Vetusta Morla sap qui és el culpable

Te lo digo a ti», canta Pucho amb to imperatiu al primer single de 'Mismo sitio, distinto lugar', un dels millors discos del 2017.  Vetusta Morla desborda creativitat i presència instrumental en els 40 minuts que dura l’àlbum. 

Un ambiciós i encertat pas més enllà, amb cançons que fan èmfasi en la (falta de) comunicació que impera. «Vivim en una societat en què escasseja l’empatia –constata Guille Galván, guitarrista i coautor de les peces–. I la construcció d’un no s’aconsegueix mai contra l’altre, sinó ¡amb l’altre!».

«Todo lo que digo se convierte en boomerang», diu la lletra. «Encara que parlis al buit, encara que descarreguis la teva ràbia, tot torna a tu. I la culpa no la tens tu ni l’altre, sinó tots dos. Aquesta és una peça en què s’apel·la tota l’estona a una segona persona que es converteix gairebé en un enemic fictici: en el responsable del que et passa. Una idea que Nacho Vigalondo ha volgut emfatitzar al videoclip amb els personatges que el protagonitzen». Es refereix, ni més ni menys, que a Lolita i a Nacho Vegas. Després de tres anys de silenci discogràfic, buscaven, admeten, «desconcertar». 

«Era el moment de sortir del carril. Mantenim l’essència de Vetusta, però transitem per altres camins no només musicals, també artístics, estètics. I comptar amb Lolita ha sigut clau». ¿Alguna anècdota durant la gravació? «Va venir directa del dentista, feta pols –contesta Guille– i, entre presa i presa, se n’anava a la cantonada o es prenia nolotils». «¡Per això ho va fer tan bé, ara ho entenc! –exclama Pu­cho–. ¿I us en recordeu que va ser ella qui li va ensenyar a Nacho Vegas a donar bufetades? Ell li va preguntar a Vigalondo si li havia de pegar de veritat, i Lolita li va aclarir: ‘No, no. A la música potser us doneu hòsties de debò, però al cine, no’».

"CARA A CARA AMB EL VIDRE"

«Era el moment de sortir del carril. Mantenim l’essència de Vetusta, però transitem per altres camins no només musicals, també artístics, estètics. I comptar amb Lolita ha sigut clau». ¿Alguna anècdota durant la gravació? «Va venir directa del dentista, feta pols –contesta Guille– i, entre presa i presa, se n’anava a la cantonada o es prenia nolotils». «¡Per això ho va fer tan bé, ara ho entenc! –exclama Pu­cho–. ¿I us en recordeu que va ser ella qui li va ensenyar a Nacho Vegas a donar bufetades? Ell li va preguntar a Vigalondo si li havia de pegar de veritat, i Lolita li va aclarir: ‘No, no. A la música potser us doneu hòsties de debò, però al cine, no’».

¿QUÈ PASSARIA SI NO HI HAGUÉS REI?

Un altre títol que crida l’atenció és 'Guerra civil'. «L’enfrontament de la lletra el traslladem a la música: és simètrica. Exemples: sonen dues bateries que vam posar a cada costat de l’estudi. I just a mig tema se sent un redoblament de timbal. És una manera de mostrar que el que vols explicar i com ho fas tenen més a veure del que sembla. Respecte a la lletra, aquí l’acarament és amb el mirall: amb un mateix», aclareix el cantant. «Tendim a deixar anar el nostre costat fosc als altres, i la guerra civil més civil que hi pot haver és contra un mateix». 

Notícies relacionades

La Cerdanya a través de les esglésies romàniques

De ruta pels paratges de la riera de Rajadell

El disc el van acabar abans que la situació a Espanya es tensés amb el procés i, a manera de guinda, s’emetés 'El discurso del rey' (així, tal qual, titulen un altre dels seus temes). «En moltes cases, engegar la tele per sentir el missatge del Rei per Nadal és una rutina: es cola com un convidat de pedra, sense que ningú li faci cas». ¿I què passaria si no hi hagués rei? «Bé, hi ha moltes experiències de països sense rei», respon Guille. «A diferència de La deriva, en què vam voler posar la mirada i parar l’orella a tot el que passava al nostre voltant, aquest disc és autoreflexiu: vam partir de la intimitat de la banda, dels conflictes interns. Però, amb el pas dels mesos, l’actualitat ha absorbit les cançons. Som un col·lectiu, vivim tots els mateixos moments, sempre hi ha portes per on entren i surten qüestions polítiques i socials. Encara que, malgrat els títols i el que pugui semblar, l’àlbum parla de nosaltres», insisteix Pucho.

El 19 de maig Vetusta Morla desembarcarà amb el seu potent directe a Barcelona. Al Mismo sitio, distinto lugar que en la seva última visita: el  Palau Sant Jordi, ¡però a la sala gran!