'Los 39 escalones': Hitchcock a tot tren

Ja van tocar la tecla adequada amb 'Sugar', la seva versióde ‘Ningú no és perfecte', la llegendària comèdia ‘masterclass’ de Billy Wilder. El grup que comanden Pau Doz i Laura Olivella, la productora Som-hi Films, torna a fer honor al seu nom amb una immersió en el món d’un altre geni del cine: Alfred Hitchcock. Un director que ja va tenir amb ‘McGuffin’, del duo Mònica Pérez-Jordi Ríos, un altre homenatge a la cartellera barcelonina. Ara aborden una revisió de 'Los 39 escalones’,el film del 1935 que va marcar l’etapa britànica, abans de Hollywood, del mestre del suspens.

La trama ens presenta un solter canadenc, amb aires de dandi, que es veu embolicat de manera inesperada en un assassinat. El succés desencadena un cas d’espionatge que posa en perill la pau mundial. Richard Hannay, aquest és el nom de l’eixelebrat protagonista, es converteix així en un fals culpable, un tradicional eix argumental de Hitchcock. Es veurà obligat a fugir com un gat escaldat, cosa que donarà pas a una persecució de vertigen.

Fa anys que la versió teatral triomfa al West End de Londres i Pau Doz i companyia han begut d’aquesta font per aixecar un muntatge imbatible. El suspens de la pel·lícula es manté, però portat a l’escena queda en segon pla en detriment d’una comèdia devastadora i delirant. Manté sempre el somriure i no són poques les ocasions en què desencadena la rialla.

Menys és més

El guió i el camí el marca a foc l’original teatral londinenc, però no seria suficient aquest full de ruta si no està acompanyada d’una direcció i un elenc impecables. Així passa en la versió de Som-hi Films. Hi ha precisió mil·limètrica en la direcció i capacitat més que sobrada dels intèrprets.

Notícies relacionades

La Cerdanya a través de les esglésies romàniques

De ruta pels paratges de la riera de Rajadell

Allò del 'menys és més’ s’explota fins a terrenys inimaginables. Començant perquè els quatre intèrprets es reparteixen cent personatges, segons la promoció. Són bastants menys, però sí que són molts els que cauen en mans de Xavi Duch i Rubén Yuste. ¡Quina enorme parella còmica! Fa temps que Duch, un consumat actor de musicals, truca a la porta de les grans oportunitats. I Yuste sempre està a la seva altura. No hi ha millor elogi. Les escenes dels vellets escocesos de campanya electoral o de les germanes propietàries d’un hotel (amb el gag de la dentadura postissa) fan saltar les llàgrimes.

Laura Olivella i Marta Tomasa s’alternen en els rols femenins, amb el principal de 'la noia de la pel·li'. És una rossa, per descomptat, un tic clàssic de Hitchcock. I Javier Arroyo, Jota, dona el to 'british' com l’atribolat Hannay. Els seguidors del cineasta podran trobar, a més, picades d’ullet a altres films de la seva carrera, inclosa una brillant recreació amb ombres xinesesde ‘Perseguit per la mort’ i les avionetes que assetgen James Stewart. I és que si hi ha enginy pel mig, juntament amb una il·luminació i un so magnífics, una porta i un marc, un parell de baguls o unes escales donen molt de joc. Quatre elements, el vestuari i poc més per traslladar-nos de forma trepidant a les peripècies de 'Los 39 escalones’.