Anna Maria Velaz: "Cap altre escriptor ha descrit l'Empordà amb tanta profunditat, precisió i sensibilitat com Montserrat Vayreda. Cal fer-li justícia"

Tots dos són fragments —l'un poètic, l'altre narratiu— que la filòloga Anna Maria Velaz, gran experta en Vayreda i qui va comissariar l'Any Vayreda, ha seleccionat, entre molts altres, per donar forma al 33è volum dels 'Itineraris Literaris Autoguiats' que publica la Càtedra de Patrimoni Literari Anglada-Fages des de l'any 2008. Un projecte en el qual ha cregut fermament la doctora en filologia clàssica, Mariàngela Vilallonga, directora de la Càtedra des dels inicis, el 2004, que aviat, tal com va avançar divendres passat durant la presentació del volum a Figueres, farà un pas al costat i passarà a ser directora honorífica de la institució.

Figueres ha estat una ciutat molt protagonista d'aquests itineraris, ja que, en tots aquests anys, se n'han dedicat a Maria Àngels Anglada, a Carles Fages de Climent i a Federico García Lorca —sempre és requisit que siguin autors difunts— però se'n podrien fer molts més perquè el llegat dels escriptors és molt gran. "Fins i tot en podríem fer un que encreués els que ja existeixen", va proposar Vilallonga a la regidora de Cultura, Mariona Seguranyes, que va recollir el guant recordant, tanmateix, que l'Ajuntament fa temps que treballa i dignifica moltes parets i racons de la ciutat dins del projecte d'"un museu a l'aire lliure" i, en aquest cas, ho han fet amb el poder transformador de les paraules forjades per grans noms de les lletres figuerenques i empordaneses.

Montserrat Vayreda n'és una, "una poeta amb majúscules que portava la poesia a la sang, impregnada en el seu ADN", tal com la va descriure Velaz mostrant una fotografia molt poc vista de la poeta on se la veia fumant una cigarreta. Per a Velaz, Vayreda era capaç, "amb només quatre versos, de sintetitzar l'essència de l'Empordà". La poeta, va afegir, "fa fàcil allò que no ho és gens ni mica" amb la seva poesia neopopularitzant que també practicaven poetes com Tomàs Garcés, Josep Maria de Sagarra o Joan Salvat-Papasseït. "Però mentre que ells són coneguts a tot Catalunya i són estudiats a les aules de les universitats, no és el cas, malauradament, de la nostra poeta", es va lamentar Velaz.

Trepitjar els racons més amagats

Notícies relacionades

Morrissey, a Barcelona una dècada després: tancarà el festival Barts amb un concert el 25 de juliol

Els millors llibres sobre benestar i salut per a aquest Sant Jordi 2026

Montserrat Vayreda havia dedicat moltes pàgines a l'Empordà i als seus personatges. "És qui el coneixia de manera profunda, viscuda, perquè havia trepitjat els racons més amagats i s'havia documentat amb una bibliografia rigorosa i havia viscut, des de petita, a prop de la terra. El coneixia com el palmell de la mà". Per a Anna Maria Velaz queda clar que cap altre escriptor "l'ha descrit amb tanta profunditat, precisió i sensibilitat". I assegura que cal "fer justícia" i no deixar de proclamar-ho "perquè encara no és prou coneguda, ni valorada com es mereix". En el deambular per tot el país que va fer Velaz generosament portant la veu de Vayreda arreu ho va constatar: "En molts llocs ni tan sols n'havien sentit a parlar, ni persones de l'àmbit de la cultura. Tothom se'n va enamorar".

Aquest oblit de la poeta és extensible a molts altres noms que sorgeixen del cor de les comarques catalanes. "En aquest país no s'han fet bé les coses perquè no s'ha estès la mirada més enllà de Barcelona i sovint se'ls ha jutjat per criteris extraliteraris", va concloure desitjant, a més, que Vayreda sigui traduïda a tot Europa i al món. El volum dedicat a la Figueres de Montserrat Vayreda, amb el qual es poden redescobrir vint-i-cinc racons sota la seva veu rítmica, seductora, crítica, però que professa un amor profund a la ciutat, és un pas més en aquest camí de reivindicació de la poeta, però també dels molts altres llegats literaris deixats per aquells que la van viure i la van voler immortalitzar a través de les paraules.