Rosana, a flor de pell

Els metges fa temps que ens ho adverteixen: la pell té memòria, perdona la cremada solar però no l’oblida. Doncs en el tema del cor passa el mateix: si tens la sensibilitat a flor de pell, ¡fuig dels amors que cremen! I si vas de dur, també, que per al desamor no hi ha protecció que valgui. 

Rosana reflexiona a consciència sobre el tema (i d’una manera molt més poètica) en el seu nou disc, 'En la memoria de la piel'. «Por poder puede ser / que este amor sin medida / se nos quede a vivir en la piel para toda la vida», canta a la peça que bateja el seu nou i esperat disc.

RECORDS D’ANADA I TORNADA

«Al cap hi ha coses que hi queden i altres que no (potser per supervivència). La pell, en canvi, les conserva totes. Va reservant-te records, guardant-te sensacions a les quals tornes moltes vegades a través precisament d’una cançó que et posa els cabells de punta. Crec que la pell no només té la seva pròpia memòria, té la seva pròpia vida, la seva pròpia ànima».

     Després de la seva última gira internacional, el juny del 2015, tan bon punt va tornar dels Estats Units, Rosana va començar a compondre les primeres cançons d’aquest nou i esperat compacte. 

L’anterior, '8 lunas'  (2013), era un generós recopilatori amb meravellosos duets, com el que es va marcar amb Rubén Blades a 'El talismán'Rubén Blades.I l’inèdit més recent,  '¡Buenos días, mundo!', data del 2011.

FILTRAR L'EXCEDENT

Potser eren les ganes de compondre acumulades, però el cas és que en poc més de mig any Rosana va acumular més de 40 cançons candidates. «En cada disc m’agrada mostrar com em trobo, en quin punt estic exactament».

Era el moment de fer la tria. I va fer, diu, el que fa sempre. «Primer les vaig cantar a familiars i amics per quedar-me amb menys de la meitat. Encara en tenia 20. Em vaig reunir amb l’altra família, la de l’entorn professional. En van salvar 15. Així que vaig ser jo qui va deixar les 11 que apareixen finalment en el treball», relata.

LA CASA DE CAP PER AVALL

En la memoria de la piel el va gravar a l’estudi que té «escampat» en tota la casa. «Segons els espais, sonen millor o pitjor determinats instruments. M’ho vaig passar genial buscant què i on havia de gravar això i allò –explica–. Van ser mesos de molta creativitat i molta màgia».

Aquesta atmosfera creada per Rosana i el seu equip es reflecteix en el disc. «Casa meva és el millor estudi del món. I no en conec cap de més barat –riu–.

Vaig haver de desarmar la casa i la vaig acabar dividint en cinc espais. Vaig posar 30 amplificadors, 20 baixos, 15 guitarres –enumera–. Tenia clar el so que volia. I en dues setmanes ho vam tenir a punt». La gira de l’àlbum a Catalunya comença dilluns al Palau de la Música, programada pel Festival del Mil.lenni. Rosana tornarà dues vegades més: el 31 de març, al Teatre Kursaal de Manresa,  i l’1 d’abril, al Teatre-Auditori de Sant CugatTeatre-AuditoriSant Cugat.

Notícies relacionades

La Cerdanya a través de les esglésies romàniques

De ruta pels paratges de la riera de Rajadell

a frase 'La memoria de la piel' apareix en una altra de les peces de la seva última fornada, 'No olvidarme de olvidar': «Me he mirado del derecho y del revés / he borrado la memoria de la piel / he llamado a la cordura y me ha vuelto a recordar / no olvidarme que te tengo que olvidar».

Rosana ho té clar: «Per la pell passa tota la vida». Hi ha una altra lletra, 'Agua de llorar', en què insisteix en la importància de deixar marxar. ¿Per què? «Ho resumiria amb la frase d’una altra cançó de l’àlbum, 'Con los 5 sentido's: ‘Pero qué poquita vida para tanta eternidad’».