AGAFA PA I SUCA

Una deglució amb vistes

Els carrers, amb les seves noves terrasses, són una festa per al 'foodie' tafaner

Òscar Broc

Una deglució amb vistes

La proliferació de terrasses improvisades a Barcelona ha omplert les voreres de converses i rialles; la nova banda sonora local, filtrant-se pels intersticis de la teva persiana. Els carrers, buits de turisme zombi, es mostren ara desbordants de vida... i menjar. Per al vianant ‘voyeur’, la nova estampa urbana és un regal: on abans hi havia una paperera corroïda per miccions canines, ara hi ha taules plenes de plats, gent menjant, mascotes esperant que els caigui un tros d’hamburguesa. 

Tot i que forçada per la crisi sanitària, el menjar ha sortit als carrers al descobert, descarat, amb el cabell agitat per un ventilador industrial, com Beyoncé. Les noves terrasses d’urgència, sense parapets, sense tendals, sense testos amb plantes que protegeixin el comensal, apareixen al teu camí inopinadament. Les taules et mostren els menús del dia en un nu integral que faria empal·lidir moltes portades de ‘Charo Medina’. Els estrets carrers del Raval són una festa per a la retina del ‘foodie’ tafaner; si fas una volta pel barri, hauràs d’esquivar gaspatxos, galtes, pollastres tikka masala, amanides de quinoa...

Exuberància gastro 

Sempre he evitat les terrasses, les tripes del restaurant em donen la seguretat d’una trinxera en meitat d’un atac amb morters. Però celebro l’exuberància gastronòmica a peu de carrer que ens ha portat la nova normalitat, tot i que alguns hagin de sopar amb el camió de les escombraries bufant-los al clatell. A favor de l’exhibicionisme en terrasses forçades, mentre contribueixi a la supervivència del negoci. Això sí, si això dura més, tinc por de perdre el sentit de la realitat i agafar una patata fregida de la primera taula que es creui al meu camí.