7 cocteleries de Barcelona amb efectes especials

---

1. Show must go on

Espectacle bevible  

Cocteleria entesa com un gran espectacle. Un ‘trip’ circense amb carrusel lynchià i llums de fira; una sobredosi de fantasia amb els còctels més dements de Barcelona, glops d’autor amb efectes especials. Mentre un mag de gran nivell ens deixa bocabadats amb els seus trucs de proximitat, arriben pocions que semblen tretes d’una pel·lícula. M’orino a sobre quan veig el Pennywise, un còctel complex i afruitat amb rom, kombutxa, ‘pandam’ i aire de pastanaga. La beguda se serveix al cap del pallasso macabre d’‘It’ i porta un globus vermell d’heli lligat a la palleta. Un altre ‘hit’ de la casa és l’aromàtic Monkey Kong, servit al cap d’un ximpanzé ebri. Ja ho va dir el polític argentí Luis Juez: «No soc l’amo del circ, només soc la mona més famosa». Benvinguts a Somnia. 

Somnia. Montserrat, 13.  

---

2. Espècies protegides

Glops llunyans

Antonio Naranjo (Dr. Stravinsky) ha parit un dels còctels més sexis del moment. És el Curryquiri, un truc de prestidigitació etílica que defineix l’esperit exòtic i audaç d’Especiarium. És un daiquiri amb esclats de curri, ball de roms i una pompa farcida de vapors cítrics. El teu nas perforarà la bombolla perfumada i la gola farà la resta. Vet aquí una de les cocteleries més especials (i especiades) de Barcelona: tècnica i imaginació conflueixen en creacions com el Pepegroni, un Negroni en barrica amb ‘shrub’ de gerd i pebres, o el Machete, amb tequila, xarop de carbassa i un ganivet ensangonat amb salsa Gochujang. No descartis els seus ‘tap-tails’, còctels ràpids que brollen de sis sortidors, i els seus entrepans internacionals: et salvaran la pell si tens tendinitis al colze de tant aixecar-lo. 

Especiarium. Princesa, 29. 

---

3. El vell i el bar

La banyera dels teus somnis

Tot i que ret homenatge a un dels escriptors beguts per excel·lència, Ernest Hemingway, la cocteleria de Luca Izzo no té res de solemne. Les copes es comencen a beure amb la vista, són malbarataments que combinen recursos d’alta cocteleria, creativitat desencadenada en les presentacions i molta conya. El Papa’s Special Pipe, un còctel amb whisky, vermut, tintura de cafè i espurnes tabaqueres que es fuma i es beu en pipa, n’és un exemple. Però, com a ‘exclubber’, em quedo amb l’Sven’s Bath (picada d’ullet al DJ festaire Svën Vath), un còctel que arriba en una banyera amb una dutxa que funciona. En lloc de sabó, trobaràs, entre altres pocions, vodka, granadina, Maraschino, Moët Chandon... ¡i un hipopòtam disfrutant del bany! Calma, hi cabeu els dos. 

Hemingway. Muntaner, 114. 

---

4. La Bella i el bàrman

Còctels animats

Si vols passar-ho bé bevent, digues-li al conductor de Cabify que directe a la barra de l’Alchemix. El bar mànager Ignacio Ussía ho té tot: imaginació, canell, broma i molta tècnica (gelificacions, nitrogen i el que li llancin). Els còctels de The Alchemix es fan estimar per Àsia i assoleixen l’estatus de glop de culte en creacions llegendàries com La Sra. Potts y el Pequeño Chip, una combinació floral amb ginebra macerada amb te, xarop de roses, suc de litxi i hibiscus, que se serveix amb la tetera i la tassa parlants del clàssic de Disney ‘La bella i la bèstia’. D’aquí que facin un còctel de Mulan i te’l serveixin amb una catana hi ha un pas. 

The Alchemix. València, 212.  

---

5. Pocions de laboratori

Còctels i provetes

Dr. Stravinsky resisteix. Pocs bars són tan sòlids i reptadors com aquest laboratori comandat per Antonio Naranjo i sembrat d’alambins, trastos, pots amb macerats, màgia. En aquest bar cantoner del Born s’estila una cocteleria artesanal de veritat, amb tècniques sonades i un esborrament minuciós de la frontera que separa gastronomia i beguda. La seva carta és un cant a la imaginació i conté mutacions de clàssics com el Dry Martini de salmó o el de terra (¡amb vodka infusionat en terra!). No obstant, encara recordo el Mexcate, una ‘quesadilla’ líquida, literalment, un còctel que et traurà l’accent mexicà a base de mescal, tequila, ‘shrub’ d’alvocat i pebre de Jamaica, xarop de formatge curat i llima.

Dr. Stravinsky. Mirallers, 5. 

---

6. Umami italià

‘Finezza on the rocks’

Quan em vaig assabentar que Giacomo Giannotti, de Paradiso, era un dels cervells de Galileo Bar, hi vaig anar amb un petard al cul a ensumar. Al costat del no menys habilidós Andrea Civettini, Giannotti aposta per la ‘finezza’, l’atreviment i l’experimentació. M’entrego sense rubor al rei de la casa, l’Umami, una profunda explosió d’amargs amb vermut, Campari, llard i un grapat de bolets japonesos crus al vas. No són lisèrgiques, desisteixo de mossegar-los. Andrea els passa el bufador i aromatitza el bol amb una fragància de fongs que posa la guinda a un còctel perfecte. Per cert, Galileu també és un bistró italià. Per la qualitat de les pizzetes fregides que ens posen de regal, tinc clar que el meu últim Umami de la temporada no serà aquest.

Galileo Bar. Aribau, 152.  

---

7. Bòlit molecular

¡Mengi’s aquest còctel!

Notícies relacionades

Menja amb còctels

10 grans còctels per menys de 10 euros

Els seus còctels moleculars et deixen sense alè. Durant el confinament, van esprémer la seva creativitat i van parir receptes que gairebé es mengen. La carta és un salt sense xarxa. Salat i colossal el Sanguis Mare, en una ostra de vidre i amb ‘sake’, suc de tomàquet infusionat en alga ‘wakame’ i ¿escuma d’api? Còsmic el Dulcis Insanire, amb tequila infusionat en tonyina i un tataki de gelatina de cogombre que es menja com una llaminadura alienígena. No tenen un físic nuclear ajuntant quarks a la barra, però gairebé. 

Lux. Aragó, 221.