Diego el Cigala, quan el 'quejío' es converteix en salsa

Conèixer Bebo Valdés va suposar un abans i un després en la seva vida, «a nivell personal i professional», admet Diego el Cigala. Junts van revolucionar el mestissatge musical amb'Lágrimas negras'  (mai les músiques cubanes i el flamenc s’han abraçat d’una forma tan esgarrifosa). «Treballant amb Bebo va ser quan vaig entrar en contacte amb el món de la salsa», admet el cantant madrileny.

Han hagut de passar més de 12 anys perquè El Cigala rendeixi merescuts homenatges al gènere i a l’enyorat Bebo Valdés. Però el resultat s’ho val. El disc 'Indestructible' és una joia indiscutible, en què un magistral grup de músics, productors i convidats de categoria –Oscar D’León, Héctor Lavoe, Bobby Balentin, Larry Harlow, Gonzalo ­Rubalcaba, Diego del Morao....– van aglutinar el seu talent al servei del cantaor [la nòmina de col·laboradors puja a més de 70 músics]. I la cançó Fiesta para Bebo, amb Los Muñequitos de Matanza, és una meravella composta pel pianista de capçalera de Diego, l’immens Jaime Calabuch, Jumitus. L’inici de la gira a Espanya comença el 3, a l’Auditori del Fòrum de Barcelona, amb un concert organitzat per EL ­PERIÓDICO DE CATALUNYA (Música Periódico).

«Jumitus em va venir una tarda i em va dir: ‘Tinc un tema per a Bebo que vull que escoltis’, i es va posar a cantar-me’l. No ho vaig dubtar: ‘Això ens ho hem d’emportar a l’Havana i gravar-ho amb Los Muñequitos de Matanza [institució i baluard de la cultura cubana]. I vam anar cap allà. Primer ho vam assajar a casa dels músics: quatre hores sense parar. I ja a l’estudi, va plorar fins i tot  l’apuntador».    

'CIGALITZANT'

Jumitus s’ha encarregat també de la producció d’'Indestructible'. «Un treball titànic». «Feia molts anys que forjàvem aquest disc amb Amparo, la meva dona [va morir de càncer el 19 d’agost del 2015, i aquesta tardor, una setmana abans d’aquesta entrevista, Diego va enterrar la seva mare]. Hem aconseguit un disc alegre, superant etapes molt tristes. Vaig començar a fer la cerca del repertori amb Amparo. I no va ser fàcil. Havien de ser peces que m’anessin com un vestit a mida. Que les pogués cigalitzar, aportar-los el meu segell». 

«'Cuando en la vida se sufre una herida / porque se pierde sangre querida'», diu la lletra de Ray Barreto que bateja el compacte. «Sí, en la meva pròpia carns jo sento aquest patiment. Encara que en la cançó el context és un altre [la traïció], jo li he trobat aquest altre significat molt més profund. I em quedo amb la meva versió. Al final, no et queda cap altra opció que ser indestructible, encara que sentis que et desfàs com la mantega, o que et trenques com un vidre molt delicat. Sóc molt feliç d’haver portat a terme aquesta odissea. I estic segur que Amparo també ho està», ­sospira.

AUTÈNTIC 'ROUND TRIP'

Realment, la gravació de l’àlbum ha sigut tota una aventura. El seu 'round trip' pel cor de la salsa l’ha portat a llocs com Cali (Colòmbia), San Juan (Puerto Rico), l’Havana (Cuba), Punta Cana (el seu lloc de residència, República Dominicana), Nova York i Miami (Estats Units), gravant part de l’àlbum en cada un d’aquests destins. L’última parada la va fer, però, a Espanya: a Jerez de la Frontera va culminar el seu projecte afegint-hi guitarres, cors, caixó i palmes.

El 'cantaor' fa una relectura de la salsa clàssica des de la seva ànima gitana. I 'cigalitza' èxits salsers com 'Periódico de ayer', 'Juanito Alimaña' i 'El ratón', i peces romàntiques com 'Conversación en tiempo de bolero' i 'Cómo fue'. Encara que la gran sorpresa és 'Se nos rompió el amor'. Sí, el 'hit' de Rocío Jurado.

«'Se nos rompió el amor' és un tros de lletra de Manuel Alejandro a la qual  li he col·locat una guitarra d’Antonio Rey i l’he portat al terreny de la salsa –explica El Cigala–. És l’únic tema que ha quedat a una sola veu. I el vaig incorporar gràcies a Jumitus. Quan era a Punta Cana em va agafar per cantar-lo i ell em va recordar que feia vuit mesos l’havia gravat i tot. ‘¿No te’n recordes?’, es va sorprendre. I aleshores me’l posa. Resulta que el vaig gravar perquè al meu fill Rafael li agradava molt Rocío Jurado i un bon dia em va demanar que el fes. El meu màxim respecte a Rocío. M’he recordat molt, moltíssim d’ella. Estic convençut que aquesta versió agradarà molt a Espanya».

Parlant de llegendes, El Cigala se sent especialment orgullós que, «25 anys després de no veure’s les cares», aconseguís reunir diversos dels integrants de Fania All Stars, l’agrupació que va redimensionar la salsa. 

Mestres com Bobby Valentín, Larry Harlow, Roberto Roena, Jorge Santana [el germà de Carlos Santana], Reynaldo Jorge, Eddie Montalvo, Nicky Marrero i Luis Perico Ortiz són només alguns dels noms que es van ajuntar als estudis Astra a Puerto Rico per acompanyar-lo.

«Estar envoltat d’aquests monstres ha sigut la benedicció més gran que m’ha portat aquest disc. La màgia que es va ­crear me l’emporto amb mi per sempre. Però una de les grans penes d’aquest projecte és no haver coincidit a temps amb Cheo Feliciano. Però aquesta versió d’'El Ratón' és el meu homenatge al seu talent. Quan el cantava, sentia la seva presència».

Flamenc, boleros, tangos, balades, ranxeres... i ara, salsa. El gitano que es va instal·lar a la República Dominicana –«perquè volia canviar»– sosté que «l’important és conservar i preservar les pautes de cada música». I '­cigalitzar-les', és clar. 

---

M'AGRADA, PER DIEGO I JUMITUS

Quan El Cigala i el seu pianista Jumitus són a Barcelona, freqüenten aquests llocs.

Restaurant Barceloneta

Carrer de l’Escar, 22. «M’agrada pels arrossos. Amb Amparo hi solíem anar. Després de dinar, ens agradava fer una passejada pel port i la Rambla». 

Tablao Cordobés 

La Rambla, 35. «Bona programació de flamenc pur i amb artistes de tot Espanya. Es pot disfrutar d’un bon espectacle i un bon vi en un ambient pròxim».

Casa Camarón

Notícies relacionades

Berga treu les tendències de moda al carrer demà

Un mirador privilegiat de Manresa amb història

 Roger de Flor, 230. «El local rendeix homenatge al gran Camarón de la Isla i també ofereix un programa interessant».

L’Artesà Café-Teatre 

Carrer del Centre, 33 (el Prat de Llobregat). Jumitus: «Edifici modernista amb una àmplia sala i un pati impressionant on pots relaxar-te escoltant música mentre menges i els meus fills juguen tranquil·lament».

Cal Boter 

Tordera, 62. Jumitus: «És al cor de Gràcia i ofereix una cuina autèntica catalana. M’agrada anar-hi amb la meva família».