Uns inicis en petites sales

L’artista que avui omple arenes com el Palau Sant Jordi de quatre en quatre amb la seva Lux Tour (el primer, aquest dilluns) es va llaurar el seu destí posant un peu a les aules (primer al Taller, després a l’Esmuc) i un altre a les taules, buscant sempre la interacció entre la teoria i la pràctica. El seu historial resulta oportú per recordar la importància de petites sales, clubs i auditoris en la construcció dels artistes, ara que la música en directe tendeix a associar-se de manera aparatosa amb els macroescenaris, i que veiem que existeixen estrelles pop que salten a l’estadi des del plató de televisió, sense passar per fases prèvies.

Per arribar al Sant Jordi (i el que el segueixi), Rosalía es va familiaritzar abans amb locals com el JazzSí, al carrer Requesens, on va actuar al voltant d’una dotzena de vegades i va ser assídua com a espectadora, com recorda Lluís Cabrera, fundador del Taller de Músics, l’escola que regentava la sala. "Des de molt al principi va començar a cantar allà, acompanyada per Chicuelo o Daniel da Silva", explica. "De fet, era allà cada dia, escoltant-ho tot: flamenc, jazz, rock, i molts grups la convidaven a pujar a l’escenari".

Rosalía desprenia "una ambició sana" i "practicava el descart", afegeix, perquè "potser no tenia clar cap a on volia anar, però anava veient el que no li interessava fer". Va dubtar, per exemple, si decantar-se pel flamenc clàssic, "i va ser Chicuelo qui li va dir que allà seria una més, i el va ajudar a entendre que tenia altres expectatives".

Del 2012 al 2016, per a Rosalía, va ser una etapa de no parar de projectes i experimentació. Se la va poder veure al pub Mediterrani, el Medi, del carrer Balmes, cantant soul amb altres alumnes de l’Esmuc, un bolo programat per Mayte Martín. I en l’extint Milano Jazz Club, de Ronda Universitat, com a convidada del José Alberto Medina Quartet, formació de jazz-funk d’alta volada, amb Matías Míguez (baix) i Anton Jarl (bateria).

Suplent de Sílvia Pérez Cruz

Un dels seus primers passos significatius en l’àmbit professional va ser la seva integració a Kejaleo, grup neoflamenc amb músics com Diego Cortés (còmplice d’Albert Pla) i Xavi Turull (ex Ojos de Brujo), que el setembre del 2012 (mes en què complia 20 anys) es va presentar al Mercat de Música Viva de Vic i al novembre va actuar a Luz de Gas, dins del Festival de Jazz de Barcelona, al camí cap al seu únic àlbum, que va sortir el 2013. També en aquella època, Rosalía va ocupar el lloc de Sílvia Pérez Cruz en algunes representacions de Blancanieves, espectacle basat en la pel·lícula de Pablo Berger, amb música d’Alfonso Vilallonga.

Va ser de la mà del Taller quan es va veure embolicada en nombrosos espectacles de pes, com l’homenatge a Carmen Amaya al Teatre Grec (amb música de Chicuelo i coreografia de Maria Rovira), el que va retre homenatge a Salvador Espriu al Palau o els vinculats a projectes d’Enric Palomar, director pedagògic de l’escola: Born 1714 (a El Born Centre Cultural) i Nunca los daré por muertos, recorregut per l’obra poètica de Juan Gelman, amb el Big Ensemble del Taller de Músics, que es va presentar a la sala Barts (avui Paral·lel 62). Allà, la fitxa artística deia que les veus solistes corresponien a Paula Domínguez, Pere Martínez i una tal Rosalía Vila, les tres de la mateixa generació.

Rosalía va participar en Flamenkids, espectacle de ball i cant per ensenyar el flamenc als nens. Allà hi va haver Luis Troquel, periodista i autor de cançons, que guarda un viu record de la seva intervenció. "L’havia vist abans, però va ser la primera vegada que la vaig veure cantar i ballar alhora, i em va tornar boig", confessa. "Va ser una revelació. Tenia un halo i una naturalitat pròpia dels grans artistes". Troquel va comptar amb ella a Rumba surreal, homenatge a Maruja Garrido, encàrrec del Taller, que es va escenificar al Mercat de les Flors el maig del 2014.

