Agafa pa i suca

Pizza marejada, per Òscar Broc

Es tracta d’un dels grans misteris sense resoldre de l’univers ‘delivery’: la pizza t’arriba a casa amb tots els ingredients acumulats a un costat del disc

Pizza marejada, per Òscar Broc

L’altre dia vaig cometre un error que no es tornarà a repetir: se’m va acudir demanar pizza a domicili. Mitja llimona a la nevera, gana de llop, tot tancat... Tots els factors van jugar a favor d’un acte tan arriscat. Al conflicte moral que suposa recórrer a ciclistes explotats, se li va sumar el risc de l’aposta. La culpa és només meva. Com a bon animal de gla, vaig ensopegar tres vegades amb la mateixa pedra, ja que vaig apostar per una pizzeria amb diverses seus a Barcelona que ja m’havia donat el mateix problema en dues ocasions.

És el que es coneix com a pizza marejada. La pizza que, per alguna raó insondable, t’arriba a casa amb tot el formatge i ingredients acumulats a un costat del disc. Com si el repartidor hagués portat la caixa en posició vertical i s’hagués produït un corriment violentíssim de mozzarella per l’acció de la gravetat. Una teoria que em resisteixo a creure; les bosses de repartiment estan habilitades perquè això no passi, per això, al meu món, es tracta d’un dels grans misteris sense resoldre de l’univers ‘delivery’. 

Paranoia margarita

La pizza marejada no és un fenomen estrany, de fet és una penitència que els usuaris del ‘delivery’ saben que hauran de suportar de tant en tant. Forma part d’aquest perillós joc. 

Notícies relacionades

El més curiós de tot això és que les meves últimes tres pizzes marejades, com he dit abans, procedien del mateix restaurant italià, cosa que em fa sospitar que el problema no és tant del repartidor com del cuiner. La paranoia s’ha apoderat de mi i cada dia estic més convençut que les meves pizzes ja surten marejades de fàbrica, amb dedicatòria. Confesso que em tempta tornar a fer una comanda al mateix restaurant per determinar l’abast de la conspiració. Això no ha acabat.