SOC A
Còctels pujats de to a París
La Maison Souquet és un hotel de cinc estrelles on les begudes i les habitacions tenen nom de meretriu. Era un antic bordell
Una façana senzilla de color crema, flors a les finestres i res que cridi l'atenció. ¿Res? Potser sí. Dos fanalets vermells, elegantíssims i decimonònics. L'única referència exterior a un passat que es recrea a l'interior. El del Pigalle frívol de la Belle Époque, aquell barri desvergonyit i cràpula que un s'imagina bé gràcies a Toulouse-Lautrec. El de la disbauxa i les 'maisons de plaisir'. El barri on florien els bordells fins que, l'any 1946, una llei en va decretar el tancament.
La Maison Souquet va ser entre el 1905 i el 1907 un dels més chics. Situat a Montmartre, als peus del Moulin Rouge, des del 2015 és un hotel exquisit de cinc estrelles rehabilitat amb carinyo per Jacques García, que ha respectat al detall l'atmosfera intimista, sensual i lleugerament misteriosa de les antigues cases de cites.
«La Maison Souquet era freqüentada per gent que hi venia només a prendre una copa, gent que s'hi quedava per passar una estona amb les cortesanes, rics industrials o pintors que vivien a Montmartre. És un lloc ple d'anècdotes», explica el seu propietari, Yoani Aidan.
LA MAISON SOUQUET
La planta baixa conserva la distribució típica dels edificis de finals del segle XIX, amb els salons alineats per deixar fluir la llum de nord a sud. Estances que expliquen una història, com la del saló de les 'Mil i una nits', una peça de decoració única que va pertànyer a un adinerat aristòcrata belga fascinat pels arabescos i ocupa avui el 'hall' de l'hotel.
Aquí hi havia abans el saló de discussió, reservat únicament als homes. Des d'aquí es passava al de presentació, on les damisel·les esperaven els seus clients, i, finalment, el saló de després, batejat ara com a saló d'hivern, on és fàcil imaginar els senyors fumant o bevent després d'haver baixat de les habitacions. Una il·luminació tamisada i sòbria ho envolta tot. «Aquesta escenografia s'ha reprès per explicar la història de la casa», prossegueix Aidan.
La Bella Otero
Sense ser client de l'hotel, en aquest ambient poblat de 'boiseries', obres d'art, figuretes de connotacions eròtiques, coixins, divans i sofàs de vellut granat es pot prendre cafè, te o demanar còctels, que, igual que les habitacions, porten el nom d'antigues meretrius. Per si hi hagués dubtes sobre els vetustos usos del lloc, una frase atribuïda a la Bella Otero encapçala la carta: «La fortuna arriba dormint, però no dormint sol».
