On Catalunya

Patrimoni amb picaporta

Turisme entre cops de porta: les portes més boniques de Barcelona

N’hi ha de misterioses, seductores, sinistres, fabuloses. Un univers alternatiu amb frontisses. No passeu, no. Aquesta vegada quedeu-vos a la porta.

És una qüestió de sensibilitat. Podeu passar-vos els dies caminant amb el nas enganxat al mòbil, o fent el terrible recompte de mascaretes per les voreres. Però si aixequeu el cap i us hi fixeu, advertireu la presència d’uns guardians absents que custodien cada un dels vostres passos. Les portes són sempre allà: esperant per rebre-us. Són el principi i el final del vostre dia, i sovint converteixen els carrers en inopinats museus. N’hi ha de misterioses, seductores, enormes, diminutes, rectes, curvilínies, sinistres, acolorides... Us convidem a descobrir una constel·lació de llindars, poms i frontisses de tota forma i procedència. Però passeu, no us quedeu a la porta.

1. Somnis de ferro forjat

Embolics metàl·lics

De vegades trobem porteries metàl·liques de formes tan intricades que semblen sortides d’un somni febril. Barcelona ofereix milers de mostres de portes amb trames de metall enrevessades i hipnòtiques. Impacta la monumental porta de Balmes, 109. Aquest gegant de ferro ofereix una estampa onírica, presidida per dues figures humanes que guarden un escut on es dibuixa un test, mentre sostenen el creixement d’una alambinada vegetació. Els ferros s’entrecreuen des de la llinda fins al terra, guardant l’elegant vestíbul d’aquesta construcció classicista. Aquesta quimera de rovell té continuació a l’edifici contigu (Balmes, 107). Són obres bessones concebudes per l’arquitecte Domènec Sugrañes, deixeble avantatjat de Gaudí.

De vegades el somni es converteix en malson: ¿què oculta el misteri de Rosari, 44? La desballestada porta de fusta de la Casa Urrutia (antic Casino Tres Torres) està protegida per unes cobertures de metall negre amb motius vegetals. La intempèrie ha convertit en sutge i pols la caduca esplendor d’aquesta antiga casa d’estiueig. Avui apareix espectral, i la seva entrada guarda fantasmes oblidats.

Hi ha exemples infinits de ferrers inspirats per Morfeu, des de desplegaments enredats (Mallorca, 283; passeig de Gràcia, 77) i combinacions amb fusta (Còrsega, 288; rambla de Catalunya, 106), fins a les forges insondables a l’entrada d’edificis populars com la Casa Vicens (Carolines, 20), la Pedrera (passeig de Gràcia, 92), o el Palau Macaya (passeig de Sant Joan, 108).

2. Sorpresa multicolor

Tons fabulosos

No ho sé tu, però jo quan trobo una porta d’un color encès a peu de carrer, instintivament giro el cap i desatenc converses. Sovint fins i tot he de parar-me a contemplar-la. M’encanta quedar-me embadalit pensant què hi ha darrere de la cridanera porta verda dels baixos de Francisco Giner, 45 (a la foto de portada). És fàcil imaginar un petit taller de joguines rere aquesta graciosa peça de formes arrodonides en tons trèvol, on la fusta dona lloc a diverses formes de vidre. Però si allà hi podrien habitar elfs, existeix una altra casa baixa de colors imaginatius que sembla obra de fades. La senzilla porta carmesina i rectangular d’aquesta residència ubicada a Pàdua, 75, és tot un accés a la faula. Sobre l’entrada pot llegir-se la data de construcció, amb el mateix evocatiu esgrafiat floral en tons vermells sobre fons verd pàl·lid que ruixa tota la façana. Un conte escarlata brollant de l’urbs grisa.

Les portes de colors criden més l’atenció que el víking de l’assalt al Capitoli perquè són una concessió al disbarat. Sempre desperten els nostres sentits. Si busqueu colorit, no us perdeu la finor turquesa del portal de la Casa Puig i Cadafalch (Provença, 231), o la senzilla pestanya violeta que alegra la porta de Providència, 53.

3. Demanant torn

Aparadors amb classe

Res com una porta atractiva per decidir-te a entrar en un local. L’embolcall és sempre el més seductor. Casa Almirall (Joaquín Costa, 33) és un d’aquests llocs on les muses surten a rebre-us abans fins i tot de travessar el marc. La fusta es modela amb exquisitat a la seva porta, que ens ofereix un llustrós tirador daurat com a avançament a la glòria que trobarem al seu distingit saló.

