Inicia sessió

Inicia sessió amb el teu compte dEl Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si encara no ets usuari, Registrat

TEATRE

'Oh, mami!': comèdia de traca i desacomplexada

Es pot reivindicar la sexualitat femenina de moltes formes. La que han escollit Oriol Vila i Raquel Salvador amb 'Oh, mami!' és la d'un esbojarrat vodevil que provoca la rialla al Borràs

José Carlos Sorribes

'Oh, mami!': comèdia de traca i desacomplexada

DANIEL ESCALE

Hi ha obres que entren a la cartellera gairebé de puntetes, sense fer massa soroll. De sobte, es van convertint en un èxit de públic. ¿Casualitat? No. Aquesta circumstància és impossible en el negoci teatral.  Però és el camí que sembla haver agafat ‘Oh, mami!’,  la nova entrega de la companyia Nico&Sunset, que va agafar el nom de la ‘webserie’ rodada amb mòbils que va aconseguir renom i èxit en l’entorn digital. Nico era l’actor Oriol Vila, que es desdobla aquí en la faceta d’autor i director, tasca que comparteix amb Raquel Salvador (Sunset). Després de la seva incursió en la comèdia amb trets esperpèntics que va ser ‘Paradise’, ara han doblat l’aposta amb ‘Oh, mami!’

Oh, mami!

Teatre Borràs
Autor: Oriol Vila
Direcció: Raquel Salvador i Oriol Vila
Repartiment: Anna Barrachina, Jofre Borràs, Artur Busquets, Octavi Pujades, Betsy Túrnez i Joana Vilapuig
Fins el 9 de juny
Des de 19 euros

Avís per a espectadors primmirats. És necessari acostar-se al Borràs amb l’ànim desacomplexat i amb la idea de deixar-se atrapar per la bogeria que envaeix l’escena. Perquè Oriol Vila ha escrit una comèdia extravagant, molt passada de voltes i amb batec televisiu. El que comença com les tribulacions en una pastisseria que han obert unes avorrides mares de la zona alta –rumb a la fallida amb els seus ‘cup cakes’– acaba sent un èxit. L’altell del local es transforma en un espai de massatges íntims, deixem-ho així, a càrrec d’un parell de bons mossos (o no) per a senyores insatisfetes. 

¿Subtileses? Poques o cap. Aviat ho comprovem quan veiem que una de les mares deixa anar més renecs que un seguidor a qui el VAR ha anul·lat un gol decisiu al seu equip. Però el que provoca d’entrada estupefacció, per no dir rebuig i temor davant del que està per venir, s’oblida perquè les situacions es tornen tan rocambolesques que aboquen de forma inevitable al riure, quan no a la rialla.

Trencant tabús

La platea, a més, hi col·labora i és una festa. Igual es riu que s’aclama els intèrprets que es mengen crispetes. Sí, muntanyes i muntanyes. No recordava aquest cronista, excepte en algun monòleg del Capitol, aquesta llicència generosa per a l’espectador teatral. Al Borràs hi són per trencar tabús, i a més fer caixa, tot i que és cert que l’obra ho permet.

Igual que l’escriptura de Vila té pols i nervi –s’hauria de veure en propostes menys bàrbares–, la direcció dona ales al treball d’un equip interpretatiu que també va a tot drap. Descobrir la comicitat d’Anna Barrachina sobra perquè va forjar armes a ‘La Cubana’. Està tot dit. Betsy Túrnez també té quilòmetres en el gènere, i Joana Vilapuig, menys rodada teatralment, defensa bé el seu rol de dona enganyada.

LO+

Un vodevil modern servit a tota màquina.

EL-

L’abús de les paraulotes en un recurs que es revela fàcil.

Ells s’encarreguen, aquesta vegada, de rols més secundaris que no irrellevants. Octavi Pujades està molt dins el paper del musculós massatgista ianqui que es converteix en el gran reclam de l’altell de la pastisseria. Jofre Borràs i Artur Tusquets es multipliquen en diferents personatges i tenen els seus grans moments, com ara el ‘gag’ de la monja en patinet o el del ‘heavy’ amb música d’AC/DC a tot volum.

Temes: Teatre