On Catalunya

QUÈ PODEU FER AVUI A BARCELONA

‘Bilderberg’: els mecanismes dels poderosos

El Tantarantana estrena aquesta obra que pretén mostrar com funciona aquest club

‘Bilderberg’: els mecanismes dels poderosos
4
Es llegeix en minuts
Eduardo de Vicente
Eduardo de Vicente

Periodista

ver +

En aquests temps incerts, com en cada època de crisi, apareixen tota mena de teories conspiradores majoritàriament d’escassa credibilitat. En aquest context no seria estrany que algú apuntés la responsabilitat de la pandèmia a l’hermètic Club Bilderberg, que no és una fantasia, sinó una realitat que, entre d’altres, l’escriptor i exespia Daniel Estulín ha desemmascarat en diferents llibres. Per als no iniciats explicar que es tracta d’un fòrum mundial que se celebra anualment, sempre en una ciutat diferent, i en què es reuneixen un centenar selecte de les persones més poderoses del món. Entre ells hi ha polítics, reis, empresaris, economistes i responsables de mitjans de comunicació. Molts creuen que en aquesta conferència es decideix el futur mundial provocant tota mena de canvis per omplir les seves butxaques i mantenir el seu estatus privilegiat a costa del que sigui necessari.

Un caldo de cultiu com aquest no podia quedar en segon pla en aquests paranoics dies i ha sigut el tema que ha escollit Xavier Morató (autor, director i actor) per a la seva nova obra, que estrena aquests dies a la petita sala Àtic 22, del Teatre Tantarantana, Bilderberg. De fet és un tema que l’apassiona, ja que el 2012 va fer una peça sobre aquest assumpte en format de microteatre. L’escenari està format per una barra de bar, el cambrer ja està al darrere durant l’entrada del públic, dos tamborets, tres cadires, una taula i un equip de so. Es tracta d’una sala privada d’un hotel.

Els joves cadells del poder

Els primers a entrar són el Rob (Adrià Escudero) i el Jerry (Joan Escufesis) que estan de festa, ballen alterats i es riuen de les teories de Rousseau i Kant sobre l’home. Soc molt prepotents i asseguren que tothom té un preu. Li prenen el pèl al bàrman i l’humilien. L’ambient es calma una mica amb l’arribada de la Clàudia (Núria Florensa), que substitueix el seu germà, que no hi ha pogut acudir. Els dos primers, més experts en aquestes reunions, asseguren a la noia que res passa per casualitat i l’hi demostren mostrant-li una carta, escrita fa uns anys, en la qual es descriu de cap a peus la pandèmia actual i fins i tot inclouen alguna referència més recent assegurant que la por sempre és la gran vencedora.

Poc després, descobrirem que es tracta dels cadells dels poderosos, els seus fills que aspiren a moure en el futur els fils. De moment s’encarreguen d’un departament menor, el de moda, i enumeren a la Clàudia alguns dels èxits aconseguits en les últimes dècades, com que la gent es faci tatuatges o vesteixi roba llampant. Volen moure les persones com si fossin peces d’escacs i han descobert que, mitjançant les xarxes socials, és més fàcil fer que creguin les seves històries. Els seus plans per al futur són cada vegada més esbojarrats, però no tenen problemes per posar-los en marxa.

¿Com funcionen els seus grups?

Li expliquen el funcionament dels diferents grups del Bilderberg, classificats per uns sobres de colors. Els representants sèniors tenen els d’or, plata i bronze, amb ambiciosos plans globals, guerres i crisis econòmiques, però ells s’han de conformar amb un de rosa. Especulen sobre les ganes que tenen que morin els seus pares per ocupar els seus llocs i tramen un pla per apoderar-se dels sobres més valuosos perquè les seves idees més arriscades puguin fer-se realitat.

Notícies relacionades

El que passa a continuació és una sèrie de girs argumentals que posaran els personatges en màxima tensió. El cambrer es manté durant llarg temps sense parlar o gairebé, amb la mirada clavada a terra fins que també adquireix un protagonisme més rellevant. Assegura que els nois no tenen amics ni empatia, els agrada provocar dolor per simple caprici i abusar de la seva posició. Continuaran escenes violentes, amb una música trasbalsada, debats sobre la posició covarda de les classes obreres o sobre la crueltat de la naturalesa («o menges o et mengen»). Els poderosos estan convençuts que, passi el que passi, sempre guanyaran, perquè coneixen el futur, no perquè siguin endevins, sinó perquè l’han escrit ells.

De la ironia a la violència

És una obra que comença amb detalls irònics. Resulta difícil no esbossar un somriure davant la supèrbia d’aquests mocosos malcriats que maltracten la resta del món com si res. Però el to es va tornant cada vegada més agrei arriba a cotes d’agressió verbal o física inimaginables que provoquen la indignació de l’espectador. Òbviament, Morató no ha acudit com a convidat a cap reunió del Bilderberg i ha volgut imaginar com serien (fins i tot en les esferes més secundàries). Almenys ens ha volgut fer reflexionar sobre els mecanismes que té el poder per mantenir-nos sotmesos amb la intenció de mostrar els seus trucs de prestidigitació i que sapiguem a què atenir-nos. I, sí, tot això va començar perquè un xinès es va menjar una bitxo estrany, ¿no?.

‘Bilderberg’

¿On?  Sala Àtic 22 del Teatre Tantarantana (les Flors, 22).

¿Quan?  de dijous a dissabte (19.30 h) i diumenge (18 hores). Fins al 31 de gener.

Preu  de 11 a 14 euros.

Més informació:  Teatre Tantarantana.