Vivaldi reviu de la mà de Savall
Feia temps que Antonio Vivaldi no regnava a L’Auditori, i en la recent convocatòria del cicle de música antiga El So Original, que lidera el mestre Jordi Savall, per fi se’l va poder reivindicar. I es va fer amb dues de les seves obres sacres méss conegudes, el seu Magnificat en Sol menor RV 610 (1739), del qual existeixen fins a quatre versions, i el Gloria en Re major, en aquest cas l’RV 589, de 1715, un dels tres que va compondre sobre aquest text sagrat (comptant el que s’ha perdut), que inclou un moviment reelaborat d’un Gloria de Ruggieri. Savall, sempre coherent, va plantejar el concert com si fos una immersió en l’Ospedale della Pietà, l’escola de música-conservatori que va dirigir en dos períodes en el marc d’un dels orfenats femenins venecians.
Per a això va comptar amb les educades veus femenines de La Capella Reial de Catalunya que tan bé prepara el tenor i director Lluís Vilamajó. El grup d’instrumentistes era també femení: Les Musiciennes du Concert des Nations.
El programa va començar a tall d’introducció, evidentment, amb un dels molts concerts del geni venecià, impulsor del format que va explotar en totes les seves arestes: de cambra, de gran format, només cordes, amb un o més instruments solistes, amb baix continu, etc. Va ser el Concerto per la Solennità di S. Lorenzo en Re major, RV 562, de 1738, per a violí, dos oboès, dos fagots (aquí només un), cordes i continu, amb Lina Tur Bonet com a concertino solista. Després d’un endimoniat primer moviment, la violinista eivissenca es va sentir més segura a partir de la segona part, amb una cadenza brillant en la tercera.
L’obra va servir de pròleg per a un Magnificat en què van destacar, com en el Gloria, els cors, amb veus conjuntades i matisades.
Abans del Gloria, que va acomiadar la vetllada, es va interpretar el Concerto en Mi menor per a violí, cordes i baix continu, RV 279 (1716), La Stravaganza, Op. 4, núm. 2, del primer llibre, molt pròxim en inventiva amb l’hivern de les populars Quatre Estacions. El programa estava plantejat sense mitja part, però la ruptura d’una corda del violí de la concertino va obligar a una petita pausa que el mestre va aprofitar per aportar dades sobre la tècnica interpretativa.
Com a solistes vocals es va comptar amb un grup de joves membres de la Capella, com les sopranos Jaia Niborski i Anna Piroli i les mezzosopranos Lara Morger, Mercè Bruguera i Anastasiia Erofeeva, aquesta última, amb una gran actuació al Qui sedes ad dexteram Patris del Gloria.
