BCN produeix oli amb oliveres recuperades a Collserola
La iniciativa, impulsada per l’associació L’Olivera i la Fundació Catalunya La Pedrera, també aspira a fer que les finques conreades actuïn com a barreres per a la prevenció contra focs forestals.
Quan fa 60 anys, el 2 de febrer de 1956, una terrible onada de fred siberià va escombrar Catalunya i va deixar al Pirineu el rècord de 34 graus negatius, a Barcelona es va congelar l’aigua de les fonts, els estanys es van convertir en blocs de gel i molts propietaris de finques agrícoles de la serra de Collserola, que sobrevivien amb cultius de vinya, oliva i algun ametller, van abandonar definitivament l’activitat. "Va ser una gelada brutal, que no només va afectar la capital catalana, però que aquí va tenir un punt d’inflexió: si llavors el 21% de la superfície de l’ara parc natural estava dedicada a l’agricultura, en l’actualitat només ho està el 6,4%", explica Miquel Rafa, director de Sostenibilitat i Territori de la Fundació Catalunya La Pedrera. Això va fer, prossegueix Rafa, "que el que era un mosaic vegetal, amb diferents tipus de vegetació, separats per terrasses i bancals, es convertís en una massa contínua de bosc, amb el risc que això implica a l’hora d’afrontar un possible incendi forestal".
Entre aquella massa de bosc van resistir algunes desenes d’oliveres que han continuat sent productives tots aquests anys, malgrat trobar-se pràcticament ofegades per la brossa. Això ha animat la fundació La Pedrera, en col·laboració amb la cooperativa L’Olivera, a posar en marxa un projecte de recuperació del cultiu de l’oliverar a Collserola. "En total s’han identificat 156 hectàrees amb potencial per a l’activitat agrícola, aproximadament un 2% de la superfície del parc natural", detalla Pau Moragas, responsable de producció de la cooperativa, que té la seva seu a Vallbona de les Monges (Urgell) i que des del 2010 gestiona també la finca de Can Calopa, on ja es produeix vi.
"L’oli s’ha elaborat amb tres varietats autòctones catalanes: l’arbequina, la vera del Vallès i la becaruda, un tipus d’oliva molt interessant i que s’està tornant a redescobrir", prossegueix Moragas. Totes les oliveres, tant les veteranes que ara s’han recuperat (algunes ja centenàries) com les que s’han anat plantant de nou, són cultivades de manera ecològica. La collita es va fer l’hivern passat manual i el fruit recollit es va sotmetre a un procés d’extracció amb batut lleuger a baixa temperatura, cosa que va permetre obtenir un producte d’alta qualitat.
La producció d’oli de Collserola compta amb múltiples valors afegits. "Té un valor territorial, perquè contribueix a la prevenció d’incendis i a la recuperació del mosaic agrícola. Té també un valor social, perquè s’elabora en el marc d’un projecte d’inserció social, i representa, finalment, un valor cultural, perquè preserva la tradició agrària de la zona", remarca el responsable de producció de L’Olivera. "Tenim un superaliment que és 100% mediterrani al costat de casa i era una llàstima no aprofitar-lo", proclama l’impulsor, que adverteix que la iniciativa s’enfronta a dos reptes: "la fauna silvestre i el vandalisme". Si tot va bé, a partir del 2028 està prevista una producció d’entre 5.000 i 6.000 quilos d’olives, equivalent a uns 1.500 litres d’oli.
Un molí a l’àrea metropolitana
La primera collita del batejat com a Oli Nou de Barcelona s’ha premsat a les instal·lacions que L’Olivera té a la comarca de l’Urgell, "però la intenció és trobar una ubicació a l’àrea metropolitana per construir un molí olier o almàssera, on no només es produiria l’oli de Collserola sinó també el de particulars que estan plantant finques d’oliverar a la zona", indica Moragas.
El projecte, per al qual la fundació La Pedrera té "un pressupost elàstic, en funció de les necessitats que vagin sorgint", explica Miquel Rafa, segueix endavant amb contactes amb ajuntaments i propietaris de finques, "als quals s’està proposant la possibilitat de firmar acords de custòdia del territori, una fórmula que permet actuar ràpid i avançar en la plantació de noves oliveres", afegeix el director de Sostenibilitat i Territori de l’entitat. "S’està duent a terme un treball minuciós de detecció de finques i la iniciativa anirà creixent a mesura que es puguin anar desbrossant i netejant", assenyala.
Notícies relacionadesEl ritme al qual es vagi ampliant la superfície cultivada amb oliveres dependrà, així mateix, de les restriccions que imposi la pesta porcina africana (PPA), que de moment manté restringits els moviments dins de l’àrea de Collserola. "Tot i que les tasques agrícoles sí que hi estan permeses, la PPA obliga a adoptar unes mesures de seguretat que ho alenteix tot", lamenta Rafa. Amb tot, "fins a l’octubre no serà el moment de tornar a plantar arbratge, de manera que confiem que aleshores la situació s’hagi normalitzat", indica.
La iniciativa, en la qual treballen persones amb discapacitat o amb risc d’exclusió tutelades per L’Olivera, "ha despertat interès, també perquè és una manera de portar a terme gestió forestal i prevenir incendis en una zona on hi ha moltes residències i un alt risc", destaca Rafa. "És un projecte escalable, que es pot traslladar a altres territoris de Catalunya i amb cultius com ara l’ametller o el garrofer, que s’adaptin a cada terreny", conclou Moragas.
