La pintura sense pintura de Jordi Alcaraz

D’entrada s’ha de dir que aquesta és una exposició que s’ha de veure sí o sí, tot i que no és fàcil: comporta la dificultat de disfrutar d’una mostra de pintura on la pintura brilla per la seva absència, tret d’algunes taques o regalims de tinta negra. I prou. La resta és material humil i de rebuig: cartrons esbotzats a cops de puny o a pedrades, filferros recargolats, miralls trencats i metacrilat, molt metacrilat, deformat i/o perforat pel foc. Marcs, sempre vells. I llibres, sempre en blanc i sempre del segle XVIII. 

Així és el treball de Jordi Alcaraz (Calella, 1963), un artista que no aspira a matar la pintura sinó a transformar-la per posar-la al dia. A donar-li vigència. I així la presenta a Esborradís, l’exposició de Can Framis que acull, després de quatre anys d’absència d’Alcaraz a Barcelona, els últims treballs d’aquest artista de la matèria i de l’objecte que tant convida a la reflexió com al gaudi estètic. Fins a l’11 de juny.

'SENSE TÍTOL'

La més petita de les obres exposades, 25x19 cm de paper amb multitud d’ulls de vidre mirant.

---

'AUTOBIOGRAFIA'

Capes i capes de material que converteixen la pintura en escultura, en ‘collage’... En tot. En una vida.

---

'HISTÒRIA D'UNA PINTURA'

Un mirall que inclou totes les pintures figuratives possibles alhora que no torna una imatge nítida. Tot i res. 

---

'DIBUIX'

Sovint Alcaraz comença les seves obres pel marc, després les dibuixa. Un traç realitzat a partir de filferros i de metacrilat perforat, deformat.

---

'EXERCICI DE DESAPARICIÓ'

Al fons, cartró reciclat; al davant, metacrilat modelat, i enmig, una taca negra que s’expandeix, com en moltes de les obres de l’artista.

---

'SENSE TÍTOL'

Notícies relacionades

La Cerdanya a través de les esglésies romàniques

De ruta pels paratges de la riera de Rajadell

Un dels llibres centenaris i encapsulats en els quals les lletres semblen desaparèixer creant un enorme bassal de tinta.

---

'AUTORETRAT'

Un marc, una cara retallada en el metacrilat i un fons de cartró: l’autoretrat en què tothom es pot reconèixer. I ningú s’hi veu.