Inicia sessió

Inicia sessió amb el teu compte d'El Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si encara no ets usuari, Registrat

TEATRE

'20 anys no són na': el nen que somiava amb un micro

Joan Vázquez ha volgut celebrar els seus 20 anys al teatre musical amb una sessió íntima al Barts Club en què recorre la seva trajectòria personal i artística

José Carlos Sorribes

'20 anys no són na': el nen que somiava amb un micro

Dues dècades als escenaris és prou temps per donar-se un petit homenatge i compartir-lo en la intimitat. És el que està fent Joan Vázquez en aquests quatre dilluns de novembre, en què s’acosta a un parell de metres del públic amb un petit (gran) xou –amb ‘cameos’ de diversos convidats– en què recorda els passos fets en aquells 20 anys. El nen que estimava, que somiava, en un micròfon s’ha convertit en una estrella del teatre musical. I ha desplegat el seu art fins i tot en bressols del gènere com el West End de Londres o al mateix Broadway, acompanyat amb les cançons del seu admirat Sondheim. A petita escala, en cabarets, però aquí té aquestes marques en un currículum que inclou per igual les seves variades incursions en el gènere i la seva condició de professor de joves aspirants.

20 anys no són na’

Barts Club
Idea original i intèrpret: Joan Vázquez (amb la col·laboració de
Laura G. Ballbé)
Direcció: Roger Julià
Direcció musical: Gerard Alonso 
18 i 25 de novembre
Preu: 15 €

Tot va començar un 4 de novembre de 1999 interpretant ‘Rent’ al Teatre Principal de la Rambla. El jove que volia fer ‘Grease’ però no en el paper de Danny Zuko, sinó en qui volia enamorar-lo, va fer un gran salt quan encara no havia arribat a la majoria d’edat. A partir d’aquí, va iniciar una carrera que l’ha portat a actuar en nombrosos musicals (a part de ‘Rent’, ‘Hair’, ‘Mamma Mia!’, ‘Merrily we roll along’, ‘My fair lady’...) i a firmar fites més personals, com ‘Paquito forever’ o ‘Ciutat de gespa’. De tot aquest recorregut deixa empremta al Barts Club, acompanyat pel piano de Gerard Alonso, també arranjador de les cançons, i pel saxo de Jofre Alamany en algunes peces.

Escena de ‘20 anys no són na’ / sonia ochoa

Deixebla avantatjada

Encara que sembli que estem parlant d’un concert, que podria ser-ho, ‘20 anys no són na’ va una mica més enllà. Perquè Vázquez dona mostres, a part de la seva capacitat vocal, del seu instint per a l’‘stand-up comedy’ amb tocs –alguns potser excessivament àcids o burlescos– que preparen el desfilar de cançons i convidats. On més brilla la part no estrictament musical és en el joc amb Laura G. Ballbé com una deixebla avantatjada. Ella dona sempre el to i canta de manera superba, sobretot en el duo de ‘Sooner o later’, asseguda al piano que toca qui va ser el seu professor.

És un dels molts moments que impacten en el xou. El dia de l’estrena, per exemple, el seu mà a mà amb Marta Ribera –estrella consagrada del musical– a ‘The next 10 minutes’ va fer posar la pell de gallina. També hi va haver lloc per al moment Abba, en què va tenir la companyia d’una vella i gran còmplice com Mariona Castillo. Tots dos, acompanyats de la mateixa Laura G. Ballbé, es deixen anar en una versió de ‘Super trouper’. Explosió de la bona. Bravo. 
 

Temes: Teatre