ÒPERA

Fascinats per Don Giovanni

La gran soprano italiana Carmela Remigio, que debuta al Liceu encarnant Donna Anna, explica per què el mite atrau tant

Més de 350 representacions encarnant el paper de Donna Anna la contemplen. Des que Claudio Abbado la va cridar el 1996, amb només 22 anys, per representar per primera vegada a Ferrara aquest rol de l'òpera 'Don Giovanni' de MozartCarmela Remigio (Pescara, 1973) s'ha convertit en un referent en el personatge. La soprano debuta al Liceu, després d'haver de cancel·lar el 2002 la seva inclusió en la polèmica versió de Calixto Bieito de l'obra a causa d'una traqueïtis. Han passat 15 anys i l'artista és un dels grans atractius del muntatge 'high-tech' de Kasper Holten, que utilitza brillants efectes visuals. Josep Pons, titular de l'orquestra de la casa, dirigirà des del fossat aquest emblemàtic títol.

Remigio està contenta al poder actuar per fi al coliseu barceloní, "un teatre molt amant de les veus", després de triomfar als primers coliseus operístics. I més al fer-ho amb la seva òpera fetitxe, en què es recrea un mite pel qual sent "fascinació". Entre el 19 de juny i el 2 de juliol cantarà en el primer repartiment juntament amb el protagonista, Marcusz KwiecienCarlos Álvarez només podrà mostrar la seva jerarquia en la recreació del seductor quatre ­dies, a partir del 20, i no coincidirà amb la italiana.

Tirso de Molina va crear aquest personatge, però van ser Mozart i el seu llibretista Da Ponte els que el van catapultar a la universalitat. El regista Holten ressalta que "encara que Don Giovanni fa coses terribles, l'espectador també acaba sent conquistat per ell". Segons la seva opinió, amb la música de Mozart no se sent només la història d'un violador sinó també la d'un ésser humà solitari a qui no li resulta fàcil ser qui és i que es redefineix en cada nova relació.

UNA EXISTÈNCIA AL LÍMIT

Remigio comparteix aquestes tesis. "Don Giovanni és el seductor que podem trobar avui a qualsevol cantonada. Exerceix una gran fascinació en els nostres sentiments, però no només pel seu atractiu sinó també per la capacitat d'involucrar-te en el seu imaginatiu pensament. És algú que no pots retenir perquè és esmunyedís i viu la seva existència al límit". Passió, energia i creativitat envolten un home capaç de fer que els altres siguin partícips dels seus somnis. "Mozart defineix a la perfecció un traç psicològic que evoluciona segons amb qui es relaciona", assenyala la soprano.

"Donna Anna és una dona misteriosa, sinuosa i en aquesta versió es mostra una mica més histèrica", diu del seu personatge. "Ella desitja Don ­Giovanni, però està obligada a cridar 'vendetta' perquè ell ha matat el seu pare i la societat l'hi exigeix. Té un promès, Don Ottavio, que l'adora i és perfecte, però, com passa moltes vegades, se sent atreta per la part fosca del llibertí, a qui veu com una mena d'alter ego seu". Té més caràcter que Donna Elvira, que no renuncia mai a l'amor del conquistador tot i ser constantment humiliada per ell.

Per comprendre la profunditat d'Anna, Remigio ha interpretat 50 vegades Elvira. "Totes dues es complementen i cada una és el mirall de l'altra però ella és més dramàtica i intenta sempre salvar-lo", diu. A Zerlina, l'altra perseguida per Don Giovanni, no l'ha interpretat mai, però és el tercer element del trio femení, el que més centelleja i està desitjós d'escalar el seu lloc en el sol del protagonisme. L'ascendent Julia Lezhneva li donarà vida.

Notícies relacionades

La soprano, de destacat perfil mozartià i belcantista, encara que amb incursions a Verdi i Puccini, se sent tan actriu com cantant. Afirma que la influència de Peter Brook, amb qui va treballar conjuntament amb Abbado el 1998 a Ais de Provença, va ser decisiva per entendre la importància del ­teatre dins de l'òpera. Lamenta no haver pogut coincidir encara amb Calixto Bieito, a qui considera un gran director d'escena. Però sens dubte podrem disfrutar d'ella tant com del terrorífic enfrontament del Comanador amb Don ­Giovanni. Una cita ineludible.