El millor del Dansa Metropolitana 2021

La dansa és una de les grans expressions artístiques però, desgraciadament, no hi ha gaire locals que s’hi dediquin i, en moltes ocasions, els espectadors no tenen la possibilitat de disfrutar-la. Per això va néixer, ja fa uns anys, Dansa Metropolitana, que s’encarrega de pal·liar aquest oblit amb un espectacular festival que acull tota mena de disciplines i que es programa en diferents localitats de l’àrea metropolitana de Barcelona des d’avui i fins al 21 de març. En aquesta quarta edició s’han organitzat ni més ni menys que 241 activitats, 90 de les quals són espectacles, s’ha ampliat el nombre de municipis participants, la diversitat dels espais, s’ha iniciat un projecte (Filatures) intermunicipal i també ens ofereixen un catàleg de pel·lícules a través de Filmin. En vista d’una oferta tan ampliada i variada no ens queda més remei que recórrer als membres de l’organització, que ens recomanen les deu cites imprescindibles del Festival.

INTERNACIONALS

1. ‘PROGRAMA CUNNINGHAM’ (Ballet de Lorraine)

El centre nacional coreogràfic Ballet de Lorraine, dirigit per Petter Jacobsson, ofereix tres treballs sobre el coreògraf nord-americà Merce Cunningham. Per començar, For Four Walls, peça amb 24 ballarins i música de John Cage interpretada en directe, que representa les ganes de viatjar per l’espai, per l’individu i per la història que compartim. Sounddance és l’obra més apreciada de Cunningham, en què va voler crear una cosa totalment oposada a la uniformitat i el caràcter uníson del ballet coreografiant un caos organitzat molt ràpid i ple de vigor. Finalment, RainForest, amb escenografia d’Andy Warhol (la seva instal·lació Silver Clouds, consistent en uns coixins flotants), sis ballarins i dos músics en viu, prové dels records d’infantesa que tenia el coreògraf del nord-oest del país i del seu característic bosc. L’espectacle es complementa amb l’activitat paral·lela Una hora abans del programa Cunningham, el dia 20 de març.

Mercat de les Flors (Barcelona). Del 19 al 21 de març.

2. ‘GRACES’ (Silvia Gribaudi)

Gribaudi és una performer italiana i la peça que presenta (una de les joies del festival) és un projecte inspirat en l’escultura neoclàssica de Les tres Gràcies d’Antonio Canova. A l’escenari quatre ballarins construeixen un joc entre la realitat i la ficció que qüestiona els cànons de bellesa. Seguint la partitura de música clàssica de Vivaldi i Strauss i la música electrònica i contemporània de Matmos i Koudiam, Graces va teixint una peça escultòrica i pop que investiga els diversos tons d’un encant insolent que pot anul·lar tots els estàndards de bellesa. A més, la creadora proposa un taller obert a persones de totes les edats, amb coneixements de dansa o sense, amb l’objectiu que els assistents puguin descobrir el moviment a partir de l’humor, el 15 de març.

Teatre Joventut (l’Hospitalet de Llobregat). Dia 14 de març.

NACIONALS

3. ‘LA SET I LA REVOLUCIÓ D’OSSO CLUB’ (Diversos artistes)

Quatre creadors imprescindibles (Piero Steiner, Andrés Corchero, Pep Ramis i Enric Ases) per mostrar el nen, el vell i el boig que portem tots dins en una obra sobre l’amistat, la ràbia i la tendresa. Quatre homes de la mateixa edat, de la mateixa alçada i amb un mateix objectiu: la recerca d’un llenguatge comú que els permeti arribar d’una manera directa a l’espectador. Una peça poètica, emotiva, tragicòmica i esquerpa que convida a reflexionar sobre sentiments que ens remouen a tots: l’esperança, la decepció, la necessitat de lluitar o de rendir-se, els somnis revolucionaris i la realitat implacable. La companyia també oferirà un col·loqui postfunció.

Teatre Sagarra (Santa Coloma de Gramanet). Dia 12 de març.

4. ‘EL YIYO & SU TROUPE’ (Miguel Fernández Rivas, El Yiyo)

És una de les noves estrelles del flamenc, de les més rellevants del panorama actual, un joveníssim bailaor que ofereix la seva personal visió del gènere amb passió, sensibilitat i carisma. I ara feia temps que no actuava a casa seva, a Badalona. El seu nou muntatge incorpora, per primera vegada, un cos de ball amb què, entre tots, formen un concepte. Junts representen el flamenc, la dansa o el llenguatge que desprenen juntament amb l’artista, portant l’escena per un emotiu passatge de sensacions que recorden el pas del temps amb els seus espectacles. Una gran oportunitat per veure’l.

Teatre Blas Infante (Badalona). Dia 13 de març.

5. ‘CINC MANERES DE MATAR EL TEMPS’ (Thomas Noone)

Un espectacle amb deu intèrprets, cinc parelles de ballarins i ballarines professionals joves de l’escena catalana, que ofereixen cinc textures diferents de les relacions entre dos cossos a l’escenari. La proposta, que posa de manifest el talent local, presenta un diàleg entre les cinc parelles, una reflexió sobre l’espai i les relacions que s’hi estableixen. Un joc de confiança entre ballarins i coreògraf: un equilibri entre l’acceptació i la modulació de la proposta en què relacions antigues es presenten enllaçades amb noves aliances. L’espectacle celebra les diferències físiques i potencia les diverses capacitats de cada intèrpret. Un espectacle dinàmic i energètic.

SAT! Teatre (Barcelona). Dies 13 i 14 de març.

