'Oh, mami!': comèdia de traca i desacomplexada

Hi ha obres que entren a la cartellera gairebé de puntetes, sense fer massa soroll. De sobte, es van convertint en un èxit de públic. ¿Casualitat? No. Aquesta circumstància és impossible en el negoci teatral.  Però és el camí que sembla haver agafat‘Oh, mami!’,  la nova entrega de la companyiaNico&Sunset, que va agafar el nom de la ‘webserie’ rodada amb mòbils que va aconseguir renom i èxit en l’entorn digital. Nico era l’actorOriol Vila, que es desdobla aquí en la faceta d’autor i director, tasca que comparteix ambRaquel Salvador(Sunset). Després de la seva incursió en la comèdia amb trets esperpèntics que va ser‘Paradise’, ara han doblat l’aposta amb‘Oh, mami!’

Avís per a espectadors primmirats. És necessari acostar-seal Borràsamb l’ànim desacomplexat i amb la idea de deixar-se atrapar per la bogeria que envaeix l’escena. Perquè Oriol Vila ha escrit unacomèdia extravagant, molt passada de voltes i amb batec televisiu. El que comença com les tribulacions en una pastisseria que han obert unes avorrides mares de la zona alta –rumb a la fallida amb els seus ‘cup cakes’– acaba sent un èxit. L’altell del local es transforma en un espai demassatges íntims, deixem-ho així, a càrrec d’un parell de bons mossos (o no) per a senyores insatisfetes. 

¿Subtileses? Poques o cap. Aviat ho comprovem quan veiem que una de les mares deixa anar més renecs que un seguidor a qui el VAR ha anul·lat un gol decisiu al seu equip. Però el que provoca d’entrada estupefacció, per no dir rebuig i temor davant del que està per venir, s’oblida perquè les situacions es tornentan rocambolesquesque aboquen de forma inevitable al riure, quan no a la rialla.

Trencant tabús

La platea, a més, hi col·labora i ésuna festa. Igual es riu que s’aclama els intèrprets que es mengen crispetes. Sí, muntanyes i muntanyes. No recordava aquest cronista, excepte en algun monòleg del Capitol, aquesta llicència generosa per a l’espectador teatral. Al Borràs hi són pertrencar tabús, i a més fer caixa, tot i que és cert que l’obra ho permet.

Notícies relacionades

Berga treu les tendències de moda al carrer demà

Un mirador privilegiat de Manresa amb història

Igual que l’escriptura de Vila té pols i nervi –s’hauria de veure en propostes menys bàrbares–,la direcciódona ales al treball d’un equip interpretatiu que també va a tot drap. Descobrir la comicitat d’Anna Barrachinasobra perquè va forjar armes a‘La Cubana’. Està tot dit. Betsy Túrneztambé té quilòmetres en el gènere, iJoana Vilapuig, menys rodada teatralment, defensa bé el seu rol de dona enganyada.

Ells s’encarreguen, aquesta vegada, de rols més secundaris que no irrellevants. Octavi Pujadesestà molt dins el paper del musculós massatgista ianqui que es converteix en el gran reclam de l’altell de la pastisseria. Jofre Borràs i Artur Tusquetses multipliquen en diferents personatges i tenen els seus grans moments, com ara el ‘gag’ de la monja en patinet o el del ‘heavy’ amb música d’AC/DC a tot volum.