On Catalunya

ART

'Tapas': disseny que alimenta

El Museu del Disseny reuneix 270 objectes que han revolucionat la gastronomia i han fet que menjar sigui més agradable

Que el títol no porti al dubte, 'Tapas' no és una mostra de menjar però sí que té a veure amb l’aliment. El nom és un homenatge a la manera de menjar espanyola que dona peu a una exposició que explica com seria d’avorrit cuidar el paladar sense la presència del disseny. A més, «sense l’auxili del disseny, la gastronomia no existiria». Paraula de Juli Capella, comissari de la mostra que desplega el Museu del Disseny.

¿Un exemple? La creativitat no intercedeix en el fet d’agafar una poma de l’arbre i menjar-se-la, però sí que té molt a dir si un vol pelar-la (necessitarà un ganivet, si pot ser que talli), coure-la (imprescindible una paella o similar) i després menjar-se-la (aleshores faran falta un plat i una forquilla, que poden estar més o menys treballats). I tot això és disseny. Com ho és el minipímer, el setrill Marquina i el Chupa Chups, totes creacions que han sortits d’aquí i que han conquistat el món.

'Tapas' recull aquests tres objectes i 267 més amb ADN local i vocació internacional. Tots són imprescindibles, però aquests són els 10 preferits de Capella.

LA BOTA ESPORTIVA

‘Bota H2O’, de Noviembre Estudio. L’actualització de la tradicional bota de cuir, però ara pensada com a dipòsit portàtil de beguda isotònica o aigua per als esportistes. Tot i que segueix acceptant vi.

EL ICONA PERFECTA

‘Setrill antidegoteig’, de Rafael Marquina. És el millor setrill del món: no goteja, és pràctic i bonic. Va néixer el 1961 i encara es produeix a tot el planeta. Abundantment copiat, l’original porta el segell de Mobles 114.

RECICLATGE FORMAL

‘Skitx’ de Luesma & Vega. Sèrie de plats realitzada a partir dels sobrants d’altres peces de vidre. Les minves es fonen i reneixen amb recompensa: aquesta peculiar forma d’esquitx.

OBJECTE INNOVADOR

‘Fakircook’, desenvolupat per Jordi Herrera, xef del Manairó. Inventar una nova manera de cuinar la carn és tot un atreviment: aquí es cou des de dins a l’inserir-hi els claus roents. Diferent i agosarat.

MANIFIEST POÈTIC

'Molles-ocells’, de Curro Claret. Tot el menjar es pot aprofitar, fins i tot les engrunes, que en aquest tallador de pa cauen pels forats, passen per un embut i una manguera, i acaben a l’exterior, en un menjador per a ocells lliures.

FERRAN ADRIÀ

‘Models de plastilina El Bulli’. ¿Què diferencia un dissenyador d’un cuiner? El treball del primer es pot reproduir de forma idèntica infinitament; el del segon, no. Raó que va portar El Bulli a inventar-se aquest sistema de formes, colors i volums amb plastilina. Un patró per poder reproduir els plats tan fidelment com fos possible a l’original.

ACTUALIZANT LA TRADICIÓ

‘Coporrón’, de Martín Azúa i Gerard Moliné. Prototip evolucionat del porró de tota la vida, que, com el càntir i la bota, és genial per beure de forma higiènica. Requereix pràctica i destresa.

EL PRODUCTE ÉS L'ENVÀS

'Citrus Spray’, un disseny de Papila. Petit aparell mecànic que introduït a dins d’una llimona permet esprémer el suc, polvoritzar-lo i, a més, impedir que es ressequi a la nevera. Un ple al 15.

UNA CAIXA MÀGICA

Notícies relacionades

‘Carretó de postres d’El Celler de Can Roca’, d’Andreu Carulla. Un disseny de mobiliari realment mòbil i que, gràcies a una sèrie d’enginys i obertures, sorprèn i diverteix el comensal amb la seva oferta de dolços.

DISSENY PER A TOTHOM

‘Vinculum’, de Marion Frei. Amb aquest sistema d’identificació tàctil per a tetrabrics i llaunes, els invidents reconeixen els continguts sense necessitat d’olorar-los o tastar-los.

Temes:

Exposicions Art

Inicia sessió 0 Comentaris