La primavera catalana de Han Kang
L’escriptora sud-coreana, Nobel de literatura del 2024, va presentar ahir ‘Tinta i sang’ hores abans de debutar en la Diada de Sant Jordi, va recórrer l’exposició de Mercè Rodoreda al CCCB i va parlar de "la textura molt càlida" dels seus fantasmes. A més, va fer honor al títol de la seva xerrada: ‘Empatia radical’.
Han Kang (Gwangju, Corea del Sud, 1970) ha tingut un somni. En realitat, més d’un, com saben bé els que hagin llegit qualsevol de les seves novel·les, però aquí i ara, en la seva tornada al Centre de Cultura Contemporània (CCCB) després de guanyar el Nobel de literatura el 2024, la sud-coreana en comparteix amb el públic un de molt concret i específic. "Estava morta, apareixia en forma d’esperit, i hi havia una pedra blava dins d’un riu cristal·lí que em cridava amb gran intensitat. Però per poder agafar la pedra havia de ser viva. Ho vaig sentir com si hagués sigut real. Em vaig quedar tan en xoc que vaig haver d’escriure un llibre i una poesia", relata l’autora de La vegetariana. Silenci sepulcral, gairebé litúrgic, a la sala i Empatia radical, apropiadíssim títol que emmarca la xerrada, per destapar la setmana gran del llibre a Barcelona i Catalunya.
Perquè, coses de la vida i l’agenda promocional, Kang va escriure Tinta i sang (La Magrana; Random House), l’última de les seves novel·les traduïdes al castellà i al català, durant quatre hiverns, "quatre vegades l’estació del vent, el gel i els punys envermellits", però la presenta ara, en aquest inesperat estiuet de Sant Jordi en el qual debuta amb enorme curiositat.
A Barcelona, la Nobel parla de la neu amb la mateixa passió que Chris Ware, però el que es trobarà al carrer serà desglaç i passió primaveral. "M’han parlat sobre Sant Jordi, el conec des de fa temps, però ara el podré veure amb els meus ulls", celebra. A l’agenda, un parell d’hores de firmes a La Central del Raval i tot un dia per allunyar-se joiosament de la zona de confort. "Els que estimen la literatura tenen inevitablement una part silenciosa, però m’emociona molt saber que hi ha una ciutat plena de gent que estima els llibres", sospesa.
Per començar a ambientar-se, lliçó exprés de català –"bona tarda a tothom", deixa anar tot just aparèixer a l’escenari– i visita guiada a l’exposició sobre Mercè Rodoreda, amb qui, destaca Mar García Puig, entrevistadora i conductora de l’acte, comparteix no pocs trets estètics i temàtics. "He pogut mirar de reüll com havia representat la seva vida a les seves obres i he pogut aprendre una mica més sobre la història de Catalunya", anuncia la coreana, que fins i tot en el retard de la traducció hi troba certa poesia. "Aquests silencis em resulten molt interessants", assegura. El soroll, mentrestant, estava fora, amb la protesta dels bibliotecaris que reclamaven millores laborals.
Igual com el seu successor en el palmarès, l’escriptor hongarès László Krasznahorkai, també Han Kang va fantasiejar amb el fet de desaparèixer, esfumar-se sense deixar rastre o declaració, quan es va saber guanyadora del Nobel de literatura. La coreana, de fet, va fer exactament això: es va preparar un te, va desconnectar el telèfon i va enviar el seu pare, el també escriptor Han Seung-won, a atendre la premsa. Ahir, per sort, va decidir enviar-se a si mateixa per revelar algunes de les claus de la seva obra, invocar esperits i elogiar el vincle que la uneix als seus lectors. "El que jo escric, les altres persones ho senten com un corrent elèctric. Estem connectats, i això em sorprèn cada dia", explica.
Poc donada a la frase lapidària i sí, en canvi, al fluir orgànic del llenguatge, assegura Kang que per a ella els seus fantasmes no són sinònim de por, sinó de cordialitat. "Tindrien una textura molt càlida", defensa, pensant potser en la seva germana gran, que va morir al cap de poques hores de néixer. "La meva mare li deia: ‘Sisplau, no et moris’, però va morir tan petita que no va aprendre coreà. No sé si va arribar a entendre el que li deia", recorda. Deu ser per això que, tal com destaca García Puig, la seva obra és "una interrogació constant sobre la condició humana".
Notícies relacionadesEstructura de ‘thriller’
Ho eren La classe de grec i La vegetariana i ho és també Tinta i sang, novel·la publicada originalment el 2010 en què Kang s’acosta a l’estructura del thriller per narrar la mort d’una pintora. Ferides del passat, somnis premonitoris i tinta lliscant pel paper. L’art, tema recurrent en moltes de les seves novel·les, li permet "experimentar emocions que no es presenten en la vida quotidiana", però el que més l’ha sorprès de rellegir Tinta i sang ha sigut retrobar-se amb si mateixa. "Quan vaig saber que la traduirien al català i al castellà me la vaig tornar a llegir i em va sorprendre molt com l’havia escrit. Jo mateixa he pogut veure que parlava de l’amor d’una manera molt apassionada", diu.
