Michael Moore: com fer carrera tocant els nassos

A Michael Moore li han dit ‘manipulador’, ‘trampós’, ‘propagandista', ‘populista’, ‘narcisista’ i ‘demagog’; de les seves pel·lícules n’han dit que simplifiquen els fets, que no contrasten fonts, que adopten punts de vista esbiaixats, que es recreen amb el xantatge emocional i que, en el fons, no fan més que predicar als conversos. I és probable que totes aquestes acusacions tinguin alguna cosa o molt de certes.

Però al documentalista de més èxit de tots els temps –les dades de taquilla i els índexs de notorietat pública justifiquen que se’l descrigui així– se li ha de reconèixer una cosa: no li ha tremolat mai el pols a l’hora de treure a la llum totes les misèries de les institucions nord-americanes, tot i que això provoqués l’emprenyament dels sectors més conservadors de la política i la societat del seu país i el convertís en blanc d’intents d’agressió i amenaces de mort.

Ara, Moore torna a la cartellera amb el seu nou treball, ‘Fahrenheit 11/9’, en què es pregunta com és possible que Donald Trump arribés a la Casa Blanca i què s’haurà de fer per reparar tot el mal que ha fet. Una bona ocasió per repassar el més destacat de la seva obra. 

1. ‘ROGER Y YO’ (1989)

La ciutat natal de Moore, Flint (Michigan), es va veure sumida en la pobresa a mitjans dels anys 80 després que el tancament de les plantes de producció de General Motors portés 30.000 persones a l’atur. Aquesta pel·lícula documenta la quixotesca investigació duta a terme pel director per demanar explicacions al president de la companyia.

---

2. ‘BOWLING FOR COLUMBINE’ (2002)

L’obra que el va donar a conèixer a tot el món i amb què es va guanyar la reputació de justicier antifeixista era un furibund lament per l’obsessió dels nord-americans per les armes i un argument sobre totes les morts que podrien evitar-se controlant-ne l’ús. Des que la va estrenar, els tirotejos en instituts no han fet més que augmentar.

---

3. ‘FARENHEIT 9/11’ (2004)

La que continua sent la seva pel·lícula més famosa es va dedicar a atacar frontalment George W. Bush, a airejar els draps bruts de la seva administració i a delatar els vincles entre la seva família i la de Bin Laden. Va deixar especialment clars tant la seva capacitat persuasiva i el seu efectiu sarcasme com el seu vessant més enredaire i exhibicionista.

---

4. ‘SICKO’ (2007)

Denúncia contra el sistema de salut i la sanitat privada nord-americans, que obliguen els nord-americans a acceptar llocs de treball horribles simplement perquè els proporcionen assegurança de malaltia, mentre que les companyies d’assegurances perpetuen els abusos gràcies als fons que aporten a les campanyes electorals per comprar els polítics.

---

5. CAPITALISME: UNA HISTÒRIA D’AMOR (2009)

Notícies relacionades

La Cerdanya a través de les esglésies romàniques

De ruta pels paratges de la riera de Rajadell

Sobre el paper, el missatge era que el capitalisme és dolent. No obstant, la pel·lícula se centrava menys a defensar el socialisme que a denunciar els excessos comesos pel sistema bancari als EUA i, en realitat, a explicar més o menys el mateix que Moore ha explicat sempre: les maldats de la superestructura economicopolítica.

---

6. ¿QUÉ INVADIMOS AHORA? 2015.

Moore, de viatge per diversos països europeus per apropiar-se de les seves polítiques socials i traslladar-les després als EUA. Vèiem el director amb la bandera de barres i estrelles a la mà, preparat per clavar-la en terreny estranger, parodiant així la necessitat ianqui de plagiar i absorbir altres cultures.