Caminada amb vistes

Ruta de miradors: un passeig panoràmic pel Park Güell | MAPA

Comença l’any amb perspectives. Respira aire pur, baixa els torrons i travessa senders naturals en aquesta ruta de miradors per Barcelona. Aquí la pujada de gener la tries tu.

Ruta de miradors: un passeig panoràmic pel Park Güell | MAPA

Jordi Cotrina

Tria la teva pròpia aventura: pots sospesar el buit a la butxaca i lamentar els excessos nadalencs o aixecar el cap i escollir el millor camí per arribar a un cim amb vistes. 

Et proposo una ruta fàcil, des de Vallcarca fins a diversos miradors panoràmics, travessant les faldilles del Park Güell. Resulta ideal per desprecintar el calendari amb un cel veritable sobre el teu cap. Estiraràs les cames, però també baixaràs els torrons i pujaràs l’ànim. Alerta, en alguns punts aquest camí t’oferirà diverses opcions per continuar. Bon moment per començar a prendre decisions: el món als teus peus i un nou any en l’horitzó.

El nostre punt de partida és aquesta corba encantadora on s’uneixen el carrer Mare de Déu del Coll amb passeig de Turull, al barri de Vallcarca. Pots arribar-hi des de la parada de metro Lesseps. Un mur de pedra aflora com a signe que deixes enrere el paviment i t’entregues a un estat salvatge. Comences el lleu ascens per passeig de Turull somrient. De seguida arriben al teu pas escenaris agraïts que confirmen la teva alegria. Una sèrie de cases baixes, antigues i encantadores, van esquitxant el passeig, per on es veuen branques i arbustos. La del número 7 té unes teules fosques que envolten fins i tot les finestres i els tons bruns de conte de la llar del número 9 t’enlluernen mentre l’àmplia i misteriosa finca del 13 t’esglaia. T’encantaria visitar també l’aula ambiental del Bosc de Turull, aquest gran corredor verd que ascendeix rere unes tanques a la teva dreta, que acull horts urbans i espais comunitaris. Però continues caminant.

Aviat arribes a una corba pronunciada a la dreta i aquí es divideix el camí. Si optes pel sender protegit amb pals de fusta de l’esquerra, salta’t el següent paràgraf. Si decideixes continuar veient cases de somni, continua llegint. Agafes el revolt a la dreta i prossegueixes la ruta pel privilegiat veïnat. La carretera puja i serpenteja girant entre rampes a un costat i a l’altre. Sempre en pujada. Cases amb títols com ‘Villa Bienvenida’ s’eleven sobre el teu cap mentre la vegetació es descontrola turó avall. Fa olor de llenya i contemples cotxes aparcats, tallers i escales que porten a portes rere les quals imagines una altra vida, millor. Finalment arribes als senders de terra que envolten el Park Güell. Si puges, arribaràs a una de les entrades. Però prefereixes continuar aquests meandres vorejant per l’esquerra fins trobar la part superior d’un ample turó de terra i troncs.

Agafes la ruta forestal i deixes enrere el passeig de Turull. El calçat se t’embruta de terra i t’encanta. Travesses una passarel·la de taules i pots veure als teus peus l’Escola Montseny i les cases de Vallcarca vencent els seus pendents. A la dreta, agafes un de tants passejos que ascendeixen al Park Güell. Trobes una curiosa escalinata de rajoles fosques travessada per una clivella per la qual baixa un petit caudal d’aigua, esglaó a esglaó, que emet un rumor natural captivador. L’aigua prové de la Font de Sant Salvador, part de l’antic poble d’Horta. Als costats de l’escala amb rierol s’acumula la fullaraca i creixen arbustos i arbres dispersos sobre una capa marró. Superes el tram d’esglaons posterior al llac decoratiu i gires noranta graus a l’esquerra per un altre tram de terra que, després d’un altre gir a la dreta, et porta a un turó obert de terra i troncs. El mateix al qual hauries arribat finalment per l’altre costat del camí. 

Barcelona panoràmica

Superes el final d’aquesta esplanada inclinada i continues ascendint per l’esquerra. Dos girs després, el camí et porta al mirador de Joan Sales, també conegut com el mirador del Virolai. Davant dels teus ulls s’estén una fabulosa panoràmica de la ciutat, amb el mar al fons i els edificis destacats, com si fos una maqueta. Ho veus tot petit. Et sents gran. 

Fones l’esquena a l’horitzó per seguir la caminada. En comptes de tornar sobre els teus passos, agafes el camí descendent a l’esquerra del mirador, que et porta pel pendent de la muntanya, entre pins i baladres, fins als senzills jardins de Juan Ponce, just davant del famós bar Las Delicias (Mühlberg, 1). Podries agafar un autobús i deixar-ho aquí. Però t’emociones, en vols més.

Travesses des dels jardins i continues el misteriós revolt ascendent del carrer Mühlberg. Al final d’aquesta barriada, que amaga altres diversos camins, escales i tortuositats, podràs visitar els populars búnquers del Carmel. Però això tindria menys misteri que la segona part de ‘Puñales por la espalda’. Prefereixes travessar l’impressionant pont de Mühlberg. Mentre els nens i els gossos titubegen amb l’espai entre taulons de la passarel·la, tu gaudeixes de les vistes del parc del Guinardó i del barri de Can Baró.

Segueixes l’aventura encantadora taral·lejant fanfàrries de Howard Shore perquè aquest Nadal has tornat a veure alguna d’‘El senyor dels Anells’. Ara el camí és muntanya avall. Arribes distretament, abans del que pensaves, al mirador del Nen de la Rutlla, un formidable balcó on les famílies s’entretenen per fer-se fotos o menjar l’entrepà. Però tu segueixes, continues caminant. 

Notícies relacionades

Et gronxes amb el rítmic so de les fulles al vent, les teves passes lleugeres i el cant dels ocells. Els teus pensaments surten de la closca i comencen a volar lliurement en totes direccions. Saps que al final d’aquest camí sinuós, creuat de tant en tant per gracioses escales que aturen el descens, trobaràs el carrer Francesc Alegre. Entre cases senyorials, aquesta última rampa et tornarà a poc a poc i costa avall a la civilització. Però, mentre encara sents la pols sota els peus, perds la mirada a la copa dels arbres i somies amb un camí natural que no s’acaba mai. Una ruta infinita per la verdor.