SÓC A PARÍS

Un parc a 7 metres d'altura

La Coulée Verte és la precursora del High Line novaiorquès: un passadís verd de 4,5 quilòmetres en un antic trajecte ferroviari

Eva Cantón

La Coulée Verte ocupa des de fa més d’una dècada aquestes antigues vies elevades de tren.

La Coulée Verte ocupa des de fa més d’una dècada aquestes antigues vies elevades de tren.

EL 14 DE desembre de 1969, l'estació de tren de la Bastilla d'estil Segon Imperi va quedar obsoleta i durant anys va estar abandonada a la seva sort. Fins que, el 1984, es va demolir per fer lloc a l'actual edifici de l'Òpera, inaugu­rada per François Mitterrand durant el bicentenari de la Revolució Francesa. Amb el temps, els trens que unien l'emblemàtica plaça de l'est parisenc amb Varenne-Saint Maur van deixar pas a una successió de jardins.

L'anomenada Coulée Verte ocupa des de fa més d'una dècada l'espai de les antigues vies, on ara conviuen solcs de molses i líquens antics amb un paisatgisme contemporani d'arbres i arbustos. Aquest amè passadís verd de 4,5 quilòmetres trenca el motllo dels parcs parisencs tradicionals al travessar passarel·les, petits túnels i arcades. I, com que en molts trams passa per sobre d'un viaducte que serpenteja entre edificis a set metres d'altura, el passeig té l'atractiu afegit d'alternar el paisatge arquitectònic amb el natural i, de passada, colar-se una mica en la vida quotidiana dels veïns.

JARDINS AMB RATSPENATS

També té el seu punt per als amants de la botànica, perquè la Coulée és un dels escassos llocs parisencs on a la tardor floreix el ginebre, que es confon amb til·lers, grèvols, cirerers, llorers, hipèrics, lavandes i rosers. O per buscar ratpenats que es refugien sota els túnels.

Al passeig s'hi accedeix en diferents punts a través d'escales i ascensors situats al llarg de tot el recorregut. La seva entrada principal a l'est es fa pel viaducte de les Arts. Els seus porxos acullen una cohort de dissenyadors i artesans que, a l'haver-se beneficiat de la rehabilitació portada a terme per l'ajuntament de la capital, estan obligats a realitzar in situ bona part de les seves creacions.

De fet, alguns han instal·lat els seus tallers a l'aparador, així que a vegades se'ls pot veure en ple procés crea­tiu. Hi ha ebenistes, bufadors de vidre, paraigüers, lutiers, orfebres… Tots inspirats pel desig de perpetuar la tradició adaptant-se a les noves tecnologies. En canvi, de l'ambient obrer i contestatari del passat no en queda pràcticament res en un barri que s'ha anat aburgesant i gentrificant i ha redefinit el perfil de l'est parisenc. L'originalitat del passadís verd parisenc ha sigut imitat a Nova York, on des del 2009 tenen en el High Line la seva pròpia versió de la Coulée Verte.

Temes: Estic a