teatre

'Les coses excepcionals': una llista per agafar-se a la vida

El gelat, les pel·lis de Kung-fu, Marlon Brando...Tot allò pel que val la pena sortir del pou de la depressió. Ho fa Pau Roca al teatre

'Les coses excepcionals': una llista per agafar-se a la vida

Pau Cortina

U. Ves al Club Capitol amb la ment participativa. Dos. Ves-hi amb els mitjons nets. Tres. No et tallis si et toca ficar-te a la pell d’un pare, d’una psicòloga, d’una nòvia... Quatre. Porta caramels per a la tos... Que aquestes recomanacions serveixin per disfrutar d’un muntatge que deixa en mans dels espectadors part de la seva frescor i dinamisme. És 'Les coses excepcionals', aclamat monòleg de Duncan Macmillan que arriba a la sala de la Rambla després de la seva excel·lent acollida al Temporada Alta. L’interpreta un formidable Pau Roca, en el repte de gestionar amb ritme i facilitat el brillant joc dramatúrgic proposat per Macmillan, una muntanya russa que porta de la tristesa i la tendresa a les rialles en un pestanyeig.

Les coses excepcionals

Club CapitolAutor: Duncan MacmillanDirector: Sixto Paz ProduccionsIntèrpret: Pau Roca

L’actor i director de Sixto Paz Produccions (coproductora de l’obra juntament amb El Terrat) torna a insuflar aire fresc a la cartellera amb una peça de l’autor britànic, com ja va fer amb l’aplaudida 'Pulmons'. Aquí, Macmillan tracta  la depressió i el suïcidi. La seva intenció és curativa. Explica que ho va escriure per dir-los als qui són al pou de la infelicitat que no estan sols i en sortiran. "Si arribes al final de la teva vida i no t’has deprimit mai és probablement perquè no has estat atent", es diu a l’obra, que en el muntatge original interpreta el còmic Jonny Donahoe.

"No veig ningú discutint sobre la depressió que porta al suïcidi d’una forma útil, interessant o precisa", ha declarat el dramaturg, que va concebre una peça lluminosa, divertida i terapèutica sobre un tema tabú. El seu èxit és abordar-lo des de l’entreteniment, amb una catarsi col·lectiva. Un cant a la vida que parla de la culpa, de l’impacte de la malaltia mental en la família, dels perquès, sense caure en el fàcil sentimentalisme.

LO+

Gran feina de Pau Roca en un dinàmic joc participatiu per combatre la depressió.

LO-

Guanya frescor i dinamisme en sales petites amb el públic al voltant de l’actor.

UN NEN AL RESCAT DE LA SEVA MARE

Notícies relacionades

La peça parteix d’un nen que un dia el seu pare porta a l’hospital. La mare ha fet "alguna cosa estúpida", li diu al nen. Aquest decideix rescatar-la del pou escrivint-li una llista de les coses per les quals val la pena viure, que d’adult reprendrà i ampliarà per salvar-se a si mateix. Roca embasta amb gran dinamisme el llarg inventari per a l’esperança escampat per la platea, que se suma a l’espectacle també interpretant breus papers. És en aquesta interacció on guanya terreny la comèdia i surten les rialles, completant un còctel fresc i espurnejant, amb notes de dolçor i amargor. Un còctel molt bo.   

Temes:

Teatre Teatre