SOC A PARÍS

Un temple del 'music-hall' amb molta(es) vida(es)

Reobre Le Bal de la rue Blomet, un mític music-hall inaugurat en els feliços anys vint, després d'una restauració que recrea l'ambient original

Eva Cantón

Va néixer en els feliços anys 20 com el cenacle d'un polític antillà, però als locals d'aquesta antiga granja del segle XVIII­ la música li va guanyar aviat la partida als mítings de Jean Rézard des Wouves. Tot París va descobrir allà el jazz, el swing, el ragtime… Els surrealistes el van adoptar. Francis Picabia el va pintar. Brassai el va fotogra­fiar. Era el Bal Colonial Bal Nègre, al número 33 de la rue Blomet, a l'oest de Montpar­nasse, un lloc mític del qual eren assidus Mistinguett, Joséphine Baker, Hemingway, Man Ray, Gershwin, Fitzgerald, Cocteau o Henry Miller.

Després de la segona guerra mundial i la prohibició dels nazis, Jean-Paul Sartre, Si­mone de Beauvoir, Boris ­Vian o Albert Camus li van donar una nova vida. No obstant, a partir dels anys seixanta va anar perdent la seva essència i el 2006 aquest temple del 'music-­hall' va abaixar definitivament la persiana. Onze anys després, Gui­llaume Cornut, un pianista boig per la música, assumeix el repte de recuperar l'esperit original del Bal Nègre.

«He viscut molt temps als Estats Units i a Londres, on hi ha llocs en què s'escolta tota mena de música, on va tota mena de gent. Vull crear una sala on s'escolti clàssica, jazz, afroamericana, música de Gershwin, la meva gran passió, perquè crec que això és el que representa el Bal Nègre», comenta a Le Parisien el nou propietari.

LA POLÈMICA

Tot el recinte ha sigut renovat respectant l'estètica original. A la façana, pintada de negre, hi apareix el nom Le Bal de la rue Blomet. No era la primera opció de Cornut, que volia mantenir el cartell històric però va haver de cedir davant l'allau de crítiques.

Acusat de racisme, al reprendre un terme que abans no es considerava pejoratiu però que avui té connotacions insultants, li van ploure les amenaces i fins i tot una petició 'on line' perquè retirés la denominació antiga.

Cornut volia ser fidel a l'esperit d'un lloc que, en els anys vint, va representar l'obertura i el mestissatge cultural, però va acabar per claudicar després de les 6.000 firmes que denunciaven «la nostàlgia colonial» del pub.

TORNA EL SWING

El lluent piano de cua espera ara al costat de la paret d'obra vista el primer concert d'aquesta nova etapa. Serà el 22 de març, quan pujarà a escena el cantant i compositor Yanowsky.

La sala, amb capacitat per a 250 persones, obrirà tots els dijous, divendres i dissabtes a la nit amb una programació eclèctica: comèdia musical, jazz, 'music-hall', chanson… I abans, o després, es podrà sopar a La table du Bal Blomet, el restaurant decorat amb reproduccions dels cartells d'època de Paul Colin.

Temes: Estic a