Desafiament al sistema patriarcal

¿Convida a mirar el futur amb optimisme? "No és fàcil canviar les coses, però des del moment en el qual les dones i les creadores estem ocupant més espais de poder alguna cosa està canviant. Aquesta obra pretén remoure alguna cosa. Si els espectadors se senten incòmodes durant l’espectacle o es plantegen coses al sortir és que anem bé. La societat evoluciona però no podem abaixar la guàrdia perquè el capitalisme ho devora tot i blanqueja qualsevol revolució. No n’hi ha prou de portar samarretes amb determinades proclames", assenyala l’actriu, el personatge de la qual es mou entre la lluita per escriure amb llibertat allunyada dels mecanismes i models heteropatriarcals, la seva inseguretat i la necessitat d’omplir el teatre, tal com no deixa de recordar-li el director que ha de muntar la seva obra, que està interpretat per David Selvas. Javier Beltrán i Ravina Raventós completen el repartiment.

"Ha sigut superinteressant treballar en aquest muntatge amb un equip superpotent, també quant a escenografia. No només havia de ficar-me a la pell del personatge, sinó obligar-me a plantejar tots els aspectes de la creació: des d’on treballem i amb quina estructura piramidal. Humanament, ha sigut un procés enriquidor. Com a dona i actriu de 41 anys m’ha fet plantejar des d’on assumeixes el poder, com et relaciones amb aquest i des d’on. També la relació amb els homes".

La primera vegada que va llegir el text d’aquesta obra, estrenada a Londres el 2019, va sentir que aquesta autora disposada a trencar esquemes en el món de la ficció, era "superpotent". "No solen arribar-me coses així, personatges amb tantes capes i tanta complexitat", afegeix. És un text que no dona respostes però obre moltes preguntes i genera incomoditat. "No hi ha bones respostes ni certeses. Més que res, L’autora proposa un terreny de joc on és bonic i interessant entrar".

Radiografia actual

A L’autora hi ha de tot: relacions heterosexuals i lèsbiques, l’etern conflicte entre llibertat creadora i la necessitat de fer caixa i fins i tot una escena en la qual el públic pot participar. "Aquest és un dels moments divertits de l’obra. No en farem un espòiler. Només direm que estem oberts que passin coses i si la gent entra en el joc, ho agraïm".

En els seus últims treballs en escena ha protagonitzat Hedda Gabler, a les ordres d’Àlex Rigola al mateix teatre Lliure de Gràcia, i La presència, de Carmen Marfà i Yago Alonso, a La Villarroel. A l’hora d’escollir es guia per la intuïció. "No ambiciono fer un gran paper al cine o al TNC, sinó personatges que humanament m’aportin alguna cosa. Poques vegades m’han arribat projectes tan desafiadors i xulos com el que estic fent ara". I afegeix: "Estic en un bon moment i em sento absolutament afortunada de tenir feina en aquesta professió. Cada vegada m’ofereixen personatges amb més capes. El background vital d’algú de 40 anys no és com el d’un de 20 i això es nota en els papers que m’arriben".

Notícies relacionades

Els llibreters alerten de males pràctiques que erosionen el sector

L’exprofessor de música acusat de tocaments cancel·la el seu festival

L’obra planteja diferents dilemes. "Ha sigut gratificant retratar el món del teatre, de coses pròximes que generen certa resistència. Parla de poder, dels rols de l’home i de la dona i del lloc on neix la creació. El poder ens atrau a tots per igual, tot i que conscientment vulguem deixar-lo enrere i desconstruir-lo, el patriarcat ens marca", assegura.

Actualment, hi ha moltes obres de dones i/o dirigides per dones a la cartellera, ¿significa que anem pel bon camí? "Celebro que hi hagi tantes creadores però m’alegraré de veritat el dia en què això ja no sigui extraordinari. Estem avançant però encara queda molt camí per recórrer".