El millor del cicle Barcelona Districte Cultural

Un dels cicles més interessants que es poden veure a nivell cultural és el Barcelona Districte Cultural, una iniciativa que es dedica a acostar als barris tota mena d’espectacles de manera gratuïta que fan una gira pels diferents centres cívics. Després de les forçades interrupcions per les mesures sanitàries avui tornen a obrir les seves portes amb una oferta per a tots els públics. Això sí, cal recordar que sempre s’ha de reservar l’entrada prèviament i que n’hi ha poques a causa de les restriccions per la qual cosa val la pena apuntar-se amb temps. Com que la programació inclou mig centenar de propostes, hem seleccionat les més interessants.

Cine i teatre per als més petits

Avui, per exemple, podem acudir al Zona Nord, on s’obre el cicle de cine infantil amb La rata pirata i altres aventures per créixer, selecció de curtmetratges recomanada per a majors de 3 anys. El migmetratge és el que dona títol a aquesta selecció i és un conte de capa i espasa que s’ocupa d’una rata bandolera que roba menjar als viatgers que troba pel camí fins que troba algú més astut que ella. En els pròxims dies es projectarà Agatha, la meva veïna detectiu, a partir de 6 anys, sobre una noia anomenada Agatha Christine que munta una agència al soterrani de casa seva per resoldre els misteris del barri.

El teatre també ofereix atractius muntatges per als més petits. Un d’ells és l’esplèndid musical Els músics de Bremen, de Versus Teatre, que ofereix rialles, animació, música en directe, missatge i no deixa de banda els adults. Explica les aventures d’un gos que toca la guitarra, una gallina que s’ocupa del piano, una gata que interpreta el violoncel, un burro violinista i un cinquè personatge, el grill bateria, que viatgen a Bremen amb la intenció de triomfar com a músics. Kl’aa, la teva cançó, d’Inspira Teatre, és un viatge musical a través del descobriment del món, una experiència visual i sonora que reivindica la veu com a fonament de la presència humana i com a vehicle d’identitat. Una oportunitat perquè els petits descobreixin nous llocs, noves aventures i la manera de triar el seu camí i la seva cançó. També és molt recomanable The postman (El carter),un deliciós espectacle de màgia de l’entranyable, murri i ingenu Txema Muñoz amb molt humor, però amb detalls estètics meravellosos i tota la representació és mitjançant mímica creant una combinació fantàstica. 

Opcions teatrals per a adults

Els grans també tenen les seves opcions teatrals. Si pretenen riure no es poden perdre la comèdia Autònoms, el musical, ara en la seva versió definitiva, asseguren. Garanteix rialles durant hora i mitja, és fresc i àgil, sempre s’actualitza amb gags trets de l’actualitat de les últimes setmanes o hores i aconsegueix que l’espectador es posi a la pell d’aquests pobres tipus (fins i tot si és funcionari), individus emprenedors que s’enfronten als problemes del que significa treballar per compte propi. En un to radicalment oposat destaca la lectura dramatitzada amb música en directe Llibert Unplugged, a càrrec de Les Llibertàries. Narra el commovedor drama d’una mare que descobreix la terrible malaltia del seu fill nounat, Llibert, a qui li dedica diverses cançons de bressol i, tot i que sembli mentida, l’humor també té el seu espai.

Els dies mentits, de Flyhard Producciones, és un monòleg femení sobre una dona que un bon dia decideix admetre que no ha disfrutat del sexe, que mai li ha provocat plaer i opta per compartir-ho. Un text molt sincer i honest de Marta Aran que va obtenir el Max en la millor autoria revelació. Una altra opció recomanable és Amy (and the orphans), una obra valenta que combina el drama amb l’humor i que aborda el tema de les persones amb capacitats especials i la seva integració en la societat, l’última producció de la companyia La Niña Bonita (El camp, Montag 451). Explica el dilema de dos germans jueus de mitjana edat que fa temps que no es veuen i han de preparar el funeral del seu pare i decidir què fer amb la seva germana petita, Amy, una jove amb síndrome de Down que està reclosa en un sanatori. És una noia fresca, espontània, desenfadada i obsessionada amb les pel·lícules que interpreta amb naturalitat Odile Fernández, tota una robaescenes.

Música en directe i a la pantalla

L’apartat musical està dedicat a les dones i, entre les diferents propostes destaca De la cova als sons, amb la jove Queralt Lahoz , que va créixer escoltant coples, flamenc i boleros i ha estrenat l’EP 1917 basant-se en les seves arrels. Són cinc cançons que combinen el flamenc amb els ritmes urbans interpretades amb tanta força com delicadesa i respirant veritat per tots els seus porus. Anna Andreu, que formava part de Càlido Home, acaba de debutar en solitari amb Els mals costums acompanyada per la violinista i bateria Marina Arrufat. Consta de vuit cançons en català molt sinceres i en les quals s’exposa com mai.

Clara Gispert és molt polifacètica, combina influències de jazz, country, pop i hip-hop, canta indistintament en anglès i català i també té experiència en el teatre musical. Una veu i un estil càlid i brillant en què destaca la naturalitat. Finalment, Alba Carmona és una catalana amb sang andalusa que va ser cantant de Las Migas i, des de fa un parell d’anys, va emprendre carrera en solitari posant música als seus records sobre la seva recent maternitat, al mal d’amors d’una amiga o la seva neboda amb ritmes flamencs.

El cine documental musical també té el seu espai amb la col·laboració d’In-Edit i s’inicia avui en l’Albareda amb Berlin Bouncer, que explica la història recent de la capital alemanya a través dels punts de vista d’un porter d’una discoteca techno, un soldat nord-americà que protegia el mur i un guarda de seguretat de botigues multinacionals de menjar ràpid. Sarajevo: State in time s’ocupa de l’odissea de la banda de música eslovena Laibach que va visitar la ciutat a finals del 1995, quan el setge encara no havia acabat, per oferir un concert tan musical com polític. Destaca també el català Les resilients, que reivindica el paper de la dona en la música a través d’exemples pròxims com els de Clara Peya, Roba Estesa, Tribade i The Sey Sisters, que han adquirit rellevància en gèneres tan diferents com el jazz electrònic, el folk, el hip-hop i el soul.

Dansa i circ per a tots els públics

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat

En l’oferta de dansa podem veure Interferències, de La Banda Street Grove, danses urbanes amb molt ritme, intensitat, percussió corporal, claqué i moviment. És una celebració del ball través de la música urbana, llatina i africana, una festa de la coordinació, l’energia, l’alegria i el talent a càrrec d’uns joves que, en poc més d’una hora, ens mostren el seu entusiasme per aquest art i ens han fan envejar la seva habilitat. També val la pena descobrir Molsa, de la Thomas Noone Dance, que també és recomanable per nens a partir de 8 anys. El protagonista és un gosset que es desviu per la seva amiga, la nena Janinka, però la guerra provocarà que es quedi sol i decideix emprendre un viatge a la recerca dels seus orígens.

L’última categoria és la circense, també indicada per als petits, amb tres mostres tan atractives com La punta del meu nas, del Kolektivo Konica, integrat per sis dones que executen tota mena d’acrobàcies, piruetes, cabrioles i salts. La francosueca Lazuz Company, formada per dos membres d’origen israelià, presenta el seu nou treball interpretat per un malabarista i un acròbata en continu moviment. Completa l’oferta Le fumiste, on el Senyor Davel converteix els records en fum. Teatre d’objectes sobre les coses quotidianes entre trucs de màgia, malabars i poesia. Un munt de bones propostes per deixar-se seduir per la cultura als districtes de Barcelona.