Va cantar una versió d’Eungenio Salvador Dalí, de Mecano, en clau rumbera, i la copla Ya no te quiero, de Quintero, León i Quiroga. Entre els espectadors hi havia Raül Refree. "Va quedar enamorat al sentir-la cantar i em va dir que volia conèixer-la", explica Troquel, que va posar així, sense voler, la llavor del que seria el primer àlbum de Rosalía, Los Angeles, que no veuria la llum fins al febrer del 2017.

Troquel recorda detalls significatius de la manera en què ella es comportava, fins i tot en els assajos. "Quan va començar a provar, els músics es van quedar embadalits i jo vaig començar a patir perquè vaig témer que la mateixa Maruja, la protagonista, que era a un costat, asseguda en una cadira, es quedés arraconada. Però, a l’acabar el seu assaig, Rosalía, en lloc de recrear-se en l’admiració i els aplaudiments, el primer que va fer va ser acostar-s’hi i consultar: ‘Maruja, ¿et sembla bé que això ho canti així? ¿Prefereixes que ho faci d’una altra manera?’ Maruja es va quedar enamorada d’ella".

En paral·lel a aquestes produccions, Rosalía no perdia ocasió per pujar a escenaris variats, com el de 23Robadors, una altra plaça venerable de Ciutat Vella. "Recitals de flamenc amb el guitarrista Israel Fernández o jams de hip-hop amb MC Escandaloso Expósito o el raper Niño Maldito", diu el responsable de la sala, Albert Pons. "La recordo com una noia tranquil·la, simpàtica, humil, que cridava l’atenció quan es posava a cantar. Veies que hi havia alguna cosa".

Parlant de cachés

A principis del 2016, el tàndem de Rosalía i Raül Refree iniciava el seu camí i a propagar un persistent boca-orella. Al febrer, entrades esgotades per al seu pas en el cicle Els vespres d’hivern, al paranimf de la Universitat de Barcelona. Allà hi va haver Mimo Agüero, propietària del Tablao de Carmen, al Poble Espanyol, sòlid escenari flamenc al qual Rosalía havia acudit com a bona aficionada. "Fins i tot havia fet venir els seus pares, així que quan va acabar li vaig proposar si volia venir a cantar", rememora. "Vaig haver de parlar amb ella de cachés, que als tablaos estan bastant definits. Ella em va dir: ‘vindré amb el meu guitarrista’, i em va proposar una xifra una mica més alta de l’habitual, però vaig veure que el seu fort era excepcional i ho vaig acceptar. Recordo que deia molt ‘¡som-hi, Mimo!’, i ho deia molt seriosa".

Al Tablao de Carmen va actuar amb el guitarrista Alfredo Lagos el 16 de maig del 2016, un recital en què va abordar alguns d’aquests cants antics, amb el seu halo de dol i el seu destí tràgic, que plasmaria a l’àlbum Los Angeles, com per exemple Catalina o La hija de Juan Simón. "Per a una nena que havia après en una escola, no era fàcil sentir-se benvinguda en un tablao, però ho va portar molt bé i el públic va dir meravelles", explica Mimo Agüero. "Per cert, aquella nit va ser quan va conèixer El Guincho", afegeix, al·ludint al que seria el seu còmplice en la producció del seu segon disc, El mal querer (2018). Quan aquest àlbum va sortir a la llum, el món de Rosalía ja havia canviat per complet. "La vaig convidar al 30è aniversari del Tablao i em va respondre: ‘Mimo, no puc, ¡me’n vaig als Latin Grammy!’".

Notícies relacionades

De nena inadoptable a fundadora d’Israel

ETS fa que el Palau Sant Jordi canti en eusquera

Clubs de jazz, pubs informals, auditoris clàssics, universitats, tablaos... Rosalía va transitar el circuit complet d’escenaris en tot aquell període d’aprenentatge i immersió en el món professional, i ho ha anat recordant amb el temps. Quan, el 2020, l’Associació Nacional de Tablaos Flamencs d’Espanya (ANTFES) va llançar un crit d’alarma davant el tancament imposat per la covid, ella va publicar un vídeo en què va defensar els tablaos com a "temples" i "espais sagrats", un gest molt valorat en el sector.

A la Rosalía del Lux Tour, les sales de petit o mitjà aforament ja l’agafen lluny, però sense aquestes no estaria avui a les portes de cantar en recintes com el novaiorquès Madison Square Garden o el londinenc O2 Arena. No s’ha de perdre de vista "la seva part intuïtiva", destaca Lluís Cabrera, la d’aquella estudiant "que no parava de fer preguntes tot el temps", potser dotada d’un sisè sentit per saber on ha de ser i ser capaç de mirar enrere.