Inicia sessió

Inicia sessió amb el teu compte dEl Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si encara no ets usuari, Registrat

TEATRE

'Cançó per tornar a casa': tres dones en un viatge de tornada

La companyia T de Teatre torna amb una obra de la dramaturga uruguaiana Denise Despeyroux. Un exercici de comèdia dramàtica amb tocs desenraonats

José Carlos Sorribes

'Cançó per tornar a casa': tres dones en un viatge de tornada

La imatge promocional està inspirada en Fargo, la mítica pel·lícula dels germans Coen, i la seva sèrie posterior, ubicada a la gèlida Minnesota. També ho és, no tant, el remot poble català de nom impronunciable on es retroben tres exactrius després de 26 anys sense mantenir cap mena de contacte. Aquest és el punt de partida de l’últim treball de la companyia T de Teatre, ‘Cançó per tornar a casa’, estrenat a la Sala Beckett dins del programa del Grec i que porta la firma de la dramaturga i directora uruguaiana Denise Despeyroux.

Aquestes tres dones van ser en la seva joventut actrius d’un únic èxit, van deixar el teatre, després van fer el seu propi camí i tornen a reunir-se davant la trucada d’una d’elles. La Renata (Marta Pérez) acaba d’heretar el casalot familiar on van assajar la famosa obra i hi convoca les seves velles amigues, la Greta (Mamen Duch) i la Rita (Àgata Roca). 

'Cancó per tornar a casa'

Sala Beckett
Sala de Dalt (Pere IV, 228)
Autoria i direcció:
Denise Despeyroux
Repartiment: Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla, Jordi Rico i Àgata Roca
Fins al 28 de juliol
D’11 a 22 €

L’eixelebrada Renata viu una crisi existencial que intenta compartir amb les seves antigues companyes. Però elles no estan gaire millor. La Greta combat la solitud amb la pintura i acaba d’adoptar una parella de fures. La irascible Rita, mentrestant, amb prou feines dorm, és addicta al Trankimazin i prepara unes oposicions per entrar als Mossos d’Esquadra.

El retrobament els oferirà una sorpresa espaterrant. La Renata creu veure en un altre visitant del poble l’autor que les va llançar a la fama, l’escocès Malcolm Logan (Jordi Rico), que està acompanyat d’una dona (Carme Pla). Aquest home no és el tal Logan que Renata suposa (i no es tracta d’avançar res) sinó un hipnotitzador anomenat Jonás, que es defineix com a “arquitecte emocional” (sense comentaris) i que fuig d’un cas tràgic.

Humanament patètiques 

Despeyroux és la responsable d’aquesta ‘Cançó per tornar a casa’, que és la seva primera col·laboració amb la veterana i reconeguda companyia catalana. La peça té una arrencada excel·lent, amb Pla en el paper de narradora, i una dinàmica presentació dels personatges. Les T de Teatre, a més, són d’aquelles intèrprets que et dibuixen el personatge en un instant. En aquest cas, unes dones solitàries, humanament patètiques i a les quals voldries fer una abraçada per consolar-les en el seu viatge de tornada existencial.

EL+

Les situacions còmiques flueixen a partir d’una bona escriptura i la tasca de tot l’elenc.

EL-

La peça perd vol en la seva recta final amb un gir melodramàtic que es revela forçat. 

Quan el to de comèdia s’imposa, la peça avança amb bon pas perquè la companyia ha donat sobrades mostres de la seva aptitud en aquest gènere. A poc a poc es veu que a ‘Cançó per tornar a casa’ hi ha una mica més que situacions divertides, però el canvi de registre arriba forçat i la peça deriva cap a un melodrama pel qual no transita amb igual fluïdesa. Queda la sensació que aquesta dosi de transcendència no acaba de casar amb el retrobament i l’embolic. Però el que sí que queda és un altre gran exercici interpretatiu marca de la casa.
 

Temes: Teatre