On Catalunya

cine

Michael Moore: com fer carrera tocant els nassos

El director estrena 'Farenheit 11/9', un nou documental que mostra les misèries de les institucions del seu país Aquesta vegada, sobre les destrosses de Trump

2
Es llegeix en minuts
Nando Salvà

A Michael Moore li han dit ‘manipulador’, ‘trampós’, ‘propagandista', ‘populista’, ‘narcisista’ i ‘demagog’; de les seves pel·lícules n’han dit que simplifiquen els fets, que no contrasten fonts, que adopten punts de vista esbiaixats, que es recreen amb el xantatge emocional i que, en el fons, no fan més que predicar als conversos. I és probable que totes aquestes acusacions tinguin alguna cosa o molt de certes.

Però al documentalista de més èxit de tots els temps –les dades de taquilla i els índexs de notorietat pública justifiquen que se’l descrigui així– se li ha de reconèixer una cosa: no li ha tremolat mai el pols a l’hora de treure a la llum totes les misèries de les institucions nord-americanes, tot i que això provoqués l’emprenyament dels sectors més conservadors de la política i la societat del seu país i el convertís en blanc d’intents d’agressió i amenaces de mort.

Farenheit 11/9

Documental EUA, 2018Director: Michael Moore

Ara, Moore torna a la cartellera amb el seu nou treball, ‘Fahrenheit 11/9’, en què es pregunta com és possible que Donald Trump arribés a la Casa Blanca i què s’haurà de fer per reparar tot el mal que ha fet. Una bona ocasió per repassar el més destacat de la seva obra. 

1. ‘ROGER Y YO’ (1989)

La ciutat natal de Moore, Flint (Michigan), es va veure sumida en la pobresa a mitjans dels anys 80 després que el tancament de les plantes de producció de General Motors portés 30.000 persones a l’atur. Aquesta pel·lícula documenta la quixotesca investigació duta a terme pel director per demanar explicacions al president de la companyia.


2. ‘BOWLING FOR COLUMBINE’ (2002)

L’obra que el va donar a conèixer a tot el món i amb què es va guanyar la reputació de justicier antifeixista era un furibund lament per l’obsessió dels nord-americans per les armes i un argument sobre totes les morts que podrien evitar-se controlant-ne l’ús. Des que la va estrenar, els tirotejos en instituts no han fet més que augmentar.


3. ‘FARENHEIT 9/11’ (2004)

La que continua sent la seva pel·lícula més famosa es va dedicar a atacar frontalment George W. Bush, a airejar els draps bruts de la seva administració i a delatar els vincles entre la seva família i la de Bin Laden. Va deixar especialment clars tant la seva capacitat persuasiva i el seu efectiu sarcasme com el seu vessant més enredaire i exhibicionista.


4. ‘SICKO’ (2007)

Denúncia contra el sistema de salut i la sanitat privada nord-americans, que obliguen els nord-americans a acceptar llocs de treball horribles simplement perquè els proporcionen assegurança de malaltia, mentre que les companyies d’assegurances perpetuen els abusos gràcies als fons que aporten a les campanyes electorals per comprar els polítics.


5. CAPITALISME: UNA HISTÒRIA D’AMOR (2009)

Notícies relacionades

Sobre el paper, el missatge era que el capitalisme és dolent. No obstant, la pel·lícula se centrava menys a defensar el socialisme que a denunciar els excessos comesos pel sistema bancari als EUA i, en realitat, a explicar més o menys el mateix que Moore ha explicat sempre: les maldats de la superestructura economicopolítica.


6. ¿QUÉ INVADIMOS AHORA? 2015.

Moore, de viatge per diversos països europeus per apropiar-se de les seves polítiques socials i traslladar-les després als EUA. Vèiem el director amb la bandera de barres i estrelles a la mà, preparat per clavar-la en terreny estranger, parodiant així la necessitat ianqui de plagiar i absorbir altres cultures.

Temes:

Cine