'Running' amb bosses d'escombraries

Encara no ha sortit el sol i ja es veu un vaivé de malles per la Barceloneta. Un grupet amb actitud ‘runner’ es posa a escalfar davant el Buenas Migas. Ara això significa que fas cinc minuts d’estiraments i que et donen una bossa d’escombraries biodegradable i un parell de guants de jardiner. És el nou ‘running’ amb consciència ecològica: surts a córrer i acabes recollint més porqueria que la que té gravada Villarejo. 

És l’últim passatemps nòrdic: ‘plogging’. S'ho van inventar fa dos anys a Suècia. Ja es practica fins i tot a Austràlia. ‘Plogging’ = ‘running’ + ‘plocka upp’ (‘recollir’, en suec). Cremes calories mentre vas ficant en bosses la porqueria que trobes de camí. 

 “Ja que surts a córrer, aprofites i fas una cosa útil –diu la Priscila mentre recull unes llaunes de la platja–. Vas ajupint-te, fas esquats”. “I abdominals”, afegeix al costat l’Enni. “Et sents bé”, afirmen les dues. Físicament i mentalment. Els donaràs la raó una hora –i una bossa plena– després. Des de l’estiu, calculen, n’han omplert més de 200, uns 4.000 litres d’escombraries.

L’Enni i la Priscila són les organitzadores de Barcelona Plogging. Van muntar el grup de Facebook al juny. Se’ls han sumat mig centenar d’‘ecorunners’.  Han anat quedant dues vegades al mes. Despertar-se d’hora: a les 7.30 a la Barceloneta. Acostumen a arribar a la Mar Bella, corrent o caminant. De vegades s’ajunten amb els Sunrise Runners, un club que també es posa a córrer a trenc d’alba. La següent quedada amb bosses serà aquest dimecres, 7 de novembre.

Enni Karikoski, 36 anys, finlandesa, dissenya mobles i accessoris de residu zero (Niimaar, es diu la seva empresa). Priscila Fernández, 35 anys, té una agència de viatges d’aventura basada en turisme sostenible. Deu minuts amb elles i començaràs a mirar el plàstic com un madridista miraria Lopetegui.   

“La idea del ‘plogging’ és que aquests plàstics que recollim no arribin mai al mar”, apunta la Priscila. “Aquí és molt important, perquè el Mediterrani té molt microplàstic”, afegeix l’Enni recorrent a un estudi de WWF.

“Vaig agafant tots els bastonets de chupa-chups perquè no se’ls mengin les tortugues”, t’explica la Priscila al recollir el cinquè o sisè. L’hi van explicar al CRAM (el centre de recuperació d’animals marins del Prat). “Una tortuga es va menjar un bastonet, se li va quedar clavat a la boca i no va poder continuar menjant perquè no podia mastegar”, recorda. “A més, és el primer any després de gairebé 30 que han niat tortugues a Catalunya –afegeix–. Hem d’aconseguir que es quedin, no que vagin morint perquè som uns porcs”.

Plàstics sota la sorra

Notícies relacionades

La Cerdanya a través de les esglésies romàniques

De ruta pels paratges de la riera de Rajadell

Cinc minuts fent ‘plogging’ i deixes anar més ‘aargs’ que deu ‘Cuore’ juntes. “¡La gent és molt marrana!”, diràs per inèrcia cada 30 segons. Et vas trobant paquets de tabac, llaunes, bosses de patates, burilles, quantes burilles, palletes, bastonets de chupa-chups, moltíssims bastonets, ecs, un condó. “La gent no s’adona de quanta porqueria hi ha –diu l’Enni–. I n’hi ha molta sota la sorra, també. Plàstics petits”. Han trobat una sabata –”sí, només una”-, pantalons, calces, mitja bicicleta. 

Una hora corrent amb bossa i descobriràs plàstics semienterrats a l’estil Robocop ecològic. Et queda el mecanisme automàtic. Seràs incapaç de no ajupir-te al veure porqueria a terra. I començaràs a detectar plàstic per tot arreu. Aquest és l’objectiu: “Conscienciar la gent que és necessari que no produïm aquestes escombraries –diu la Priscila–. Més que recollir-ho, hauríem d’arribar a no necessitar fer ‘plogging’”.