Oci de barri

Poblenou: l'epicentre creatiu

Si dones una puntada de peu pel carrer el Poblenou, segurament et sortirà algun 'hub' artístic o una fàbrica de creació. Aquests laboratoris culturals ofereixen desenes de plans multiplataforma.

Abel Cobos

Poblenou: l'epicentre creatiu

maitecruz

El Poblenou és l’epicentre del moderneig barceloní des de fa anys. En part, gràcies a aquesta transició de barri postindustrial a nínxol artístic, liderada, sobretot, per centenars de joves i moderns que l’han convertit en un Primavera Sound permanent. Tant, que no seria estrany que en uns anys la discografia de Sufjan Stevens acabi convertint-se en l’himne del barri. Malgrat el 22@ i la gentrificació, aquests habitants es continuen multiplicant amb més rapidesa que les notificacions al mòbil d’Elena Cañizares, la viral de la setmana (i no només pel seu positiu en Covid). I el resultat, per descomptat, han sigut les desenes de tallers, galeries i centres creatius que s’amaguen actualment per tot el Poblenou.

Entre tota aquesta pintoresca vida cultural destaquen els ‘hubs’ artístics i les fàbriques de creació, que resumeixen perfectament l’esperit creatiu del Poblenou. Els més destacables són quatre: La Escocesa (Pere IV, 345), Hangar (Emilia Coranty, 16), Niu (Almogàvers, 208) i Apocapoc BCN (Àlaba, 100), que, tot i que generalment són coneguts per les seves residències per a artistes (a qui donen suport i promocionen acollint temporalment a les seves instal·lacions), no només es limiten a això, també promouen la cohesió social del barri i la investigació tecnològica i ambiental, entre moltes d’altres, i sempre a través de la divulgació cultural.

La Escocesa, batejada en honor a l’antiga fàbrica tèxtil que allotjava el seu edifici, neix amb la missió, no només de donar visibilitat als seus residents per tota la ciutat, sinó també de crear una cultura i art accessibles per a tots els veïns. Un objectiu que s’ha reinventat amb el col·lectiu d’artistes La Coctelera, que pretén «recuperar les accions obertes al barri, paralitzades per la Covid», que reprendran durant la nova desescalada.

Hangar, d’altra banda, està situat a Can Ricart, un complex industrial del segle XIX que també compleix al peu de la lletra aquesta estètica urbana i postindustrial característica Poblenou (i que arquitectònicament, val molt la pena visitar). Són 2.600 metres quadrats dedicats a l’art: ja sigui amb acompanyament, tallers i promoció local i internacional dels seus residents, o amb presentacions en els seus espais de les creacions resultants. Això sí, advertència, no t’esperis la típica exposició amb quadros penjats de la paret, imagina’t més jocs de llums i sons d’aquests que et passes tres dies pensant «¿vaig entendre el que vaig veure?».

«Per la Covid no tenim gaire clara la nostra supervivència. Fèiem esdeveniments de carrer grans i multitudinaris, com festes majors, ara hem reduït la nostra activitat a petits formats», afirma Sergi Bueno, coordinador general de Niu. Continuen oberts amb exposicions públiques, produïdes majoritàriament pels seus artistes (fins i tot en tenen una de coproduïda amb Hangar, amb qui mantenen moltes sinergies). Recorden, a més, la necessitat d’acudir a aquests centres, tan tocats per la pandèmia i, alhora, tan interessants pels seus projectes multiplataforma, que inclouen des de pintura fins a música. Un ‘max-mix’ de talents que ni a ‘Tú sí que vales’.

Per últim, l’Apocapoc BCN, un ‘hub’ creatiu ideal per als manifestants de ‘Fridays for future’: un centre de creació 100% eco per a persones que treballin al món de la sostenibilitat. Aquí, òbviament, regnen l’energia neta, el reciclatge i, per descomptat, la dieta vegetariana. Res de portar un ‘tupper’ amb mandonguilles que va sobrar en la nit anterior. I no cal convertir-se en un creatiu per disfrutar de l’espai. El seu restaurant està obert per a tothom i a MeetUp, buscant Net City Lab, trobaràs tots els seus plans culturals. Oci sense carregar-se el planeta.