'Sàpiens': de comèdia amb ressons d'actualitat a farsa distòpica

Incomoditat, sorpresa, indignació. Tensió. Tones de tensió. ¿I aquesta qui s’ha cregut que és? Això és impossible, està de broma. Aquí hi ha gat amagat, m’està prenent el pèl. Aquest és, més o menys, el ventall de sentiments per on passa Valentí Puig, el protagonista de 'Sàpiens', un dels últims èxits del petit format barceloní. 

L’obra, escrita per Roc Esquius i dirigida per Sergi Belbel, és una sàtira politicosocial de ciència-ficció. La història és la següent: El conseller de Salut rep la inesperada visita d’una dona que insisteix a legalitzar el seu negoci. Té un peculiar centre clandestí en el qual, segons assegura, salva vides amb el poder de la ment. Ni títol ni estudis de medicina. Quatre tambors i patapam, la persona es cura. Però, a poc a poc, la trama es complica: ni ella és el que sembla ni el seu objectiu, en realitat, té res a veure amb la seva feina. De manera que, sense fer espòilers, 'Sàpiens' passa de ser una comèdia amb ressons d’actualitat a una farsa distòpica que, a mesura que avança la trama, flirteja amb altres gèneres com la comèdia romàntica.

¿Com reaccionaria la humanitat, els ‘homo sapiens sapiens’, davant de l’aparició d’una espècie més evolucionada i infinitament més intel·ligent? No són mutants, però sí que tenen, com els X-Men, una sèrie d’habilitats sobrehumanes. Per sort, s’assemblen més a Charles Xavier que a Lobezno. ¿O potser per desgràcia? En tot cas, estem davant d’un xoc evolutiu que provoca, com no podria ser d’una altra forma, por i indignació. I, de passada, ens regala una de les millors escenes de la peça: la fantàstica paròdia d’una assemblea clandestina que es marca, de veu en veu i tret perquè em toca, Enric Cambray. Un actor amb una versatilitat i vis còmica fora de sèrie. 

Comèdia per als qui busquen distreure’s i per als qui prefereixen dosi de crítica social

Comèdia per als qui busquen distreure’s i per als qui prefereixen dosi de crítica socialAquí, i a diferència d’altres obres de Roc Esquius com iMe o Mars Joan, que només tontejaven amb el gènere, l’aposta per la ciència-ficció és gairebé absoluta. 'Sàpiens' està impregnada de la críticade Huxley, el caràcter premonitori de George Orwell i, fins i tot, l’envergadura de l’obra cabdal de Ray Bradbury. Tot sense oblidar, és clar, l’objectiu del text d’Esquius: entretenir l’espectador. Missió aconseguida. A 'Sàpiens', tot funciona com un rellotge suís. Des de la minuciosa i àgil direcció de Sergi Belbel fins a la trama que, malgrat anar complicant-se amb capes i més capes –algunes, potser, una mica innecessàries–, encaixa a la perfecció. Tot es resol, tot té la seva resposta. El ritme mai decau. 

Notícies relacionades

La Cerdanya a través de les esglésies romàniques

De ruta pels paratges de la riera de Rajadell

No és estrany, doncs, que 'Sàpiens' es convertís, per mèrits propis, en un dels èxits de petit format de la temporada passada. Esquius i Belbel firmen una comèdia per a tots els públics, per a qui busquen distreure’s i per a qui prefereixen una bona dosi de crítica social. Per als acèrrims a la ciència-ficció i per als que Isaac Asimov és un complet desconegut. Una obra per descobrir, una vegada i una altra, una de les sales amb més encant del panorama barceloní. Llarga vida a la Sala Flyhard.