Carles Porta busca els pares de tres nens abandonats el 1984

Tot i que la docusèrie està produïda pel creador de Crims, hi ha dues grans diferències respecte a l’exitós true crime de TV3. "Aquí no partim d’un crim. És una gran història i prou", destaca Porta. A més, l’equip tampoc sabia per endavant quin era el desenllaç, com passa habitualment a Crims. "Aquí, a mesura que anem avançant, es va construint la història", assenyala el periodista i escriptor.

Testimoni a la ràdio

"L’Elvira va anar a la ràdio a explicar el seu cas i es va trobar amb moltes productores que volien comprar la història per fer-ne pel·lícules o sèries. Però ella el que volia era que algú l’acompanyés en aquest viatge i l’ajudés a buscar els seus pares. Aquí ens va trobar a nosaltres", detalla Porta, que creu que, als anys 80, no hi va haver realment una investigació: "L’Elvira s’ha trobat que, quan els van abandonar, els serveis socials van fer el que van poder, però com que no van trobar res, no van seguir. No se n’ha fet mai una investigació com Déu mana, sinó que s’està fent ara".

Però l’Elvira no es va trobar només Porta i el seu equip, liderat per Anna Punsí, la directora d’investigació de True Crime Factory. A Abandonados hi apareixen molts dels col·laboradors inesperats que han tingut els tres germans: periodistes (com el britànic Giles Tremlett, que va impulsar l’interès pel cas quan el va publicar a The Guardian i que els va facilitar alguns contactes), investigadors independents i ciutadans que, moguts per la singularitat del relat, van dedicar anys a rastrejar arxius, seguir pistes oblidades i mirar de recompondre una història que semblava condemnada al silenci.

"A partir d’explicar el cas a la ràdio em vaig trobar un munt de gent que, de manera desinteressada, va decidir ajudar-nos. Per a mi aquesta és una de les parts més boniques d’aquest viatge", confessa l’Elvira, a qui la necessitat d’indagar sobre els seus orígens li va sorgir quan havia de ser mare. "Quan em vaig quedar embarassada em vaig començar a fer moltes preguntes sobre el meu passat i el pare dels meus fills va ser qui em va donar l’última empenta", rememora.

Viatge emocional

De fet, ella és la que va convèncer els seus germans per iniciar la investigació i la que fa de fil conductor de la docusèrie. "Teníem clar que la narradora havia de ser l’Elvira perquè, al final, el viatge emocional és amb ella", explica el director d’Abandonados, Carlos Alonso.

Les seves indagacions els portaran per diversos països d’Europa (França, Bèlgica, Suïssa), en una mena de road trip, al llarg dels quatre capítols que componen aquesta sèrie documental, titulats Abandono, Búsqueda, Orígenes i Respuestas. La investigació, això sí, està plena d’alts i baixos. "Ha sigut una muntanya russa", reconeix la creadora, Anna Punsí.

Pujades i baixades

Notícies relacionades

Javier Cercas i Álex Sàlmon, al Cornellà Creació Fòrum

Executat a la Xina l’assassí del productor d’‘El problema de los tres cuerpos’

"Hi havia vegades que fèiem una descoberta i, de sobte, vèiem que aquella persona era morta, així que no teníem el seu testimoni. Després hi havia alguna novetat que ens provocava una alegria però passava alguna cosa que feia que allò no acabés bé, com que s’havia esborrat un arxiu important. És un viatge de pujades i baixades, igual que la vida mateixa", reflexiona la periodista, que reconeix que ha acabat establint "una amistat personal" amb l’Elvira, el Richi i el Ramón "que serà per sempre".

Hi coincideix el director: "La implicació emocional en aquest cas és inevitable", confessa. "Encara penso com d’afortunada he sigut", considera l’Elvira, que creu que Abandonados també l’ha unit més als dos germans: "Cadascú tenia la seva vida feta i això ens ha portat a retrobar-nos, a passar moltes hores junts i a compartir moments molt intensos".