'El jovencito Frankenstein': tribut musical a un clàssic

Són legió els fans d’El jovencito Frankenstein, la pel·lícula de Mel Brooks, que va fer el 1974 una afectuosa paròdia del cine de terror clàssic, i en concret de la versió de la gran novel·la de Mary Shelley, ‘Frankenstein’. L’èxit el demostren els 86 milions de dòlars de recaptació a tot el món i l’empremta indeleble dels seus gags. El mateix Brooks va firmar el guió amb Gene Wilder, també recordat protagonista del film junt amb Marty Feldman, el seu ajudant Igor.

Després de l’èxit que va tenir en l’operació prèvia de ‘Los productores’ una altra de les seves pel·lícules, Brooks també es va encarregar, tres dècades després, d’aixecar la versió musical a Broadway del film. «Potser el millor que he fet», va afirmar. Es va estrenar el novembre del 2007. Una dècada després va arribar una altra versió al West End londinenc –actualment de gira pel Regne Unit– i que va donar una nova empenta a l’obra. Un impuls que va arribar fins a la Gran Vía madrilenya amb l’estrena de la versió espanyola que dirigeix Esteve Ferrer. Ara ha recalat alTívoli, convertit en el gran teatre català dels grans musicals.

És la mateixa adaptació que va fer Brooks a Broadway i que manté els cops d’humor –ja universals– de la pel·lícula: la gepa mòbil d’Igor, el parell de baldes d’Inga, la voluptuosa ajudanta del doctor, el renill equí quan es pronuncia el nom de la majordoma Frau Blücher... Això sí, hi ha algunes picades d’ullet i acudits diguem-ne locals, però que resulten innecessaris amb una pel·lícula tan coneguda i aplaudida.

El record de les peripècies del viatge a Transsilvània del net del mort Victor von Frankenstein és tan poderós que posar-se a la seva altura es converteix en una tasca gairebé impossible. Per això la versió musical del Tívoli es queda en un entusiasta homenatge amb més partides en el deure que en l’haver. Així, la part musical no sembla equilibrada. Si bé es canta amb nota alta, no arriba al mateix relleu la música que s’escolta. Massa plana i apagada. El ritme, a més, no és uniforme perquè la primera part necessita una energia que es troba a faltar. Les escenes se succeeixen de manera més aviat monòtona, tret del famós número d’‘Un paseo en carro de heno’ o en el tancament d’‘Así se baila en Transilvania’.

Més vertigen

Notícies relacionades

La Cerdanya a través de les esglésies romàniques

De ruta pels paratges de la riera de Rajadell

Més vertigenÉs en la segona part quan s’obre el compte positiu d’‘El jovencito Frankenstein’.La trama adquireix més vertigen i els números agafen la velocitat adequada. L’aparició del monstre també ajuda a elevar el muntatge, com en l’escena de la trobada amb un cec. O en el seu afer amb Elizabeth, l’excèntrica promesa del jove doctor Frankenstein, o Fronkonstin, com diu ell.

El moment cabdal arriba amb el número coral de ‘Puttin’on the Ritz’, en què es veu l’empremta de grans musicals del Broadway clàssic i amb el claqué com a ganxo imbatible. I el repartiment és un altre dels arguments que rellancen la versió d’Esteve Ferrer. Perquè Víctor Ullate Roche, el fill del genial ballarí, tira endavant –i no és poc– el paper protagonista, molt ben acompanyat per tres actrius de primera en el gènere musical com són Marta Ribera, Teresa Vallicrosa i Anna Herebia, aquesta més jove debutant a Barcelona. El mateix es pot dir de Jordi Vidalcom a Igor i d’Albert Gràciacom el monstre.