Green Gold Lounge: nous universos ballables

Green Gold Lounge (Progrés, 38) acaba de penjar el seu cartell. Literalment. Fins fa poc, es podia veure el solc d’un antic rètol per sobre de l’entrada. Però des de fa uns dies ja llueix aquesta capçalera amb un cel nocturn innervat de colors, constel·lacions vermelles i blaves que bateguen amb les oscil·lacions de la llum, donant idea d’un cosmos viu. Aquesta placa celeste dona per quedar-se atordit una estona, i encara estem al carrer. 

Davant la porta, uns quants acòlits fumen i xerren relaxadament, desprenent un bon rotllo contagiós. És ‘Opening night’ en aquest nou bar de Gràcia, i l’ambient és alegre i vaporós fins i tot abans d’entrar. Ah, ¿que com pot obrir un nou pub a Gràcia, tenint en compte que fa molt que no se’n concedeixen llicències? Fàcil, es tracta d’un traspàs. Green Gold Lounge és on fins fa poc es reunia la parròquia de La Maceta, el mateix local que en altres temps es va conèixer com La Mandrágora. 

Obrim la primera de les dues portes i trobem un petit rebedor, on ens saluda l’arc de Sant Martí que il·lumina el frontal del seu taulell, una primera invitació al deliri. Des d’aquí es pot sentir el rumor de la música i l’enrenou dins. Prenem aire i ens preparem per al viatge al·lucinant. Rere la segona porta, el veritable big bang: òrbites saltironants de gent flotant en un ambient d’excitació absoluta, amb esclats de llum sobre un desplegament de superfícies polides, verges, acabades de colonitzar. La barra s’estén fins a la meitat del bar, nou metres de marbre fosc, amb clapes i lluent, ocupat a la part central per tota classe d’estris de cocteleria i una bona selva de botànics i fruites. Entre tant fulgor, sembla que aquest parell de pinyes ballin amb els gots i les xampanyeres. A l’altre costat de la barra, els neons càlids d’un ampoller gegant confereixen certa brillantor sobrenatural a un repertori de licors infinit, que es retalla sobre el fons de totxo negre.

Esclat de sensacions

Sona un remix extasiat de UB40 i els cambrers semblen assentir als ritmes jamaicans mentre sacsegen les cocteleres. Just llavors apareixen els propietaris de Green Gold Lounge, Thomas i Travis, dos californians entusiastes arribats de San Diego amb ganes de fer-la ben grossa a base de música, begudes antològiques i un esclat de sensacions. El primer que fa Thomas és il·luminar amb la llanterna del mòbil els nostres peus: aquí el terra no és lava, sinó una galàxia d’estrelles que refulgeixen sota les soles, tornant-ho tot encara més ingràvid. 

Si l’argot que estic utilitzant, junt amb el nom del pub i el seu logo rematat per una corona de fulles verdes et porta a pensar en vegetals psicoactius, l’has encertat. Els responsables d’aquest nou local tenen experiència a compartir cànems i cabdells en clubs privats dels EUA, així que no és estrany que s’entreguin al màxim a les bones vibres i la felicitat sense fronteres. 

Notícies relacionades

Celebra Sant Jordi amb roses i un bon formatge

Els orígens miners de Súria en un museu

¡Fuà!, una flamarada ens fa girar la vista de nou cap a la barra. Els mixòlegs locals estan preparant un dels seus còctels flamígers, de noms tan suggeridors com ara Blue Dragon, Fire Phoenix i Burning Zombie. Si en demanes un d’aquests, procura no cremar-te el nas amb l’espetec i recorda prendre-te’l amb una canyeta, no sigui que et cremis amb la copa fent un glop ansiós. Mentre brindem, divisem al final del local siluetes dislocades ballant sobre una oceà de llums. Aquesta energia dispara la ment i ve ganes d’arribar al fons de l’assumpte. Deixem la legió d’assedegats pujats al reposapeus de la barra per arribar a la sala gran. Les pulsacions s’acceleren al ritme que pugen els beats per minut. Costa creure que tinguem un nou lloc on ballar a Gràcia. 

’Looks’ que tallen l’alè

Aquesta nit barreja batecs cannàbics amb aires llatins el DJ Mapuxe Sound. Al so d’aquest guru, la gent es mou alegrement per un espai diàfan, amb taules i tamborets als costats, més un escenari elevat. Un nerviós corrent làser es projecta des del sostre, rebotant obsessivament en parets i copes. Aquí tothom balla amb estilet i uns ‘looks’ que fan caure de cul: rastes, xandallassos i actitud. A l’enèsim xarrup se me’n va el cap. Li veig les comissures a la nit, ballo sobre els feixos de llum i em perdo en l’espai profund. Floto mentre s’expandeix l’univers nocturn de Barcelona.