Avui passarà un fet extraordinari

El primer Sant Jordi que vaig viure com a escriptora, quan Les calces al sol estava a punt d’explotar en el seu primer estiu, vaig decidir pujar les Rambles a l’ombra primaveral dels plataners. Amb el somriure únic d’algú que no ha guanyat mai uns jocs florals però que ha aconseguit publicar una novel·la, vaig buscar una cançó digna del moment. A l’altura de la Boqueria, vaig posar el play a Let the river run, perquè diu allò de: "Deixa que corri el riu, deixa que els somiadors aixequin la nació". Així em sentia jo: com la somiadora èpica que soc, a punt de viure el dia que tantes vegades havia imaginat.

Fins aleshores, els Sant Jordis més intensos que havia viscut eren els de l’escola. Repeteixo, no he guanyat mai cap joc floral, però aquell moment en què els amics pujaven al balcó i recitaven la seva veritat amb grandíssimes filigranes gramaticals m’atrapaven d’una manera que no podia explicar. Jo sabia que, d’alguna manera, pertanyia a allò.

Aquest matí hauré pujat les Rambles cantant sobre com l’aigua flueix sota l’ombra dels plataners. Les parades començaran a ordenar-se i, encara amb sorpresa, veuré les meves dues novel·les, esteses i callades, esperant que algú ompli els buits d’aquesta història que em va marcar per sempre.

Notícies relacionades

El MNAC s’obre que sigui l’Aragó qui extregui i restitueixi les pintures murals de Sixena

Teràpia de Shock, vitalitat al Secret Show

Però avui, a les tres i cinc de la tarda, passarà un fet extraordinari. En un petit amfiteatre de pedra, una escola sencera es reunirà per celebrar els jocs florals. Un nen de cinc anys s’asseurà expectant, completament aliè a la gran notícia. La seva fam per les històries, la seva curiositat insaciable que esgota i fascina a parts iguals tota la seva família, fa dies que es va convertir en poema de grandíssimes filigranes gramaticals. Jo no l’he llegit, però aquest poema és el guanyador dels primers jocs florals de la vida d’aquest nen de cinc anys. I aquest nen és el meu fill.

Dono gràcies a tots els jurats que no em van votar mai per deixar-me viure un dia com aquest, per guanyar uns jocs florals a través de les seves paraules.