Inicia sessió

Inicia sessió amb el teu compte dEl Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si encara no ets usuari, Registrat

ON / OFF

5 coses que no et pots perdre aquesta setmana a Barcelona

El millor: l'actuació de Kelly Moran i la nova expo del MEAM. El pitjor: la poca gràcia de Lil Pump

Juan Manuel Freire

5 coses que no et pots perdre aquesta setmana a Barcelona

ON

Pianista extraordinària

Entre els molts ganxos de la nova edició de MUTEK, destaca en particular Kelly Moran, pianista experimental (col·laboradora d’Oneohtrix Point Never) que fa poc va publicar el seu primer i enorme disc per al segell Warp. Dissabte, dia 9 (17.45 h), a l’Antiga Fàbrica Damm.


Esgarrifances garantides

Quan Gillian Flynn, autora de 'Perdida', recomana encaridament un 'thriller' aliè, un simplement calla, obeeix i passa per caixa. Aquest encert segur és ‘Nuestro juego más cruel’ (Grijalbo), d’Araminta Hall  (foto), intriga sobre una relació tòxica que també ha aclamat el ‘New York Times’.


Pintura de dones

Divendres, dia 8, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona, el MEAM inaugura l’exposició 'Painting today. International women painters', reivindicació del paper de la dona en la pintura contemporània. 70 obres, entre les quals l’autoretrat d’Aleah Chapin  que il·lustra aquestes línies.


Llavors daurades del cine 'indie'

Encara tens tres dies per disfrutar, als Cinemes Girona i el Zumzeig, del programa (excels) d’Americana, festival de cine independent nord-americà de Barcelona. Recomanacions: 'Support the girls', 'Minding the gap', 'Hale County this morning, this evening'... I gairebé tot.


Aperitiu sucós

SoundEat!, el festival barceloní de, ja ho diu el nom, escoltar i endrapar, obre temporada amb magnificència el pròxim diumenge 9, al Parc del Fòrum. L’estrella del cartell és Todd Terje, déu noruec de l’‘space-disc’, però no s’ha de desestimar Young Marco, Jamie Tiller, Tako i el local Lucient.


OFF

Lil Pump, disbarat poc divertit

El jove raper és massa conscient de la seva pròpia broma en un disc que va de disbarat hilarant, però, en realitat, amb prou feines despertarà somriures entre els menys incondicionals. Sense sentit, sense melodies, sense ganxos de veritat, 'Harverd dropout' passarà ràpidament a l’oblit.