L’inoblidable ‘Requiem’ de Gatti
Va ser un concert històric en molts aspectes. Poques vegades conflueixen tantes estrelles per interpretar una obra de la profunditat de la Messa da Requiem de Giuseppe Verdi. Palau 100, la temporada gran del Palau de la Música Catalana –ple fins a la bandera, és clar–, va aconseguir el miracle de reunir entorn d’una orquestra de tant prestigi com la Staatskapelle Dresden, liderada pel gran Daniele Gatti, grans de la lírica internacional per revisar aquesta obra mestra. Eren Eleonora Buratto, Elina Garanca i Benjamin Bernheim. A més, el projecte plantejava una col·laboració amb l’Orfeó Català –que dirigeix Xavier Puig–, l’altre gran protagonista de la nit en un paper al qual Verdi li planteja reptes complicadíssims que el cor català, matisat al màxim, va resoldre amb talent, precisa acció de conjunt i energia, característiques que hauran de mantenir en la interpretació que repetiran dijous a l’Auditori Nacional de Madrid. Solistes i orquestra portaran l’obra, amb altres cors, a Viena, Essen, París, Frankfurt, Hamburg i Praga.
Al públic se li va exigir puntualitat i silenci, no només perquè es tractava d’una de les cites més importants de la temporada musical de la ciutat, sinó, a més, perquè aquest concert es gravava i es retransmetia en directe per televisions especialitzades com Mezzo i Medici TV. I l’ocasió ho justificava, perquè la direcció de Gatti va resultar tan enriquidora com reveladora. Els contrastos lírics i dramàtics, les tintes carregades, els efectes expressius, tot va ser present en una lectura en la qual el mestre, sense partitura, es va preocupar d’aconseguir adequats equilibris entre orquestra, cor i solistes; hi va haver espectacle i va distribuir trompetes en diferents llocs del segon pis per crear un efecte envoltant. Moments com el Salvame del Rex tremendae maiestatis o el Recordare van resultar sublims.
Notícies relacionades¡I quins solistes! La soprano italiana Eleonora Buratto va demostrar el seu esplèndid estat vocal arribant als aguts amb seguretat i destresa, amb dolçor i expressivitat, amb pianissimos carregats d’harmònics: el seu Libera me va ser electritzant. Sobrada de mitjans va comparèixer la mezzo letona Elina Garanca, de veu transparent, bonica, vellutada, perfecta en els seus solos i en els números de conjunt, marcant-se un Liber scriptus emocionant. El tenor Benjamin Bernheim va aportar un Ingemisco de manual, amb un fraseig elegant, excel·lent dicció i projecció, alhora que el baix Riccardo Zanellato, anunciat malalt, va controlar la seva emissió sense problemes, sense mostrar incomoditats en els extrems del seu registre.
Un concert inoblidable.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- No es pot reservar taula Aquest és el nou local dels germans Roca al barri vell de Girona
- Sabors divins ¡Macarrons! 5 restaurants on disfrutaràs de valent
- La Generalitat ofereix als professors avançar un any la pujada salarial
- L’exprofessor de música acusat de tocaments cancel·la el seu festival
- Els llibreters alerten de males pràctiques que erosionen el sector