Prince 10 anys sense el geni

Amb la distància d’aquella dècada transcorreguda respecte a aquell 21 d’abril del 2016, quan l’autor d’àlbums crucials com Purple rain (1984) o Sign o’ the times (1987) va morir d’una sobredosi accidental de fentanil, Montse Frisach, periodista cultural i llarga admiradora de l’artista, procedeix a rastrejar i interpretar fets i claus en el seu llibre Prince. El alquimista púrpura (Sílex Ediciones). No és una biografia, sinó un assaig on el focus es desplaça seguint les successives matèries calentes: el llenguatge musical, l’estètica, l’activisme social, la tensió entre carnalitat i misticisme, la naturalesa del fam (de família, veu preferida, per la comunitat de simpatitzants de Prince, a la de fan, associada a fanàtic ).

La mou un ànim de "reivindicar un artista que encara avui no és comprès per molta gent, també en el periodisme, ja que quan va morir hi va haver senyals de cert desconeixement", observa Frisach. "La seva excentricitat va generar prejudicis, com la seva imatge i la seva ambigüitat sexual. També van confondre els canvis de nom als 90 i la seva davallada de qualitat en aquella dècada, tot i que en els 2000 va remuntar". A ella, l’enamorament li va arribar el 1988, quan va visionar el concert que Prince va realitzar a Dortmund a la gira Lovesexy en la retransmissió íntegra que va oferir TVE (sí, eren altres temps). "Em consta que allà es va enganxar molta gent a Espanya".

Resulta agut el capítol en què Frisach dissecciona composicions i plans sònics, fent notar l’audàcia de dissonàncies, efectes, silencis i solucions audaces, "sense por del risc ni del ridícul". ¿Com és possible que grans temes que van arrasar a les pistes de ball com When doves cry o Kiss no tinguessin de línia de baix? "El seu fort era improvisar contínuament, sense bloquejar-se. S’ha dit que era un perfeccionista, però no ho crec, era un exigent. Com em va dir Susan Rogers, la seva enginyera de so, ell tirava endavant, no esperava. Un perfeccionista no publica 39 àlbums en 38 anys, com ell va fer".

Acords inventats

Afloren vincles que poden sorprendre, com l’influx de Joni Mitchell, a qui va anar a veure actuar quan era un adolescent. Molts anys després, ella va recordar aquell noi negre, assegut a la primera fila, quan Jay Leno la va entrevistar a l’NBC, el 1995 ("aquella nit vaig cantar per a ell"). A Prince el devia fascinar aquella compositora que inventava acords de guitarra i tornava bojos els seus músics. "Quan escoltes la Joni t’adones que Prince va absorbir molt d’ella, sobretot en les balades". Es van fer amics, i ell va arribar a citar-la en una cançó, The ballad of Dorothy Parker.

Prince era "un cercador", observa Frisach, "tant en el pla musical com en el personal". Al llibre es mostra contrariada perquè, quan Prince va morir, el 2016, i ella estava de dol, no paraven de formular-li una vegada i una altra "LA PREGUNTA", escriu en majúscula, sobre si era homosexual o bisexual. Però, més enllà de mer morbo, ella observa en aquesta curiositat un reflex del posicionament de Prince "al territori de la fluïdesa" (si bé es va casar dues vegades, totes dues amb dones). En la cançó I would die 4 U deia: "Soc una cosa que mai entendràs".

Mística i sexualitat

La càrrega sexual va ser molt visible en la seva primera etapa, en concerts "dels quals la gent sortia acalorada: llepava la guitarra, li feia fel·lacions..., coses que després va agafar Madonna", apunta. Després va venir la transformació, de la matèria a l’esperit. "Al Palau Sant Jordi, el 1998, es va posar molt pesat parlant de Jesús i recordo haver cridat: ‘¡calla i toca!’", riu Frisach. "Però se li havia mort un fill i el seu matrimoni amb Mayte García s’acabava", estima.

Larry Graham, el seu baixista (ex-Sly and the Family Stone), era testimoni de Jehovà i cap allà se’n va anar Prince. "Hi ha qui diu que el va veure anant porta a porta, com a testimoni, buscant adeptes". Va ser una etapa. "Amb Musicology (2004) va tornar a fer balades amb lletres sexuals".

Notícies relacionades

Abordar el dol des de la lectura: set llibres que reflexionen sobre el tema

NeuralTrust vol ser líder de la ciberseguretat en la IA europea

El Prince madur va cultivar el compromís social, conscient del seu demolidor ascendent familiar (sis dels seus vuit besavis van néixer esclaus) i compromès amb el lema Black lives matter en peces com Baltimore. Frisach es pregunta què faria ara Prince en aquest Minneapolis castigat per l’ICE. "Crec que hauria fet alguna cosa, segur: un concert, una cançó, recaptar diners per a les famílies...".

Aquest llibre representa també certa reivindicació del fan (o fam) des d’una perspectiva adulta. "Durant molts anys, ser-ho m’avergonyia una mica, però ara ja no. Un amic em va dir que, al llibre, estic ‘entre la boja i la notària’, i em va agradar", riu. No falten els apunts crítics: discos assenyalats com a fluixos, excessos de mística, "algunes lletres masclistes"... Al cap i a la fi, el punt de fuga emocional és allà, i per bé. "El llibre reflecteix una cosa que no és racional, i per això ho he fet, per buscar-li la racionalitat".