El Vila-real pren la segona plaça al Barça a l'imposar-se al Valladolid (2-0)

El Vila-real ha tornat a prendre al Barcelona la segona posició de la classificació al guanyar el Valladolid en un partit en què ha estat més efectiu que brillant i en què ha tingut al davant a un rival que ha dominat el joc durant algunes fases del partit, però que només hi ha posat voluntat.

La diferència entre els dos equips no només està en la taula --ja que el Valladolid lluita per evitar el descens--, sinó també en l'efectivitat. El Vila-real ha encarrilat el partit amb l'esforç just i al Valladolid no li ha servit de res la voluntat i l'empenta que ha demostrat en alguns moments per puntuar en aquest desplaçament.

Triomf còmode

Ha estat un triomf còmode per a l'equip local que necessitava guanyar després de perdre els seus dos anteriors partits, mentre que la derrota portarà el Valladolid a passar la setmana pendent dels números.

L'equip castellà ha mantingut la iniciativa en el joc durant gairebé tot el primer període, però especialment durant el primer quart d'hora de partit, quan ha mogut la pilota i s'ha aproximat, amb freqüència però sense encert, a la meta d'un indecís Viera.

No obstant, el Vila-real ha obert el marcador en la primera ocasió de què ha disposat, gràcies a una acció del turc Nihat que, escorat cap a la dreta, ha creuat una pilota impossible de parar per a Sergio Asenjo.

El poder ofensiu del Valladolid partia de les penetracions de Sisi per la banda dreta i de les centrades des de qualsevol posició al cap de Llorente, que no ha arribat mai a la pilota malgrat que s'ha produït alguns errors defensius tant dels centrals com del mateix porter local.

Només en els últims compassos del primer període el Vila-real s'ha aproximat amb més freqüència a la meta rival, però el marcador no s'ha tornat a moure.

Clau del partit

La clau del partit ha estat la jugada inicial de la segona part, quan Nihat ha trencat el fora de joc i ha arribat amb avantatge a l'àrea del Valladolid, per cedir a Santi Cazorla, que ha fet el 2-0 sense oposició.

El partit ha agafat ritme com a conseqüència de les entrades fortes i les moltes faltes que s'han xiulat en pocs minuts, però ha començat a trobar el seu guanyador.

A diferència del que ha passat a la primera part, el Vila-real ha agafat les regnes del partit davant d'un Valladolid que ha acusat el desavantatge al marcador i que ha començat a deixar espais per al contraatac local.

Notícies relacionades

Històrica Final Four catalana

Vine a escalar i queda't a dormir

A la meitat del segon període, el partit ha perdut intensitat: al Valladolid li faltava nervi i el Vila-real ja havia mossegat prou. Els canvis han variat més que el dibuix dels dos equips, però ni el Valladolid era més ofensiu ni al Vila-real li ha calgut defensar-se amb més intensitat.

El partit s'ha animat en els cinc minuts finals amb un parell d'aproximacions de perill davant cada porteria, i s'ha acabat sense que el Vila-real temés mai per la victòria.