Martirio: "El meu personatge surt de mi"

Després de dedicar àlbums a la mexicana Chavela Vargas i al cubà Bola de Nieve, Martirio mira més avall al mapa i s’atura en l’imaginari de Río de la Plata en el seu nou concert, Al sur del tango, en el qual s’acosta a aquest gènere des de la condició de cantant de Huelva que carrega de bon grat amb el seu propi bagatge. "En aquest espectacle me’n vaig al meu sud, perquè passem els tangos pel compàs flamenc. Estan emparentats i només canviant-hi el temps ja els pots cantar perfectament en aquesta clau flamenca", diu Maribel Quiñones en vista al recital d’aquest diumenge a la sala 2 de l’Auditori, acollida per Barnasants.

Un concert en què recorre tangos de tots els temps, des dels que va immortalitzar Carlos Gardel, i els que van firmar Enrique Santos Discépolo i els germans Virgilio i Homero Expósito, fins a creacions d’Astor Piazzolla i Eladia Blázquez. Al faristol hi ha clàssics com Volver i El día que me quieres, així com la sempre vertiginosa Balada para un loco, de Piazzolla i Horacio Ferrer. "Una de les cançons més difícils que he cantat mai, que naturalitzo perquè surti a través del meu filtre, en una lectura nova".

Teatralitzar les lletres

Martirio ja va gravar tangos en alguns dels seus discos, com Naranjo en flor, a Mucho corazón (2001), i es confessa admiradora d’intèrprets com Roberto Polaco Goyeneche, Julio Sosa, Edmundo Rivero i María Graña, i també de Susana Rinaldi, amb qui va compartir escenari en el passat en tres ocasions. "És un gènere que em permet recórrer molts sentiments, la intensitat emotiva, l’absència... Tot això m’entusiasma, perquè té a veure amb les coses de la copla", assenyala. "Tot i que, per a mi, la copla és dona i el tango és home, si bé tant l’un com l’altre poden ser cantats per homes i per dones". El tango li permet "teatralitzar les lletres", afirma. "Són sempre textos que jo puc subscriure. No canto mai el que no em crec".

En la seva nova singladura compta amb un trio de músics molt remarcable: el pianista Jesús Lavilla, molt lligat a la seva trajectòria ("tot i que feia vuit o nou anys que no treballàvem plegats"), així com la violinista Olvido Lanza i el bandoneista Marcelo Mercadante. Amb ells té la intenció de gravar aquest repertori en un àlbum en directe. "És una formació en la qual no hi ha egos; només músics que s’estimen i s’admiren". Li estableixen els fonaments perquè desenvolupi aquestes "melodies tan riques en harmonies, tons, melismes". El repertori inclou un tango de Mercadante, ¿Cómo sigo?, que van gravar tots dos en un disc d’aquest instrumentista, Suburbios del alma (2007).

Projectar bellesa

Notícies relacionades

De nena inadoptable a fundadora d’Israel

ETS fa que el Palau Sant Jordi canti en eusquera

Amb Al sur del tango, Martirio veu una oportunitat d’"ajudar a fer que la gent connecti amb els seus sentiments a través de l’escenari". Vivim un temps, considera, en què "hi ha moltíssima informació però molt poca reflexió" i en què "la ignorància condueix a la por, i la por a la violència". Per això, "posar tot el cor en les coses, projectar bellesa, pau i amor, és l’única arma que podem tenir".

Aquesta Martirio actual suggereix distàncies respecte a la figura presentada als anys 80, aquella irònica tonadillera postmoderna de la Sevillana de los bloques ("amb el meu xandall i els meus talons, arreglada però informal"). "En aquest concert surto amb la meva pinta i les meves ulleres negres, per descomptat, però tot evolucionat per a l’edat que tinc i per a les coses que estic cantant", assenyala. "En aquest concert ni em vesteixo com una artista del tango ni em disfresso de cap gènere. És el tango el que s’acosta a mi. El meu personatge va transitant, perquè surt de mi i no m’ha dit mai el que he de fer, la qual cosa és meravellosa perquè em permet que tingui la meva parcel·la d’intimitat", assenyala la cantant, que planeja una exposició amb els seus vestits i complements.