'The rider': ¿què es un vaquer sense cavall?

¿Què et queda quan l’únic somni que tenies de sobte s’ha fet miques? ¿Què pots fer quan el mateix que donava sentit a la teva vida ara amenaça la teva supervivència? Al principi de 'The rider', després d’una caiguda gairebé mortal durant una volta, els metges acaben de recomanar a Brady (Brady Jandreau) que no torni a pujar mai a un cavall. El veiem amb el cos encongit, els ulls mirant avall, el cap cot; és un revés que no pot tolerar. El pes dels ideals que imperen en la seva claustrofòbica comunitat, un lloc perdut de l’Amèrica profunda, on per ser un home s’ha de ser un vaquer, aixafa les seves espatlles com mai abans.

Es miri com es miri, la segona pel·lícula de Chloe Zhao és un ‘western’ que celebra la bellesa de les planes obertes i els majestuosos capvespres i els galops contra el vent esquivant el sentimentalisme sense sacrificar el lirisme. Però, també en part, es dedica a desconstruir un gènere edificat sobre mites com el de la valentia i el de la llibertat. Zhao captura la sensació d’alliberament que els genets de ‘rodeo’ senten, tot i que només sigui durant vuit segons, però també suggereix que la vida d’aquests joves sovint condueix a la destrucció física i psicològica.

RELACIÓ SIMBIÒTICA 

Mentrestant, la pel·lícula també funciona com a retrat de la connexió tàctil i espiritual entre un home i un animal. En una llarga i sorprenent escena, contemplem com Brady s’acosta a un cavall aparentment indomable i, de forma pacient i gairebé miraculosa, estableix amb ell una relació simbiòtica: a mesura que amanseix la bèstia, també ell sembla que troba la pau. I quan aconsegueix escapar-se d’esquitllentes i pujar a un cavall per travessar la plana, alguna cosa canvia en el noi i en el món que l’envolta. En aquells moments, la desolació i la misèria semblen esvair-se.

Notícies relacionades

Berga treu les tendències de moda al carrer demà

Un mirador privilegiat de Manresa amb història

'The rider' està inspirada en la vida real de l’intèrpret protagonista; la mateixa família de Jandreau encarna la família del seu personatge. Recreant esdeveniments que van tenir lloc fa anys, i utilitzant les mateixes persones que els van viure, Zhao fusiona el verisme consubstancial amb el cine documental i la poesia que la ficció és capaç de generar per crear un híbrid íntim, elegant i intensament seductor. El recòndit espai entre el neorealisme i la no-ficció, en què aquesta pel·lícula es desenvolupa, és un dels llocs més singulars i bonics que hauràs tingut ocasió de visitar des d’una sala fosca en molt temps.