La Biblioteca de Catalunya, un teatre «impressionant»

Rosa García i Maria Botey. Maria Botey i Rosa García. L’una (Maria), dissenyadora, i l’altra (Rosa), empresària. La seva és una història d’amistat en tota regla que, fa uns quants anys, es va materialitzar en la marca Tusitala. És una firma de ventalls artesanals, 100% locals i de disseny contemporani que es comercialitzen ‘online’ i a botigues de tot Europa. Però al marge d’aquesta etapa professional, com a bones amigues que són, comparteixen el seu temps lliure i les seves aficions. Una d’aquestes aficions, per exemple, és el teatre. Expliquen que aquesta passió els diverteix i els ajuda a pensar i a estar en contacte amb els temes del dia a dia, sempre analitzats i expressats sota diferents perspectives sobre l’escenari. 

Aquest temps de lleure també el comparteixen amb «un petit grup d’amics, un dels quals, molt entusiasta, s’encarrega de seleccionar i organitzar el calendari d’espectacles cada temporada», explica la Maria. «Hi ha una oferta increïble a Barcelona, i ens reunim per anar al teatre i després anar a sopar o prendre una copa», afegeixen gairebé a l’uníson sobre aquest ritual cultural. 

Precisament en una d’aquestes trobades van descobrir el que es va convertir en un autèntic enamorament sobtat arquitectònic per a aquestes emprenedores: l’espai teatral situat a la nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya (Hospital, 56). 

Aquesta ubicació és la que acull obres que representa La Perla 29, un dels centres d’arts escèniques de referència de Barcelona que treballa amb una mirada jove i actual tant els textos clàssics com els contemporanis (actualment tenen a la cartellera ‘Només la fi del món). «Vam venir a veure una obra i ens va impactar l’espai. Impressionant. Des d’aleshores hi anem sovint. No és un lloc gaire conegut de Barcelona i és una veritable llàstima perquè mereix molt la pena», comenten.

No hi ha dubte d’això. Aquesta nau forma part d’un edifici gòtic civil del segle XV que en el seu origen, i fins al XIX, va conformar el gran recinte hospitalari de Barcelona i de Catalunya, conegut com l’Hospital de la Santa Creu. Actualment, les dependències d’aquesta construcció acullen una oferta cultural variada: a més del teatre (que ocupa l’antic refectori), hi ha l’Escola Massana, l’Institut d’Estudis Catalans, dues biblioteques públiques i la Biblioteca de Catalunya, on es troba la nau gòtica.

Notícies relacionades

El Gaudí menys conegut brilla al Berguedà

Rere la cuina festiva de les mares ie-ie

Sobre aquesta sala, la Maria i la Rosa coincideixen que els sorprèn «la disposició de les grades, el terra de sorra, la il·luminació que es concentra a l’escenari i l’ambient en general, que transporta a una altra època però que, alhora, és modern». A més, valoren que «l’espai, tant per la seva disposició com per la seva petita mida, permet ser molt a prop dels actors i del drama que es desenvolupa a l’escenari». Màgia en estat pur, en definitiva.