FAMILIARS

6. ‘MARÚNICA’ (Companyia Roberto G. Alonso)

D’una gran potència visual, l’espectacle està inspirat en el món de la fascinant pintora de la Generació del 27 Maruja Mallo, en què les seves vivències i els seus quadros plens de simbolismes surrealistes i desproporcions prenen moviment. Un viatge iniciàtic, poètic i lúdic per connectar amb l’imaginari dels nens. La companyia Roberto G. Alonso destaca pel seu particular llenguatge coreogràfic, caracteritzat per la fusió de la dansa amb la dramatúrgia i per una concepció escènica peculiar, imaginativa i detallista. Un muntatge sorprenent que despertarà la creativitat dels més petits.

Atrium de Viladecans (dia 13), Teatre Principal de Terrassa (dia 14) i Teatre Joventut de L’Hospitalet (dia 20).

ESPAIS NO CONVENCIONALS

7. DANSA EN ELS CENTRES CÍVICS

Aquest any es fan moltes actuacions en els centres cívics i totes gratuïtes i de gran qualitat, un exemple de l’impacte territorial del festival. Un dels més interessants és Àer, de Laia Santanach (C. C. La Teixonera, 7 de març). És una peça de dansa contemporània i música electrònica que replanteja la dansa tradicional popular del contrapàs amb la seva música des d’una visió actual, personal i subjectiva entenent-la com a referent vivencial, estructural i social del moment, amb una mirada en clau de gènere. L’obra reflexiona sobre l’origen i l’execució del contrapàs, d’origen religiós, de caràcter solemne i originalment executat, segons diuen alguns experts, únicament per homes.

Veure programació ‘Espacios no convencionales’

8. ‘SOLILOQUIOS’ (Cesc Gelabert, Jon Maya i Andrés Marín)

El ballarí i coreògraf Jon Maya, especialista en dansa basca, és fundador de la companyia Kukai Dantza. En aquest cas ha seguit el patró coreogràfic del gran mestre de la dansa contemporània a Espanya, Cesc Gelabert, i s’ha deixat acompanyar pel coreògraf i ballarí de flamenc Andrés Marín per desenvolupar la relació entre la creació contemporània i la seva arrel a través del moviment. Maya proposa que cada ballarí faci una interpretació individual sobre la dansa cerimonial i tradicional basca delaurresku. Les seves tres mirades sobre l’art convergeixen en un mateix espai acompanyades de la instal·lació sonora de Luis Miguel Cobo. Una trobada entre l’espai museístic i diferents disciplines de dansa.

Museu d’Art Contemporani, MACBA ( Barcelona). Dia 13 de març.

9. ‘FILATURES’ (Diversos artistes)

És un projecte que neix aquest any amb l’objectiu de donar recolzament a propostes de nous formats presentades en espais no convencionals i escollides a través d’una convocatòria pública tenint en compte la seva vinculació amb el teixit local de cada ciutat. Sota aquest nom, el projecte vehicula la dansa amb les antigues fàbriques tèxtils dels diferents municipis de l’àrea metropolitana, algunes de les quals s’han reconvertit en espais per a la creació o museus, i sorgeix a partir de la idea d’establir connexions entre les ciutats i el seu passat comú creant una xarxa de fils creatius a través de la dansa. Els diferents espectacles es podran veure en diferents antigues fàbriques de cada ciutat, però la culminació serà la clausura amb elFilatures al MUHBA, on es podran veure Night-in-gale, d’Ana Borrosa, Unravel, d’Àngel Duran i Máquinas Sagradas de Juan Carlos Lérida.

MUHBA Oliva Artés (Barcelona). Dia 21 de març.

ACTIVITATS SINGULARS

10. CONFERÈNCIES BALLADES (Guille Vidal-Ribas, Javi Casado i Toni Jodar)

Més d’una vintena de conferències impartides per Guille Vidal-Ribas i Javi Casado i/o Toni Jodar, per ampliar públics i acostar la dansa a tots i fer-la més accessible. Però no només parlaran, també ballaran, oferiran performances pedagògiques amb música, vídeo, fotografia, paraula i moviment per explicar els conceptes clau de la dansa moderna, contemporània i urbana. Fins i tot es faran a diversos instituts. Els temes que abordaran seran: Posem veu al cos, Dansa moderna i contemporània i Tendències actuals.

Diversos espais en diferents dies.

...I A MÉS, CINE ‘ONLINE’

...I A MÉS, CINE ‘ONLINE’11. CHOREOSCOPE (Festival Internacional de Cine de Dansa de Barcelona)

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat

La dansa també es podrà viure a Filmin, gràcies a la col·laboració entre Dansa Metropolitana i Choreoscope, amb projeccions dividides en tres cicles. A Metrópolis en danza, històries d’un món en moviment, destaca Aviva, l’última pel·lícula de Boaz Yakin (El preu de la llibertat, Titanes: hicieron historia). És un film de ficció sobre la relació entre una parisenca i un novaiorquès, però no és la típica història d’amor, ja que l’acció està marcada per espectaculars coreografies (els protagonistes són ballarins) i escenes de sexe desinhibides. Un film experimental, molt físic i diferent. Més enllà d’Aviva, la selecció El universo creativo de Or Schraiber y Bobbi Jene Smith consta de quatre curtmetratges d’aquests coreògrafs, mentre que Xerinola presenta pel·lícules realitzades per creadors catalans i espanyols com Lucía García, Lali Ayguadé i Akira Yoshida, Tuixén Benet, María Rovira o el citat Jon Maya.

www.filmin.es