soc a nova york

Fes meditació al MoMA

El MoMA novaiorquès ja té un antídot contra les masses: els Quiet Mornings. Matins tranquils. A les 7.30, es pot recórrer part del museu gairebé sol i acabar meditant al 'lobby'

Idoya Noain

Donade l'hora, un podria pensar que segueix en un somni. Perquè té un aire oníric estar assegut, sol, en una sala davant el majestuós tríptic de nenúfars de Claude Monet, o en una altra davant 'Les senyoretes d'Avinyó', de Picasso. I sembla una quimera recórrer amb un grapat de persones la fabulosa retrospectiva de Francis Picabia i evitar el malson de les masses que s'ha fet tan horriblement habitual als museus, especialment en les seves exposicions estrella. Però al Museu d'Art Modern de Nova York no ens hem de pessigar per adonar-nos que aquesta fantasia és real. Només s'ha de matinar.

Després d'una exitosa prova portada a terme a l'octubre, el ­MoMA ha institucionalitzat un programa batejat com a Quiet Mornings, matins tranquils. El primer dimecres de cada mes, a les 7.30 hores, dues hores abans que les portes s'obrin per als membres amb accés vip i tres abans que ho facin per al públic general, es dona l'oportunitat de visitar durant uns hora i mitja parts del museu (en l'edició del 4 de gener eren les plantes 4, 5, i l'exposició de Picabia, a la 6). Es paga un preu re­duït (12 dòlars, en lloc dels 25 habituals, que a més permeten tornar-hi en horari normal). I, si es vol, l'última mitja hora es pot meditar en una sessió guiada al lobby Agnes Gund, separat només per una enorme vidriera del jardí d'escultures Abby Aldrich Rockefeller.

"MIRAR LENTAMENT"

Convé seguir els consells que es llegeixen a la targeta verda que es reparteix a l'entrada: "Mirar lentament, netejar el cap, silenciar els telèfons i inspirar-se". I disfrutar com ho feia a la sala dels monets Lyn Croyle, una texana que fa 12 anys que viu a Nova York i que es resisteix a anar a una pinacoteca que anualment visiten uns tres milions de persones, encara que sigui una de les seves favorites, per la seva fòbia a les masses ("una bogeria, ja ho sé, per a algú que viu en aquesta ciutat"). "Això és fascinant", reflexionava. "És una oportunitat de ser més conscient de l'art. Tant de bo ho fessin més museus".

Per la iniciativa s'han de donar les gràcies al MoMA, un museu que, segons ha dit la seva directora d'esdeveniments espe­cials, Margaret Lyko, "té una llarga història d'actes dirigits a ajudar els ocupats novaiorquesos a desaccelerar". Però també a Sascha Lewis, un dels fundadors de la web cultural Flavorpill, que ha col·laborat amb el museu per fer no un somni sinó una realitat aquests matins tranquils. Són, segons les seves pròpies paraules, "la perfecta versió en el món real de la intersecció entre desenvolupament personal i cultura". Ommmm.

Temes: Estic a