Posats a escollir, si em constipo prefereixo portar la meva recepta a un local artesà. La farmàcia Puigoriol (Mallorca, 312) enamora des del seu vistós rètol fins a l’últim detall de la seva porta modernista. Per a la compra, igual: millor acudir a un d’aquests colmados que són patrimoni arquitectònic de la ciutat, com Queviures Múrria (Roger de Llúria, 85). Fer cua admirant el seu gloriós frontal amb anuncis retro, i agafar el seu picaporta a l’entrar, converteixen el mundà en exquisit.

4. Fantasies sinuoses

Remolins i relleus

A tots ens agraden les corbes. La imaginació es dispara quan trobem suggerents formes arrodonides. És difícil contenir la perplexitat davant el portal de la Casa Teresa Vallhonrat (Pariu, 204). La seva gran contraporta de fusta amb ferro negre empetiteix el transeünt. Aquesta envergadura fa pensar en reunions secretes. Podeu veure Gandalf mussitant vells sortilegis per aconseguir accés. La màgia es completa quan les pupil·les passegen pels seus ornaments arremolinats, tot un penya-segat de sinuositats on la fusta coqueteja amb els marcs i el metall s’enrosca per copular amb el seu propi reflex en el vidre. Igual de sorprenents són els relleus circulars que presideixen l’entrada principal de la Casa Comalat (Diagonal, 442). Les dimensions de la seva porta mestra, feta de rínxols de metall i motllures ovoidals s’emmarquen en la tremenda cascada de línies corbes de la seva extraordinària façana. Talla la respiració també el seu vestíbul, decorat per més contorns ondulants en marbre i fusta, en un desplegament voluptuós i magistral.

Sense tanta fanfàrria, produeixen una simpatia especial aquestes portes que es neguen a traçar un angle recte, com les contraportes de fusta de Balmes, 159 i la Casa Modest Andreu (Alí Bei, 3), o el rialler forat hòbbit que s’entreveu a l’entrada de l’estació superior del funicular de Vallvidrera.

5. Portals de cine

A través de la pantalla

Posa les mans fent visera sobre els ulls i surt a veure el que hi ha després del vidre de la porta de rambla de Catalunya, 34. Atreviu-vos-hi. Avui dia la Casa Argelich sol estar envaïda per equips de rodatge, però continua esgarrifant mirar cap a l’interior del portal on apareixen els morts vivents de [REC], el film de terror de Jaume Balagueró i Paco Plaza. Jo passo xiulant al costat de la porta d’aquesta finca, no sigui que surti a rebre’m un veïnat de zombis. Molt més reconfortant resulta tafanejar per la fabulosa entrada de Casa Ramos (plaça de Lesseps, 30-32), protagonista en alguns compassos de ‘Todo sobre mi madre’, d’Almodóvar.

6. Abstraccions modernistes

Mosaics i vestíbuls

Parlar de modernisme a la nostra ciutat no té res d’original. Però la fascinació continua intacta quan assistim a l’acolorit desplegament de vitralls i mosaics amb formes delirants i alè naturalista d’alguns portals. Sovint hem d’accedir a l’interior dels vestíbuls per trobar els millors detalls modernistes. Per exemple, a Diputació, 227, una primera porta discreta dona pas a una altra de genial, engalanada amb refinades fulles geomètriques. Igual passa amb la luminescent floració vidrada que s’amaga darrere els timbres de la Casa Manuel Felip (Ausiàs Marc, 20). Al rebedor d’Aribau, 148, l’espectacular verdor vítria del seu rebedor arriba a esponjositat ‘art noveau’.

7. Déus i monstres

Criatures de portal

Notícies relacionades

Com l’abisme de Nietzsche, en ocasions si mires fixament a una porta, la porta et torna la mirada. Contempleu per exemple el fosc drac que penja d’un reixat sinistre a Pi i Margall, 55. Conten que en un altre temps aquest bitxo escatós de mirada estràbica custodiava el taller i domicili d’un vell mestre forjador. Tot i que a mi el seu tens posat i la seva cohort de criatures nauseabundes em semblen com l’avantsala a una mansió mística.

Sigui com sigui, aneu amb compte. Des d’innombrables portes i llindes sotja una quieta desfilada de monstruositats de l’inframon, mascarons femenins i petris rostres de vells déus viciosos.

Inicia sessió 0 Comentaris