afables cambreres Majo i Berta, s’encarreguen que aquest lloc històric mantingui la seva essència detracte pròxim i familiar, adaptat als nostres temps. Per això l’idil·li és etern.

A quatre passes.Sense caminar gairebé, podem trobar un parell de llocs amb solera:Restaurant Ponsa(Enric Granados, 89) iRestaurant Jockey(París, 205). 


Bodega La Palma

També se l’emporta

Quan t’aventures pel laberint de Ciutat Vella, és una sort desembocar en el carreronet que acull laBodega La Palma(Palma de Sant Just, 7). Com La Moderna, aquest és un altre local emblemàtic,patrimoni inalterable de la ciutat. Amb la mateixa naturalitat amb què s’expliquen històries amb noms propis als pobles, l’Albert i la Judith es remunten al 1909, primer registre d’activitat. Va passar a les mans de la senyora María el 1946 i la seva filla Carmen el va portar des del 1981 fins a traspassar-lo als seus actuals amos el 2005. Ara els tons de fusta del seu interior contrasten amb la llum pàl·lida que cau sobre les tauletes de fora, i resplendeixen les possibilitats d’homenatge sobre les estovalles:esmorzar de forquillamés unes tapes formidables, amb hits com els pèsols amb botifarra esparracada, el bacallà o les croquetes. Tot banyat pels seus tiradors decervesa i vermut casolà, o un vi selecte. Aquí tot és carinyo.

A quatre passes.Posant un peu rere l’altre entre meandres gòtics, encertaràs si arribes aEl Andorra(Sant Pere Més Alt, 74) o alBar del Pi(plaça de Sant Josep Oriol, 1).


Bodega El Sidral

Lluny del soroll

Fugir de la voràgine de les Glòries per endinsar-se en la calidesa d’El Sidral(Dos de Maig, 213) és una benedicció. L’antiga Bodega Vilaseca procura empara del soroll en un petit local on la rusticitat es combina amb la finor: dues grans botes presideixen un escenari de llums tènues i mobles ‘vintage’. Des de fa 4 anys, la Núria s’esforça a repartirambient de barri,familiar i intergeneracional. La parròquia li torna tanta passió ajudant-la a muntar les taules de la seva terrassa, i donant bon compte del seu vermut de Reus, les anxoves i aquest gloriós salmó fumat amb salsa d’anet. Diuen que si no proves la seva truita, et poden prendre pel tonto del poble. 

A quatre passes.Podem seguir la ronda pel gloriósBar Bodega Carol(Aragó, 558) i prendre un priorat a gust a laBodega Marcel(València, 584).


Bar Ramón

El blues de la mandonguilla

Com el poblet de l’Astèrix, elBar Ramón(Comte Borrell, 81) resisteix irreductible l’invasor hípster en aquest imperi del moderneig que és avui diaSant Antoni. La Yolanda i el David van heretar el bar de l’avi Ramón, i d’aquells temps mantenen les receptes de bacallà de l’àvia, el filet amb foie o aquestes cloïsses que tant adora l’escriptor Carlos Zanón. Perquè aquesta és una altra: a més de la simpatia bulliciosa que posen la Yolanda i el David, el lloc és un al·lucinanttemple pop, carregat d’ítems i retrats d’herois del jazz i el blues, des de l’últim pam de paret fins a les estovalles. Pocs locals ens queden així de mítics. Amb les restriccions no hi ha sopars, de moment obren divendres, dissabte i diumenge de 13 a 17 h. Per cert, entre els fidels hi ha el nostre estimatMiqui Otero: el Bar Ramón fa un ‘cameo’ a la seva novel·la, ‘Simón’

A quatre passes.Honrem els clàssics:La Bodega d’en Rafel(Manso, 52) iBodega Armando(Bisbe Laguarda, 3).


Celler Cal Marino

El celler de guàrdia

Cal Marino(Margarit, 54) és dels llocs on t’avisen amb carinyo perquè no et cremis amb les croquetes acabades de fer. Les parets de pedra, elsampollers infinits, la porta feta de caixes de vi, més la disposició erràtica de les sevestaules-barrilli fan haver-se guanyat el títol de bar excèntric de la comarca. Ni els límits d’aforament impedeixen que aquest sensacional local de Poble-sec aparegui sempre animat. I més ara que téterrassadavant la seva abrigada entrada. Dins hi sona la ràdio amb hits de ràdio fórmula, mentre l’Eduard i la seva cambrera no perden el ritme tallant embotits o servint algun vinet predilecte amb una albergínia amb miso i altres delícies que no es poden explicar. S’han de provar.

A quatre passes. Apostem per la barra del pròximBar Prada(Salvà, 18), i atenció alBar Bodega Montse(Arc de Sant Agustí, 5).


Bar Bodega Cal Pep

De tota la vida

Quan entres aCal Pep(Verdi, 141), tot es torna senzill. En aquest clàssic de Gràcia hi regna el bon humor del Rafa, que va heretar el bar del senyor Pep que dona nom al local, i que aquests dies està ja pensant a jubilar-se. Al matí allò és un fresc de senyors inclinats sobre els seus diaris, embeguts en un rumor de converses remotes i sons del carrer. A la tarda la cosa s’anima amb grups de nanos que donen bona fe d’uns quants quintos amb les seves tapetes, sense ni tan sols fer cas de les parets plenes depòsters cinèfilsi unadesfilada deporrons. A qualsevol hora, et pots perdre enmig derecords del pobleentre la repicadissa de portes de nevera, ampolletes alegres i platillos al·lucinants. 

Et pot interesar

A quatre passes.Aires retro i autèntics els que es respiren aCasa López(Topazi, 11). Si remuntem fins a Vallcarca, trobem la molt punkBodega La Riera(avinguda de Vallcarca, 81). n